Diversificació: una oportunitat de negoci clau per al sector de la injecció

No és una nova notícia la influència que l'entorn econòmic actual està tenint en el teixit industrial i en aquest cas, el sector d'injecció de plàstics no ha romàs aliè a aquesta tendència general. Per això es veu com alguna cosa necessari reforçar la competitivitat de les empreses del sector d'injecció que ha de passar necessàriament per sostenir la seva evolució a curt i mig termini en dos fonaments bàsics, la informació i la formació.

En la major part de les empreses d'injecció ens trobem amb un perfil de producció orientat a un limitat nombre de sectors de producte, amb clients clarament identificables i fins i tot amb un nombre de productes (peces i/o components) molt específics. Aquesta circumstància, que pot permetre una pervivència còmoda de l'empresa d'injecció en un entorn econòmic i una dinàmica favorable, acaba esdevenint en una cotilla que limita la seva capacitat de resposta davant un escenari més complicat i complex com el qual es viu actualment en el sector.

Es converteix per això en estratègic i definitori de la futura supervivència de l'empresa, sortir d'aquesta zona de confort en la qual han desenvolupat el seu expertise i labor productiva en l'últim període i escometre la incursió en altres sectors i línies de producte que, encara en aquests temps, estan mostrant una major resistència enfront de la crisi.

Com s'ha indicat, existeixen sectors de producte que estan suportant millor l'entorn econòmic advers. Aquests sectors encara presenten garanties de rendibilitat basant-se en diferents raons:

• Es tracta de tipologies de producte en els quals, per especialització, existeixen poques empreses en competència actualment.
• Per ser comprats finals que, per volum i importància, són sistémicos, és a dir, formen part d'un teixit productiu bàsic que està molt lligat al funcionament de la nostra economia industrial.
• Pel grau d'adaptació que necessiten; equipament, formació, normativa, etc, molt poques empreses s'han atrevit a fer el pas.

En tots aquests apartats trobem línies de negoci clarament identificables com per exemple, el sector elèctric –electrònic, metge-sanitari, envàs alimentari o automoció–. En aquests sectors de producte final existeixen possibilitats reals per a diversificació del sistema productiu de les empreses d'injecció nacionals. Però donar aquest salt o realitzar aquesta aposta decidida ha de venir recolzada per una correcta informació de “on ens fiquem”.

De cara a abordar la incursió en aquests sectors concrets és bàsic conèixer aspectes com:

- Per a aplicacions en el àrea de producte mèdic-sanitari, saber que restriccions o limitacions que suposa adaptar la nostra producció a aquesta tipologia de productes, en l'àmbit d'equipament necessari, instal·lacions, compliment de normativa i legislació específica, formació del personal, etc. Conèixer clarament els qui i com són els actors principals d'aquest sector (nostres potencials clients), la dinàmica de producció habitual, les seves xifres generals ens permetrà saber el grau d'implicació que podem escometre. De dades extretes d'informe sectorial realitzat per FENIN (Federació espanyola d'empreses de Tecnologia sanitària) ressaltar que Espanya forma part, al costat d'Alemanya, Regne Unit, França i Itàlia, dels cinc països que representen el 75% del mercat europeu en aquest sector. Gràcies a la forta inversió en R+D que el sector ha realitzat –entorn del 3% del total de vendes (225 milions d'euros)– un grup important de pimes ha aconseguit en els últims anys un alt nivell tecnològic i de qualitat en els seus productes. Això els ha permès posicionar-se als mercats internacionals, fins i tot enfront d'empreses multinacionals que dominen aquests mercats, en subsectores com electromedicina i instrumental quirúrgic. Geogràficament, la producció es concentra en les Comunitats Autònomes de Catalunya (42%), Madrid (30%), Comunitat Valenciana (11%), País Basc (4%) i Andalusia (4%). Espanya és el novè país en el rànquing mundial de consum de productes sanitaris. Els sectors de diagnòstic, ortopèdia i productes d'un sol ús copen la major part del mercat espanyol amb un 70% de quota. Els productes d'electromedicina, mobiliari mèdic i dentals completen l'oferta del mercat a Espanya.

