Entrevista a Félix Moral, president de la AEPJP
4 maig 2011
Entre les conclusions presentades en el passat congrés de Las Palmas de Gran Canària es van posar de manifest com els factors humans, climàtics i econòmics reverteixen sobre les diferents fases de la jardineria pública. Quin d'ells té a dia d'avui un major pes?
Evidentment els tres són factors condicionants en la jardineria pública, i més en totes les seves fases de realització: concepció, construcció i conservació. Tots els factors afecten tant al disseny ia la planificació de l'obra, a una segona fase que és la seva execució, ia una tercera que és la seva posterior manteniment. El factor humà és totalment rellevant, el climàtic és condicionant, i per descomptat, el factor econòmic és fonamental. Si la pregunta la cenyim a quin té més pes avui en dia, la resposta sembla clara, el factor econòmic és el que condiciona en major mesura aquest tipus de realitzacions.
Es va posar l'exemple dels Royal Parks de Londres, parcs amb milions de visitants anuals i que requereixen cada un els seus propis models de gestió. ¿Tal com estan avui les arques de molts dels nostres consistoris, la privatització podria ser la solució per a la supervivència d'alguns parcs i jardins públics de les nostres ciutats?
La privatització no és una solució, perquè en el moment que parlem de privatitzar deixen de ser públics. El que es va exposar en concret dels Royal Parks londinencs era privatitzar determinats serveis, i en concret dels serveis de conservació i manteniment. Això és una cosa que a Espanya estem acostumats a veure, però no és una solució econòmica, sinó que en molts casos ha aportat potser una gestió més efectiva d'aquestes zones.
No obstant això sí que hi ha unes vies que s'estan duent a terme perquè la conservació de parcs i jardins repercuteixi menys a les arques municipals, i és treure algun tipus de benefici econòmic dels mateixos parcs a través de l'explotació de determinats serveis, com poden ser alguns elements de diversió, cafeteries, etc. De tal manera que el que es recapte en aquest concepte es reverteixi en la conservació.
El Parc Güell barceloní podria ser un exemple?
Efectivament, un parc d'aquest tipus és un cas claríssim de com per a un lloc amb atractiu especial el públic podria arribar a pagar, i amb això aquest parc podria arribar a autogestionar-se. Podria ser mitjançant el pagament d'una entrada, l'explotació d'alguns serveis (per exemple, de serveis de cafeteria), oa través del lloguer del parc per realitzar algun tipus d'esdeveniments o rodatge de pel·lícules. Tot això genera una sèrie de beneficis que pot revertir en la gestió pròpia del parc.
I mantenint-nos en el terreny econòmic, de quina manera està afectant la crisi econòmica no només al manteniment, sinó també a la projecció de nous espais verds a les ciutats espanyoles?
L'actual situació econòmica a nivell global ha fet que tots els països, inclòs el nostre, hagin hagut de prendre determinades mesures, i això per lògica ha revertit en els nostres parcs i jardins, amb una reducció de pressupostos tant d'inversió com de despesa corrent. La conseqüència ha estat que els gestors d'aquest patrimoni verd, tant de l'administració com de les entitats privades, hagin de fer veritables malabarismes per funcionar amb els mitjans disponibles. Posats a extreure un ensenyament positiva d'aquesta situació, potser seria d'una banda la necessitat que hi ha hagut d'aguditzar l'enginy i la imaginació, i d'un altre, la consciència general que s'està generant de la necessitat de tenir en compte criteris de sostenibilitat: des del disseny fins al manteniment de les zones verdes.
¿S'acaba retallant en jardineria perquè és més fàcil que fer-ho en altres partides?
Bàsicament els diners que les administracions fan arribar a les zones verdes seria de dos tipus: el propi d'inversió, per a la creació de nous espais, i una segona partida-de despesa corrent-per al seu manteniment i conservació. És precisament en aquesta última partida on les administracions estan pensant quan comencen a veure que han de reduir el seu dèficit. Els polítics consideren que poden retallar despeses en les tasques de manteniment, simplement perquè moltes vegades no entenen que aquests parcs i arbrat a les ciutats representen un autèntic patrimoni verd, és a dir, un patrimoni, que com qualsevol altre, hem de conservar.
El Congrés es va donar cita a les Canàries, una de les zones espanyoles que destaca per la diversitat de la flora, tan diferent de la de la Península Ibèrica. Què van tenir l'oportunitat d'apreciar els assistents?
El que hem pogut apreciar és la riquesa de la flora canària, molt rica, plena d'endemismes, i que per la jardineria pública té un gran valor ornamental. El que passa és que com totes les flores específiques, hem vist que té una gran debilitat en la seva protecció. Al llarg de les jornades vam tenir ocasió de veure aquesta flora: les zones verdes de Las Palmas, de visitar el jardí botànic Viera y Clavijo, que és espectacular, i finalment visitar i observar els diferents ecosistemes de l'illa, una cosa que et dóna una visió diferent del paisatge.
¿S'està canviant la filosofia en les nostres ciutats i s'està deixant de veure la jardineria pública i la instal lació de noves zones verdes com adorn, per plantejar-les com espais funcionals?
És innegable que l'evolució de les zones verdes a Espanya ha tingut un creixement constant, sobretot, lligat al bon moment de la nostra economia. Hem de ser conscients que invertir en jardineria, és invertir en benestar ciutadà, millorant tant l'estètica de les nostres urbs com també la qualitat de vida dels que hi viuen. Són espais que juguen un paper fonamental per a la seva salut, tant física com mental. La idea que hem d'extreure, és que es tracta d'espais, a més de bons mediambientalment, també de trobada per al ciutadà, de socialització de les ciutats i que han de respondre a un concepte de benestar fomentant els valors lúdics i culturals. En els últims anys s'està intentant fer espais que siguin útils per al ciutadà, no només perquè siguin bonics, sinó perquè també puguin ser usats.
En el congrés també es va tractar el tema de l'accessibilitat dels nostres parcs i jardins. Segons les dades de la AEPJP, quin percentatge aproximat dels nostres parcs municipals està totalment adaptat? Quins reptes ens queden encara per complir en aquest terreny?
L'accessibilitat és un dels temes que més s'ha oblidat o que més tard ha arribat a les prioritats de molts dels nostres consistoris. Des de fa uns anys, tots els projectes nous contemplen l'accessibilitat de les zones verdes i els espais lliures, però no així en projectes anteriors. Encara que no tenim dades estadístiques, sabem que s'està guanyant en accessibilitat en molts espais antics que s'estan remodelant i que el concepte també està cada vegada més present en la consciència dels dissenyadors, sempre que la majoria dels nostres parcs siguin totalment accessibles en un futur no gaire llunyà.
Per a l'edició de 2013 s'ha escollit com a ciutat amfitriona del Congrés Parjap a Màlaga. En què s'ha basat l'assemblea per prendre aquesta decisió?
En l'assemblea es presenten diverses candidatures de ciutats per realitzar el congrés, i en aquest cas, Màlaga va realitzar una presentació fantàstica del que pot proporcionar a una cita com la nostra. A més, la capital de la Costa del Sol ha avançat molt en els últims anys en la creació d'espais verds al centre de la ciutat, i va pensar l'assemblea que, coincidint amb el 40 aniversari de la creació de la AEPJP, Màlaga podia ser el lloc ideal per a celebrar-ho.
