Viatge en el temps per la jardineria hispanomusulmana al nostre país

Des dels orígens del jardí hispanomusulmán i la seva influència en Al-Ándalus a la seva evolució amb el pas del temps. Aquest era el contingut de la primera ponència, impartida per Rafael Manzano, arquitecte emèrit de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Sevilla, de la III Trobada Internacional Hispanoárabe de Jardineria. Del 5 al 6 de maig, l'Alcàsser dels Reis Cristians a Còrdova va albergar aquesta trobada, l'eix central de la qual van ser els 'Jardins Hispanomusulmanes d'Al-Ándalus'.

Després de l'acte inaugural, presidit per Pedro García Jiménez, delegat d'Infraestructures de l'ajuntament de Còrdova; Félix Moral, president de l'Associació Espanyola de Parcs i Jardins (AEPJP); i el coordinador de la trobada, Eleuterio Calleja, es va iniciar la ronda de conferències. Finalitzada la intervenció de l'arquitecte Rafael Manzano, va començar la de Marta Navarro, investigadora de jardins, qui disertó sobre els jardins de l'Alcàsser dels Reis Cristians. La ponent es va remuntar als inicis i desenvolupament posterior dels jardins i patis d'inspiració mudèjar d'aquest conjunt arquitectònic, rematat per quatre torres que aporten una estructura pràcticament quadrada a l'edifici.

Posteriorment, va anar el torn d'Antonio Vallejo, director del Conjunt Arqueològic de Madinat al-Zahra (Medina d'Azahara) i Enriqueta Martín-Consuegra, professora de la Universitat de Còrdova, els qui van aportar el seu punt de vista sobre els jardins de Madinat al-Zahra, així com de l'estudi policlínico que es va dur a terme en aquest complex monumental, un dels principals exemples de l'arquitectura hispanomusulmana.

''El pati-jardí de la Mesquita de Còrdova' era el títol de la primera conferència del passat 6 de maig, a càrrec de Gabriel Ruiz Cabrero i Gabriel Puig Rebollo, tots dos arquitectes conservadors de la Mesquita-Catedral de Còrdova. Els ponents van detallar, pas a pas, els canvis que ha experimentat aquest pati, considerat el jardí viu més antic d'Europa fins als nostres dies.

A continuació, Manuel Gómez Anuarbe, paisatgista i arabista, i Jesús de Vicente Sánchez, enginyer tècnic agrícola, van intercanviar impressions en el transcurs del bloc de ponències 'Jardineria i jardins als països àrabs'. El primer va recalcar, en el transcurs de la seva intervenció, que la característica fonamental que condicionarà el disseny dels jardins als països àrabs serà el sistema hidràulic, àmbit en el qual els àrabs han estat mestres “indiscutibles” des del punt de vista teòric i pràctic, desenvolupant els coneixements que ja tenien els romans, mesopotàmics i perses. El paisatgista va concloure amb l'afirmació que els àrabs van desenvolupar i van perfeccionar en l'A el-Ándalus, millor que en cap altra part, l'art del jardí i de la jardineria, les tècniques hidràuliques i la botànica, fins a convertir aquest territori en un “mite que encara perviu en el subconscient col·lectiu del món àrab”. De totes les creacions àrabs, Manuel Gómez va fer referència a l'Alhambra, qualificant-la com “el millor exemple d'una sàvia i exquisida planificació d'un sistema hidràulic a partir del com es va desenvolupar la construcció dels seus palaus i jardins”.

Per la seva banda, Jesús Vicente de Sánchez, va aportar algunes claus sobre les tendències en els jardins d'aquests països, condicionades per les altes temperatures així com l'alta humitat relativa, factors que no conviden al gaudi de parcs i espais públics. En aquest sentit, va revelar que la immensa majoria dels parcs i jardins tenen la gairebé totalitat de la superfície coberta de gespa. A més va afegir que el disseny d'aquestes zones verdes és d'un “marcat estil modernista que atén especialment a la funcionalitat”. Igualment, va insistir en l'escassetat de zones públiques amb ombra vegetal procedent d'arbres, palmeres o pèrgoles, així com a la proliferació de fonts i elements escultòrics, sobretot en rotondes, parcs i zones amb aigua.

El programa previst va transcórrer amb una multi ponència, en la qual van intervenir fins a quatre experts en jardins d'inspiració islàmica. El primer, Pedro Torrent Chocarro, enginyer tècnic agrícola, es va centrar en la percepció de la mateixa en parcs i jardins sevillans actuals.

Com a representant del Servei de Parcs i Jardins del consistori de Granada, Adolfina Muñoz va exposar les actuacions recents escomeses en el jardí Carmen dels Màrtirs de la ciutat de Granada, declarat des de l'any 1943 'Jardí Històric Artístic'. Avui dia, aquesta declaració es perllonga amb la categoria de Bé d'Interès Cultural, tipologia de Jardí històric. El projecte, dotat d'un pressupost total de 432.000 euros, finançat a través del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local, consisteix en el següent, segons l'enginyera tècnica agrícola: “La zona d'actuació acull d'una banda unes terrasses destinades a jardí (les situades en les cotes més altes al costat del palauet, jardí dels arcs i jardí de les palmeres) i d'altra banda, ocupant la major part de la superfície, altres destinades al cultiu agrícola, principalment de fruiters. L'objecte per tant és la rehabilitació de les diferents zones respectant l'ús històric de les mateixes”.

Posteriorment, Gabriel Rebollo Puig i Gabriel Ruiz Cabrero, arquitectes i conservadors de la Mesquita-Catedral de Còrdova, van efectuar un recorregut per tot el procés de conservació iniciat l'any 1979. Des de llavors, s'han dut a terme actuacions contínues i de petita envergadura. L'última intervenció ha consistit a preparar un espai on rebre als usuaris de la visita nocturna. Una pantalla i un projector escamotejats en el sostre es despengen totes les nits per produir el video, a més s'han instal·lat unes lones que també es despengen per tapar els arcs els dies de luvia o vent.

En el marc del congrés, es van organitzar diverses visites tècniques previstes, guiades per Antonio Vallejo, al Centre d'Investigació i a les restes del que van anar els jardins en el jaciment arqueològic de Medina Azahara. Després, es van visitar els jardins de l'Alcàsser de la mà del cap de Parcs i Jardins de l'ajuntament de Còrdova, José María Medina.

La III Trobada Internacional Hispanoárabe de Jardineria va tancar les seves portes de la mà de Pedro García Jiménez, delegat d'Infraestructures de l'ajuntament de Còrdova; José María Medina, també del consistori cordovès, al costat del coordinador de la trobada, Eleuterio Calleja, en representació de l'AEPJP. Durant la clausura, el regidor de l'Àrea va aprofitar l'ocasió per sol·licitar a l'Associació que Còrdova sigui la seu del Congrés Anual Parjap l'any 2016. En aquest cas, això coincidiria amb la designació de la mateixa com a Capital Europea de la Cultura, projecte en el qual l'ajuntament centra els seus esforços, en aquests moments.