- En el marc de productes i components de sector elèctric-electrònic, saber identificar aquells productes que sí tenen viabilitat per a la seva producció en el marc nacional i/o europeu, sense por de la competència de tercers països. És a dir, conèixer què “valor afegit” podem donar-li a aquest producte que no tingui una elevada repercussió en el seu preu venda. Recolzar-se en aspectes com el disseny dels productes o els materials emprats amb funcionalitats afegides ens donen un marge per obtenir una millora competitiva. En aquest sector, si atenem al recent estudi presentat pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, les exportacions han mostrat un millor comportament que les importacions des de 2010; com a resultat, el sector presenta superàvit comercial creixent en 2011 i 2012. En 2011, les exportacions espanyoles de maquinària i material elèctric van augmentar més que les exportacions mundials del sector, al contrari del que va ocórrer en 2010. Com a resultat, la quota d'Espanya en les exportacions mundials de maquinària i material elèctric ha recuperat parcialment la reculada de 2010, per situar-se en l'1,8% en 2011. La Unió Europea és el principal soci comercial espanyol per al sector de Maquinària i material elèctric, amb percentatges del 65,9% en les exportacions i del 67,5% en les importacions.

- En el sector de l'automòbil tots hem pogut llegir en les últimes setmanes les previsions optimistes de la patronal del sector en les quals es preveu una seguretat en el volum de producció a mitjà termini basat en les consecucions de nous models de vehicles de les principals factories nacionals. Aquesta circumstància té un indiscutible efecte d'arrossegament respecte a la seva cadena de proveïdors entre les quals figuren de forma representativa les empreses d'injecció. Per a la incursió en aquest sector i amb uns clients tan exigents és fonamental una especialització i formació addicional per adaptar-se a la dinàmica de producció del nostre futur client. En la major part de les ocasions, hem de tenir clar que s'assignaran línies de producció de forma específica per a aquest producte nou per a nosaltres. En certa manera sacrificarem la nostra flexibilitat a la planificació de la producció (en reduir la possibilitat d'emprar tota la nostra capacitat productiva a tot moment) per la garantia d'una producció i un volum continuat. En introduir-nos en aquest sector canviem la filosofia atès que comencem a comptar amb màquines d'injecció associades a un projecte de peça i/o component amb una durada coneguda i limitada en el temps.

Segons dades extretes d'Anfac i Sernauto, el Sector d'automoció a Espanya representa el 10% del PIB i el 17,7% del total de les exportacions espanyoles. La indústria genera 300.000 ocupacions directes i 2 milions de llocs de treball lligats al sector. En 2011 es van fabricar 2,37 milions de vehicles a Espanya. Nou de cada 10 vehicles fabricats a Espanya es van exportar a 130 països. Això suposa un 2% d'increment de l'exportació pel que fa a l'exercici anterior. La potent indústria espanyola de components és un altre dels factors clau de competitivitat del sector. 1.000 empreses fabricadores d'Equips i Components d'Automoció pertanyents a 720 grups empresarials estan instal·lades al país, garantint el servei i subministrament de les plantes de fabricació. El sector de components factura més de 27.000 milions d'euros, dels quals el 60% corresponen a exportacions.

Si ens traslladem a les característiques de el sector d'envàs alimentari, la situació podríem considerar-la com a similar. Parlem en aquest cas també de produccions màssiques, de milions d'unitats per any en funció del producte i que també exigeixen una especialització i una relació molt fluïda i constant amb el nostre client. Hem de tenir en compte les exigències que el nostre client ha de complir en aspectes de normativa, legislació, assajos, etc. Tots aquests condicionants perquè el seu producte surti amb garanties al mercat acaba traslladant-los, de forma lògica i natural als seus proveïdors d'envàs. Per això, les empreses d'injecció han d'assumir aquestes exigències i incorporar-les a través d'accions com a formació específica del seu personal tècnic, metodologies de treball i control de producte, adequació d'equipaments i instal·lacions, compliment de legislació preceptiva, etc. Només d'aquesta forma podem posicionar-nos com a proveïdors de confiança per a aquest sector de negoci.

