Entrevista a Pedro Melgarejo, responsable de la línia de negoci d'Envàs i Embalatge en Aimplas

La principal diferència entre un envàs cosmètic i un envàs alimentari ve provocada pel producte que conté. En el cas d'un envàs alimentari, el producte és, en la majoria dels casos, un producte que es veu afectat per nombrosos processos de degradació. Aquests processos de degradació s'acceleren per factors ambientals com l'oxigen i la humitat, que provoquen l'escurçament de la vida útil del producte envasat. Encara que aquests efectes es poden donar en els cosmètics també, són molt menys pronunciats, i no arriben a provocar tant escurçament en la vida útil del cosmètic, en la majoria d'ocasions.

Quan es parla d'envàs plàstic se sap que el principal hándicap que aquest té és que no és barrera total a aquests gasos, i això és el que confereix que per a cada producte i cada velocitat de degradació d'aquest, es busquin materials capaços de frenar tal efecte d'escurçament de la vida útil.

Sí. Una altra diferència important entre tots dos envasos és el control en seguretat al consumidor que actualment existeix. En l'envàs plàstic alimentari les mesures de control en matèria de seguretat alimentària són molt exigents, actualment les més estrictes enfront d'altres materials en les quals actualment no existeixen. En el camp de la cosmètica, encara que s'estan iniciant fòrums on això es discuteix, encara no es disposa de legislació quant a les substàncies que es poden transferir de l'envàs al producte i causar toxiinfecciones en l'usuari del cosmètic, és un camí per recórrer en els propers anys.

Dues línies, principalment: Una d'elles és l'ecodiseño dels envasos. Es tracta de millorar la barrera de materials convencionals als diferents gasos per evitar la presència de més estructures de diferents plàstics que facin el producte difícil de reciclar després del seu ús. Un envàs té un major cost d'energia en el seu cicle de vida i posterior valorització quantes més estructures diferents de plàstic continguin, i és aquí on s'estan centrant els esforços. Un efecte col·lateral a aquesta línia, i no menys important, és la reducció de material, amb el consegüent d'estalvi de costos per al transformador d'envasos, que cada dia més és pressionat pel Canal Retail en aquest sentit.

Els materials biodegradables són una altra de les línies de recerca al món de l'envàs. Els materials biodegradables, a priori i amb un canal apropiat després de la seva utilització, són mes respectuosos amb el medi ambient que els materials convencionals. Però actualment tenen com hándicap que no tenen les mateixes propietats que els materials convencionals. Una d'aquestes propietats que cada dia s'està millorant és la barrera als gasos, amb la consegüent millora en l'envasament de productes peribles que siguin influenciats pels gasos per a la seva degradació organoléptica. Gràcies a aquests nous desenvolupaments, cada dia hi ha materials biodegradables amb millors propietats barrera.

En general, els nous desenvolupaments barrera es dirigeixen en dos sentits: a adaptar-se als nous processos d'envasament, i a la millora de materials que anteriorment no tenien aquesta característica barrera. El primer exemple que es pot posar és el desenvolupament de materials plàstics resistents a processos de conservació basats en altes temperatures, com per exemple processos d'esterilització. S'estan desenvolupant nous materials que aporten barreres i tenen una alta resistència a les temperatures.

Un altre exemple és la millora de la barrera en materials que històricament han tingut baixa barrera, permetent l'envasament de productes amb un sol material i millorant el canal de reciclat d'aquest material després del seu ús.

En efecte, s'estan desenvolupant diversos productes en aquest sentit, però la majoria d'ells encara no tenen una realitat comercial. Això és a causa de la barrera legislativa que aquests productes s'estan trobant. L'any 2009 va aparèixer una legislació que permetia i regulava el comerç d'aquests envasos, encara que dins d'aquesta legislació és necessari que es desenvolupi una llista on apareixeran totes les substàncies que es podran utilitzar en aquest tipus d'envasos. En ser envasos que poden transferir part de la seva estructura per contribuir a la conservació i millora del producte envasat, han de controlar-se amb més rigor.

Aquest aspecte és el que està retardant l'aparició d'aquests envasos, ja que actualment la Comissió Europea està avaluant els estudis de toxicitat de les substàncies presentades.

No obstant això, existeixen dos casos en els quals es poden desenvolupar productes sense haver d'esperar a l'aparició del llistat de substàncies permeses per a la fabricació d'envasos actius i intel·ligents. Un és l'ús d'additius que estiguin llistats en les legislacions alimentàries. En aquest cas sí es poden utilitzar basant-nos en les restriccions marcades en les legislacions alimentàries. Un altre cas és l'ús de components actius i intel·ligents després d'una barrera funcional, que asseguri de manera científica que a través d'ella no existeix risc de contaminació del producte alimentari.

Actualment, la legislació existent a Espanya de forma general per als envasos és el Reglament 1935/2004, aquest reglament marco estableix les generalitats per a tots els materials en contacte amb aliments. Específicament, existeix una legislació que penja d'aquesta i és el Reglament 10/2011, que regula la seguretat alimentària en els envasos plàstics.

En envasos d'altres materials existeix un gran buit legal que s'està intentant esmenar per part de les organitzacions i cossos legislatius que per a això s'han organitzat en diversos grups de treball.

A Europa, la legislació està harmonitzada per a tots els països. Amb la presència dels reglaments europeus, el compliment en tots els països de la Unió Europea es fa homogeni. En canvi, en altres zones és diferent el nivell de requisits que s'exigeix. Un exemple és Estats Units, on existeix la FDA (Food and Drugs Asotiation) o Mercosur, on els requisits són diferents als quals marca la reglamentació Europea. En cada cas és bé analitzar el producte i verificar la sèrie de requisits per a la comercialització en una zona determinada.

