Desenvolupen un bio-adhesiu que incrementa un 30% la resistència de bigues i columnes de fusta

La indústria química no ha desenvolupat fins avui adhesius sense dependència del petroli capaços de millorar la resistència mecànica de grans estructures de fusta laminada destinades a la construcció, com són les bigues i columnes que suporten càrregues estructurals, afirma el responsable de l'Àrea de Construcció en Fusta i coordinador del projecte en Aidima, Miguel Ángel Abián.

Assistim al primer d'una incipient generació de bio-adhesius, o bio-resines, per a la seva aplicació en la fusta laminada que vindrà a substituir a mitjà termini a les tradicionals cues aplicades a aquests usos, com la Melamina-Urea-Formaldehid (MUF), assegura l'investigador, qui destaca que la substitució dels productes derivats del petroli per bio-resines ja és un fet en multinacionals com Jonh Deere, que fabrica cossos de tractors amb bio-resines, igual que Boeing i Airbus per a estructures de les aeronaus, o Basf, o Dow Chemical amb grans inversions en el desenvolupament de bio-resines i bioplásticos. “És un mercat de futur”, postil·la Abián.

Les bio-resines (*) desenvolupades en el projecte Celluwood (Laminated Strong Ressò-Material for Building Construction made of Cellulose-Strengthened Wood) es basen en lignina, taninos i líquid de la pela del fruit de l'anacard (CNSL en anglès). Inicialment, la recerca ha seleccionat una bioresina basada en lignina per laminar bigues de fusta. La lignina és un biopolímer que s'extreu de la fusta i de certes plantes, del que s'utilitza entre l'1 i el 2 per cent per a productes derivats, i la resta dels 30 milions de tones anuals benvolgudes que genera la indústria paperera es crema per obtenir energia.

La bioresina de lignina aplicada a la fusta laminada ha aconseguit resultats prometedors quant a resistència, explica el també responsable del departament de Tecnologia i Biotecnologia de la Fusta del centre tecnològic; si bé assenyala: “en recerca no s'encerta a la primera, i es requereixen desenvolupaments complexos amb proves, assajos i les seves rectificacions”. “En aquests moments —precisa—, hem realitzat en l'empresa Tecnifusta les proves de trencament fins que la pressió falleix l'estructura laminada, i a més estem utilitzant la resina per reparar i enfortir els defectes de la fusta, com són esquerdes i nusos”.

Els assajos amb els prototips a escala real es realitzaran a Espanya a partir del proper mes d'octubre en compliment de tota la normativa que exigeix el Codi Tècnic de l'Edificació, i es complementaran amb anàlisi del cicle de vida, resistència a condicions climàtiques adverses i a l'atac biològic, entre altres proves que determinin la qualitat del producte final. En l'actualitat s'estan realitzant diferents formulacions per millorar el binomi color-resistència de la bioresina, encara que en ser fusta estructural no afecta el color de les seves línies d'encolat, “ja que normalment va oculta o revestida”, explica l'investigador, qui ressalta en aquest sentit que ja s'està elaborant un pla d'explotació d'aquests “magnífics” resultats.

Es preveu que aquests resultats generin un nou i major mercat per a la fusta en construcció mitjançant el desenvolupament de Ressò-bigues i Ressò-columnes fabricades amb els nous materials que milloraran les tecnologies de producció actuals de fusta estructural, i estimularà les economies rurals en tota la Unió Europea, promovent una òptima gestió forestal a més d'una significativa reducció de la petjada de carboni en el sector de la construcció.

Implicació internacional

El projecte europeu Celluwood està format per un consorci internacional al que pertany l'Institut Tecnològic del Moble, Fusta, Embalatge i Afins, Aidima; la Universitat de Brunel (Regne Unit); Chimar Hellas (Grècia), Contemporary Building Design (Eslovènia); Tecnifusta (Espanya); InnovaWood (Bèlgica); i l'empresa britànica InWood Developments, coordinadora de la iniciativa.

Aquest projecte s'emmarca al programa Ressò-innovation First Application and Market Replication Projects, promogut per la Comissió Europea per a l'eliminació i reducció dels impactes ambientals i l'ús òptim dels recursos, mitjançant solucions “ressò-innovadores” en processos, tècniques, serveis, productes o tecnologies, amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i a disminuir l'ús de petroli i els seus derivats.

La primera anualitat (dels tres anys previstos de projecte) ha estat cofinançada per l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace) i els fons europeus Feder, i s'ha sol·licitat a l'Ivace el cofinançament de la segona anualitat.