El sector de l'envàs i embalatge nacional, segons dades facilitades per l'Icex, presenta un saldo positiu creixent del balanç entre importacions i exportacions en aquests últims anys. Com a material empleat, el plàstic suposa un percentatge del 32% sobre el total del sector. En volum de negoci, el sector de l'envàs i embalatge va produir per valor de 3.000 milions d'euros en 2011 Si descendim al subsector de l'envàs i embalatge plàstic, la balança comercial nacional s'ha mantingut estable en els últims anys (període 2010-2012).

Comentàvem al principi de l'article que per assegurar la pervivència de la nostra empresa d'injecció és bàsic explorar altres sectors, sortint de la nostra zona de confort. Però aquesta no és únicament la via de diferenciació possible. Conèixer detalladament les noves tecnologies existents i aquelles que no són tan noves però que estan encara poc esteses a nivell nacional ens permetrà diferenciar-nos de la nostra competència. Nous acabats i configuracions de peça injectada són possibles amb tecnologies alternatives i ens ajudaran a penetrar en sectors en els quals interessa posicionar-nos.

L'altre argument factible és el coneixement i ús de nous materials i compostos que proporcionin aspectes i funcionalitats afegides a les nostres peces. La substitució d'altres materials tradicionals en aplicacions concretes permet introduir-nos en sectors de producte fins al moment vetats per als termoplàstics convencionals.

Aquesta afirmació és un autèntic mantra que es converteix en fonamental si pretenem abordar nous reptes en l'estratègia de diversificació. Parlem de formació per garantir:

• Un coneixement de sistemàtiques de control del procés productiu.
• Interioritzar la dinàmica de proves i assajos necessaris per sol·licitud del nostre client o exigència de marc legislatiu/normatiu.
• Aconseguir la conscienciació del personal tècnic i productiu d'aquestes noves exigències sobrevingudes.
• Obrir la ment a les possibilitats de les tecnologies d'injecció no convencionals i a l'ús i característiques de nous compostos termoplàstics.
• Ser eina d'ajuda als professionals per adquirir els coneixements i habilitats necessàries que els permetin millorar en l'acompliment de les seves funcions que a cada moment necessita l'empresa.

En definitiva, asseure les bases d'una metodologia i sistemàtica de treball de tota la nostra cadena de producció que permeti convertir als nostres tècnics en veritables especialistes multifuncionales de manera que puguin:

• Dominar els conceptes bàsics del procés d'injecció.
• Conèixer les característiques dels processos d'injecció alternatius per identificar la seva idoneïtat per als nous productes.
• Conèixer les peculiaritats dels materials plàstics amb els quals treballen de forma habitual i les possibilitats dels recents desenvolupaments en els compostos termoplàstics.
• Identificar les fallades, la no qualitat en les peces injectades, que permeti ser el primer sedàs qualificat en el nostre sistema de control intern.

Només d'aquesta manera podrem donar aquest salt qualitatiu sense tenir “a l'enemic a casa” que en massa ocasions és una de les principals causes que aquestes iniciatives s'avortin sense haver espremut per complet la seva potencialitat real. A aquests efectes, s'han d'incorporar conceptes nous a la dinàmica de treball de l'empresa i dels seus treballadors com són ecodiseño, nous materials amb funcionalitats afegides, estalvi de costos, eficiència energètica, etc.

En l'obligació no escrita de Gerència, responsables de Negoci o Departament de R+D i Producte està la responsabilitat d'aportar noves idees, possibilitats i reptes en les empreses d'injecció per definir estratègies sòlides a mitjà i llarg termini. Per a ells està la tasca d'informar-se, deixant per als tècnics i operaris l'obligació d'acompanyar mitjançant la formació en aquest repte competitiu al que s'estan veient empeses les empreses d'injecció.