Els nanomateriales són una de les tecnologies emergents que millor futur té, però en el camp de seguretat del consumidor han de superar una sèrie d'exigències. Actualment s'està treballant molt en aquest camp, i s'han establert uns grups de treball per determinar un marc legal que asseguri el correcte ús i la innocuïtat en el consum de productes que tenen contacte amb ells. En el present no està permès l'ús per a aplicacions alimentàries, per la qual cosa les empreses que es dediquen al seu desenvolupament estan treballant a buscar un marc regulatori que permeti que els seus productes siguin una realitat comercial.

En efecte, cada dia es dediquen més esforços en aquest sentit. Cada vegada més, l'envàs es considera com un element crític en la seguretat alimentària del producte final. En el passat els envasos eren considerats com un element independent al producte que s'anava a envasar, però aquest concepte està canviant, per dos motors: El primer pel consumidor, que cada dia exigeix una major seguretat alimentària en el producte envasat. El segon motor han estat diverses alertes alimentàries en les quals el precursor presumiblement ha estat el material d'envàs. Això ha provocat que en el present es desenvolupin nombroses legislacions en aquest sentit, i cada vegada més alineades als principis de seguretat alimentària que se li apliquen als aliments. En el MeetingPack tindrem oportunitat de conèixer els nous reptes de legislació als quals s'enfronta la indústria de l'envàs, així com als quals s'hauran d'enfrontar en el futur, en una visió aportada pels principals actors en l'acció de legislar sobre aquests productes.

Sí, en efecte hi ha novetats legislatives, encara que prefereixo que les avancin els brillants ponents que assistiran a l'esdeveniment. Com a principals novetats es presenten els esborranys de legislacions aplicables a materials d'envàs, que actualment no disposen de marc legal que complir i dificulten el mercat dels mateixos. També tindrà especial esment tota la legislació i situació actual de les nanotecnologies al món alimentari, que com sabem és una gran inquietud en aquest moment en tractar-se de partícules amb cert desconeixement en els seus efectes sobre la salut, enfront del seu gran potencial en la millora dels materials d'envasament. Altres novetats resaltables aniran en el plànol de la sostenibilitat d'envàs i en la gestió dels seus residus.

A dia d'avui, el plàstic és el material més versàtil a l'hora de seleccionar o dissenyar nous envasos. En un estudi sobre els nous llançaments de producte es denota un creixement en aquest sentit, situant-se amb un percentatge proper al 40% d'elecció del plàstic en els desenvolupaments d'envasos per a nous productes. Aquesta xifra ens fa pensar que el plàstic està adaptant-se als nous requeriments del mercat i situant-se com a principal alternativa a altres materials com el paper, el vidre i l'hojalata, que estan perdent mercat. Un dels principals motius d'aquest creixement en la decisió de triar aquest material és la millora en les propietats barrera dels plàstics, principal hándicap dels plàstics històricament. En el MeetingPack hi ha un gran espai dirigit a conèixer les novetats en aquest sentit, alternatives plàstiques a altres materials, des del punt de vista de la millora en la funcionalitat i l'augment de la vida útil dels productes envasats en ells.

El plàstic reciclat és una de les grans tendències en el sector del packaging. La regulació a nivell europeu ha facilitat que les empreses hagin començat amb el seu ús. A partir d'ara es plantegen diversos reptes que la indústria del reciclat està intentant superar, com és l'homogeneïtat del material, un aspecte clau per adaptar aquest tipus de plàstic als processos de qualitat i a les especificacions de producte final que tenen els envasos. Un altre repte en el qual s'està treballant molt és en la millora dels canals de reciclat, que cada dia són més eficaços, amb l'augment de tones que això suposa.

Particularment a Espanya, s'està esperant a la resolució de la Comissió Europea en l'autorització de plantes per poder subministrar material reciclat amb total seguretat alimentària, si bé s'ha flexibilitzat de manera transitòria amb la reglamentació nacional aquest aspecte per al sector dels envasos per a begudes.

Per tot això, es pressuposa que aquesta alternativa té un futur molt consolidat dins dels envasos, situant-se com una via clau en la sostenibilitat del nostre planeta.

Durant l'última dècada s'ha observat un augment clar en la utilització de plàstics tècnics, i fins i tot ha aparegut el concepte d'un packaging específic per a cada producte, que ha contribuït a l'aparició de nous complexos i noves formes de processament que augmenten l'espectre de materials usats en envàs. Encara que en contraposició a aquest augment, en els dos últims anys s'ha produït un frenazo per dos motius principalment: el primer per la difícil situació que està sofrint l'economia, i el segon per un augment en la conscienciació de sostenibilitat, contraria a la idea de packaging amb plàstics tècnics, que en aquests moments no tenen els canals de reciclat molt definits.

Totes aquestes qüestions es recolliran en el MeetingPack, per part dels principals actors de la cadena, que mostraran les seves experiències i els seus desenvolupaments en el sector del packaging. L'organització conjunta d'aquesta trobada per part d'Aimplas i Ainia s'emmarca dins de l'aliança estratègica segellada des de fa dos anys entre ambdues amb l'objectiu d'oferir solucions globals a indústries del plàstic, envàs i embalatge, alimentària i afins. Es tracta d'una aliança que genera un gran potencial tecnològic i que constitueix un referent europeu de primer nivell en envàs i embalatge.