Reutilització i reciclat de plàstics: una oportunitat per a la construcció i l'equipament urbà

Els materials plàstics estan en continu creixement, sent la seva producció mundial de 280 milions de tones en 2011 i s'espera que segueixi creixent en els propers anys; una xifra important, més encara si pensem en la lleugeresa d'aquests materials. Aquesta propietat és una de les causants d'aquest creixement dels materials, que presenten generalment una densitat inferior als materials tradicionals, que cada vegada més són substituïts per materials plàstics.

Encara que aquesta no és l'única raó, podríem destacar a més: bona procesabilidad, fàcil disseny, i propietats molt variades que permeten desenvolupar materials a mesura (conductors, aïllants, fràgils, duros, mal·leables, elàstics, etc.).

El sector de la construcció, amb aproximadament un 20% del consum total de materials plàstics és el segon sector després del de l'envasi-embalatge. En aquest sector trobem materials plàstics en molt diverses aplicacions: des de ponts i edificis (dins de la pròpia estructura amb els materials termostables com a resines epoxi, polièster, etc.) passant per l'interior d'edificis (materials aïllants, conducció d'electricitat, canaletas, canonades, etc.) fins a per exemple mobiliari urbà (cons, tanques, marquesines, papereres, etc.).

Per què l'ús del plàstic en aquest sector? Les raons són molt variades, però les propietats que ho fan idoni són la seva durada i resistència a la corrosió, aïllament tèrmic i acústic, i el seu baix cost de producció i manteniment. A més són higiènics i nets, permeten un acabat estètic i són ambientalment segurs.

Un dels reptes dels materials plàstics en aquest sector és millorar el final de la seva vida útil. Més del 40% dels residus plàstics que es generen anualment a Espanya van a l'abocador. És necessari seguir treballant en la millora ambiental i sobretot a complir la denominada jerarquia de residus plàstics: prevenció (prioritària), reducció de residus (tant en quantitat com en possible perillositat), preparació per a la reutilització, reciclat, foment d'un altre tipus de valorització (inclosa l'energètica). L'objectiu final és evitar el dipòsit en l'abocador o la incineració sense recuperació energètica.

En el treball de com millorar aquests aspectes en el sector de la construcció, es troben dos projectes de R+D+i duts a terme a Espanya. El primer d'ells és Polimix, una recerca subvencionada per la Unió Europea dins del programa LIFE+, a través del com s'ha desenvolupat un tram de carretera on s'han emprat diferents residus plàstics. En concret, s'han fet 4 trams diferents, de mig quilòmetre cadascun, amb residus de Polietilè (PE) procedents d'envasos, residus de Poliestirè (PS) procedents de penjadors, residus de cautxú a partir de pneumàtics fora d'ús i residus de Polietilè (PE) i Polipropilè (PP) provinents de taps d'envàs. Aquesta carretera va ser construïda i inaugurada al setembre de 2012 a Madrid i els resultats obtinguts fins al moment (proves de laboratori i planta pilot) demostren que les barreges bituminosas modificades compleixen amb la normativa vigent PG-3 referents entre uns altres a la sensibilitat a l'aigua o a pista de laboratori, presentant un millor comportament enfront de les deformacions permanents dels plàstics del ferm. Aquesta millora suposa un increment en l'assaig de rodadura pel que fa a la barreja de referència (que no porta residus).

El resultat és un augment de la vida útil dels materials plàstics i una millora econòmica directa en el manteniment de les carreteres.

Amb la carretera ja feta i en ple funcionament s'està monitorizando el seu comportament estructural: fatiga al tipus descendent, deformació permanent, deterioració sota l'efecte de l'aigua, evolució del mòdul de rigidesa elàstic i del mòdul resiliente i formació de roderes.

La Universitat de Cantàbria, Acciona i la Comunitat de Madrid i Aimplas han participat en aquest projecte els resultats del qual serviran per demostrar la viabilitat de l'ús d'aquests materials mitjançant resultats d'una experiència real amb tràfic.

Una altra recerca que obre noves portes al plàstic en el sector de la construcció és Ressò-Rubber. A través d'aquest projecte finançat pel programa Ressò-innovation s'ha aconseguit desenvolupar un bolardo fabricat amb cautxú reciclat (entre un 60 i un 90%), sense cap tipus de ligante, la qual cosa possibilitarà tornar a reciclar-ho.

Aquest bolardo presenta avantatges enfront d'uns altres: absorbeix impactes pel que és 4 vegades més segur enfront d'accident per col·lisió de vianants i ciclistes, a més és més flexible, per la qual cosa produeix menor fricció en els vehicles i minimitza el seu rayado.

El bolardo compta amb un logotip que permet a l'usuari final conèixer que ha estat realitzat amb material reciclat, comunicant-se així els avantatges ambientals. Aquests aspectes són molt importants en la compra pública verda.

A més és important assenyalar que el procés productiu desenvolupat és reproduïble en un ampli rang d'indústries transformadores de cautxú i en una gran varietat d'aplicacions i altres productes de mobiliari urbà com a barreres protectores de pàrquing o sistemes de reducció de velocitat en carreteres. Aquest projecte ha estat desenvolupat per Recipneau, Berlá, IBV i Aimplas.

El plàstic i el cautxú són per tant materials clau en el sector de la construcció i cal seguir treballant per millorar les seves propietats i buscar noves aplicacions a través del reciclat i la reutilització. El sector de la construcció pot donar una segona vida a materials plàstics donant lloc a productes sostenibles, amb bones especificacions tècniques i econòmicament viables.