Aimplas desenvolupa un nou plàstic biodegradable per a l'agricultura

L'Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas coordina un nou projecte col·lectiu finançat per la Comissió Europea en el VI Programa Marc per a desenvolupar un nou plàstic biodegradable per a agricultura que s'utilitzarà per accelerar el procés de maduració dels productes agrícoles així com controlar la temperatura, augmentar l'eficàcia dels fertilitzants, i estalviar aigua utilitzada per al reg. El projecte respon al acrònim de Trigger i hi participen 15 organitzacions procedents d'Espanya, Itàlia, França, Regne Unit, Letònia i Bulgària: 6 associacions d'agricultors, 6 pimes, 2 centres de recerca i una universitat.

La innovació més important és que la velocitat de biodegradació d'aquest nou plàstic pot ser controlada pel propi agricultor. Durant el temps en que el cultiu necessiti la protecció del plàstic, la seva velocitat de degradació serà molt lenta, preservant així les seves propietats mecàniques. Però, una vegada acabi la seva funció, l'agricultor activarà el mecanisme de biodegradació que incorpora el propi plàstic per accelerar el procés i degradar completament en poques setmanes. A més, la velocitat de biodegradació serà independent del tipus de conreu, del tipus de sòl o de les condicions climàtiques en què s'utilitzi. El film porta incorporat un agent iniciador i accelerador de la biodegradació, que s'activarà en posar-se en contacte amb l'aigua. Durant el temps de vida útil del plàstic, aquest iniciador romandrà aïllat. Un cop el plàstic deixi de ser útil s'ha de triturar al camp amb la maquinària adaptada per a això, entrant en contacte amb la terra i la humitat, i activant per tant el procés de biodegradació.

Una altra possible alternativa preveu la incorporació en el film d'additius inhibidors de la biodegradació durant el seu ús, que deixarien d'actuar en el moment un cop el cultiu ha finalitzat i el film és triturat.

El mercat agrícola és el quart sector en xifres de consum de material plàstic, després l'envàs i embalatge, la construcció i l'automoció. Durant el 2004 a Espanya es van consumir al voltant de 240.000 tones de plàstic en el sector agrícola. El plàstic biodegradable posa fi al problema que generen els residus plàstics al camp.

L'avantatge que presenten els plàstics biodegradables respecte als films no biodegradables és que permet eliminar els costos generats tant per la retirada del film del camp com per la seva posterior gestió com a residu. El cost de retirada és alt, això genera un problema per l'agricultor que, en nombroses ocasions, no retira les deixalles d'aquests films, que es queden en el camp contaminant el sòl i empitjorant la seva qualitat.

A més, sovint aquest plàstic està contaminat amb restes de fertilitzants i insecticides. La contaminació pot perdurar després de la vida útil del material, fins i tot quan el plàstic ja ha estat portat als abocadors, la qual cosa suposa l'existència innecessària de productes que estan contaminant el medi ambient.

Pel que fa als films biodegradables, el nou film presenta grans innovacions. En primer lloc, és l'agricultor qui decideix quan ha de desaparèixer el plàstic segons les seves necessitats. A més, el film manté les seves propietats durant tota la seva vida útil, però té la capacitat de degradar de forma ràpida i efectiva després del cultiu.

Un altre avantatge que aporta és que el procés de biodegradació és més ràpid, ja que aquest s'activa i accelera en el moment desitjat. En els plàstics biodegradables que hi ha actualment, aquest procés s'alenteix perquè el material no perdi excessives propietats mecàniques durant la seva vida útil.

Així mateix, el procés de biodegradació no depèn de factors externs com la climatologia, el tipus de sòl o el tipus de cultiu, com sí succeeix amb altres plàstics biodegradables.

Finalment, la matèria primera base que s'utilitza és midó de pèsol, un component que s'obté com a subproducte en el procés d'obtenció de proteïnes. El midó de pèsol, per les seves propietats, no necessita modificacions químiques, com succeeix en la majoria de matèries que es fan servir per a plàstics biodegradables. Per tant, el procés de producció d'aquest nou material, és menys contaminant.

El projecte té un pressupost de 2,8 milions d'euros i una durada de tres anys.