Entrevista a Nora Lardiés, tècnic del departament de Composites d'Aimplas
Quines tendències aprecien en l'aplicació de composites en el sector de l'edificació i de l'hàbitat?
Els composites (gràcies a les seves propietats de baix pes, alta resistència a la corrosió i bones propietats mecàniques) estan substituint a materials tradicionals en aquest sector com són l'acer, la ceràmica, el marbre, el formigó, etc., en tot tipus de construccions, com per exemple, façanes, restauració d'edificis, bigues, panells, mobiliari d'interior, sanitaris, etc. Les últimes tendències estan relacionades amb la millora de l'aïllament, major facilitat en la instal·lació i la reducció de costos, entre uns altres.
Són conscients els prescriptores/arquitectes dels avanços que s'estan aconseguint en aquest camp?
Nosaltres, des d'Aimplas, intentem donar la màxima difusió i visibilitat a tots els avanços realitzats amb materials composts en aquest sector. Aquesta jornada que organitzem a Barcelona és una prova d'això. Però moltes vegades, els arquitectes es troben amb un problema de falta de normativa ja que l'introduir nous materials, encara que les seves propietats siguin molt millors que les dels tradicionals, comporta un canvi de legislació i fins i tot de mentalitat, tant dels arquitectes com dels legisladors. Això suposa una trava important a l'hora d'utilitzar aquests nous materials en construcció.
En quina mesura poden ajudar els materials composts als professionals de la construcció a superar la crisi tan severa que sofreix el sector?
En èpoques de crisis el sector de la rehabilitació pren protagonisme i els composites són excel·lents a reforçar bigues, rehabilitar façanes, aïllar, etc. D'altra banda, en èpoques de crisis també és important reinventar-se i donar solucions a problemes tradicionals en aquest sector. Els composites, amb els seus interessants i avantatjoses propietats (lleugeresa, resistència mecànica específica, resistència a la corrosió, aïllament elèctric, estabilitat dimensional, resistència a elevades temperatures, reciclatge…) ofereixen un ventall de possibilitats que poden i han d'ajudar a l'enlairament del sector.
En quins elements/estructures d'un edifici poden entrar avui els materials composts?
Els materials composts poden formar part de pràcticament totes les àrees d'un edifici, des dels pilars, bigues, materials aïllants i ignífugos en panells, façanes, etc., fins a mobiliari intern com a mobles de disseny, sanitaris…Les possibilitats són infinites.
Podria donar-nos alguns exemples d'edificis singulars on els composites hagin tingut un fort protagonisme?
Per citar alguns, la nova seu del BBVA a Madrid (estructura híbrida en sandwich composite-acer), el Museu Regna Sofia (nucli de poliuretà amb capa exterior de gelcoat) i l'Hotel Vesteixi Riviera a Benidorm (reforma de la façana amb peces de composite -fibra de vidre i resina- units entre si amb adhesius estructurals).
Des d'Aimplas, assenyalen diversos avantatges dels materials composts: flexibilitat de formes, resistència a variacions climàtiques, absorció de vibracions, aïllament tèrmic i acústic, resistència al foc, facilitat de muntatge i durabilitat. Podria aprofundir en cadascuna d'elles?
En matèria de flexibilitat de formes li puc indicar que existeixen diferents processos de transformació, però en general, es pot aconseguir qualsevol forma gràcies a que la matriu és una resina viscosa que s'endureix per l'addició de catalitzadors adoptant la forma del motlle que la conté.
Quant a la resistència a variacions climàtiques, tant la matriu com la fibra tenen elevada resistència enfront d'ambients extrems com a elevades temperatures, ambients corrosius, humitat, resistència a rajos UV, etc. Els materials composts absorbeixen a més les vibracions gràcies a que la matriu transfereix els esforços d'unes fibres a unes altres.
Les construccions més esteses en composites són les estructures sándwich que consten d'un nucli (de PVC, PU o fusta de bassa entre uns altres) i dues pells, que és la matriu amb un reforç de fibra. Aquest tipus d'estructures sándwich són molt bons aïllants tèrmics i acústics.
D'altra banda, depenent de l'exigència dels requisits (normativa), es poden aconseguir composites amb gran resistència al foc, ja que existeixen nombroses resines resistents al foc segons graus molt diversos (per exemple resines fenòliques). Una altra possibilitat és afegir additius ignífugos a qualsevol resina.
Respecte a la facilitat de muntatge, en ser molt més lleugers que altres materials, són més fàcils d'instal·lar, es requereix menys temps de muntatge i menys mà d'obra.
Finalment, la seva durabilitat és pràcticament il·limitada gràcies a les seves propietats de resistència enfront d'agents atmosfèrics, productes químics i la seva resistència a la corrosió. Per aquest motiu les despeses de manteniment són pràcticament nuls.
Estan entrant també els composites en el sector de l'obra civil? En quines aplicacions?
Sí, gràcies a les propietats comentades anteriorment s'estan utilitzant en ponts i passarel·les, dipòsits, canonades, depuradores d'aigua, plataformes petrolieres, pales eòliques, piscines, perfils per a sistemes de cablejat, etc.
Com poden contribuir els composites en dos conceptes cada vegada més demandats en la construcció com són la ‘sostenibilitat’ i la ‘eficiència energètica’?
El concepte de sostenibilitat està relacionat amb el consum racional de l'energia, la utilització de materials no nocius amb el medi ambient i materials reciclables, la minimització de residus durant la construcció i el cicle de vida, etc.
L'aportació dels composites en aquest tema és enorme, ja que són cada vegada més lleugers i alguns són renovables i reciclables. A més, s'estan començant a utilitzar resines i fibres procedents de fonts renovables (per exemple resina procedent de soia o patata i fibres de lli cànem o jute) o fins i tot de residus industrials, així com resines lliures d'estireno.
Els processos de transformació de composites requereixen de menys energia i menys temps que la transformació de metalls o formigó. Per exemple, una biga de formigó requereix 28 dies només per forjar, mentre que una biga de composites està llista per a la seva instal·lació en 15 dies, no requereix pintura, és més fàcil de transportar, ràpida i fàcil d'instal·lar.
Un altre factor important és el temps de vida dels composites, que és molt major que el dels materials utilitzats tradicionalment al món de la construcció i, a més, el seu manteniment és molt reduït o nul.
El fet afegit que els materials composts siguin molt bons aïllants contribueix enormement a un augment de l'eficiència energètica de l'edifici, ja que redueixen el consum de calefacció a l'hivern i d'aire condicionat a l'estiu.
En quin propers projectes està treballant Aimplas en el camp dels composites per a la construcció?
Aimplas ha treballat recentment en el projecte ‘Nanohábitat’, que el seu objectiu se centra en la recerca industrial de nous materials basats en nanotecnologia, que puguin contribuir a la diversificació industrial en els sectors de construcció i hàbitat aportant productes amb noves funcionalitats, com per exemple autorreparación, propietats òptiques, biocida, superhidrofobicidad, superoleofobicidad, resistència al foc, i dissipació de càrrega estàtica.
També es va treballar en el projecte ‘Cleansurface’ amb la finalitat de millorar les propietats superficials de productes de Solid Surface i evitar el seu ensuciamiento.
Actualment s'està treballant en el projecte ‘Neuprod’ amb la finalitat de revaloritzar pneumàtics fora d'ús per a la seva utilització en el sector de la construcció entre uns altres.
