Inbeca aprofundeix en la història i en els avantatges de la sauna finlandesa

A Finlàndia hi ha 5,1 milions d'habitants i 1,7 milions de saunes, una cada tres persones. La sauna està considerada un fenomen típicament finlandès, encara que no és un invent ni una propietat privada dels finlandesos. A finalitats del segle XIX en el Vell Continent el costum existia en tota una regió que s'estenia des del Bàltic fins al cor de les muntanyes Urales. La sauna també està generalitzada entre altres pobles ugrofineses de la regió del Bàltic (estonios, carelianos, vepsos i livones) així com entre diversos pobles eslaus, bàltics (letons i lituans), tàrtars de Turquia i ugrofineses orientals.

La sauna finlandesa tradicional és una cambra de fusta, on els banyistes asseguts en graderies llancen aigua sobre pedres calentes situades sobre una estufa.

Sauna és la paraula finlandesa internacionalment més difosa, encara que segons els finlandesos no sempre ha conservat el seu significat original en ser adoptada per altres llengües. L'expressió “prendre una sauna” no significa només entrar en el recinte caldeado sinó tot un ritu compost per diversos lapses de transpiració a la calor de l'estufa i del vapor de l'aigua que es llança sobre les pedres. Aquest vapor (löyly) és justament l'esperit de la sauna. Löyly és una paraula ugrofinesa que està en el nostre vocabulari des de fa 7.000 anys.

Aquest tipus de bany no és exclusiu dels finlandesos. En moltes altres cultures existeixen construccions i costums similars (els banys romans, turcs, cèltics, el sweat lodge dels indis nord-americans, el furo dels japonesos, el bania dels russos i el temascal mexicà). Però els finlandesos poden ser considerats el poble “saunero” per antonomàsia perquè han mantingut visqui la tradició i l'han adaptat a la seva manera de vida contemporani. Han conservat, desenvolupat i transmès la sauna, i l'han difós internacionalment baix l'etiqueta ‘sauna finlandesa’.

La paraula sauna ja estava en el lèxic dels antics suomi (finesos) i sami (lapones). El nucli de la sauna consistia en una estufa que escalfava una pila de pedres, al voltant de la qual es prenia un bany de vapor sota una coberta ocasional com les dels sudaderos dels indis nord-americans. És possible que ja hi hagués banys de transpiració com la sauna en l'edat de pedra, fa uns 6.000 anys: els fogons dels habitatges eren uns clots circulars no gaire profunds en la base dels quals hi havia dues o tres capes de pedres petites.

Hi ha evidències que entre els segles V i VIII ja es coneixien a Finlàndia les saunes de fusta. Eren cabanyes de troncs, d'una sola cambra, que s'escalfaven per dins mitjançant foc i fum (sauna de fum). Al principi la sauna es prenia a l'única cambra de l'habitatge. La tecnologia finlandesa de construcció amb troncs ha estat portada pels emigrants a totes parts en el curs dels mil·lennis. Al Nou Món pot veure's en l'estructura de Pioneer House, en Nova Anglaterra.

L'estufa de fum era una tosca volta de pedres amb el foc endins i una cúpula arrodonida sobre la qual es disposaven les pedres. Era el fogó de la casa i se seguia usant en les saunes de fum que servia per escalfar l'habitatge i la sauna, però no per cuinar i hornear, per la qual cosa al segle XI va començar a usar-se un forn amb una càmera tancada a dalt i un lloc avanci per escalfar recipients. D'aquesta manera es van desenvolupar dos fogons diferents, un d'adequat per a l'habitatge i l'altre per a la sauna, la que va anar a poc a poc independitzant-se en la seva funció de cambra de bany, encara que mantenint la seva condició d'àmbit de diverses tasques domèstiques.

A finalitats del segle XVIII en les saunes de l'oest de Finlàndia van començar a aparèixer estufes tancades de maó, més segures que les obertes que constituïen un permanent perill d'incendis. Les noves estufes tenien dues o tres càmeres: a baix el fogó, en el mitjà les pedres, i en la d'a dalt es produïa el fum que omplia la cambra.

L'estufa amb xemeneia va constituir, a finalitats del segle XVIII, un gran desenvolupament en la història de la sauna. Al forn de fum tancat se li va afegir un simple canó, una estreta continuació de la càmera superior, o sigui una veritable xemeneia amb el seu registre de tir que conduïa fins a l'exterior de la teulada. Al segle XIX es va generalitzar una xemeneia amurada, amb base pròpia, al costat d'una estufa separada de maó.

L'estufa amb sortida de fum va possibilitar la construcció de saunes en llocs on la sauna de fum era impensable, per exemple a les ciutats, que tenien principalment cases de fusta amb jardins propicis per instal·lar la casella.

Cap a 1910 va començar la producció en sèrie d'estufes amb carcasses metàl·liques. Els fabricants es van entusiasmar amb el negoci i van ser perfeccionant els models, fins que en els anys trenta apareix un tipus totalment nou, l'estufa de calefacció contínua, en la qual els troncs cremen en la seva pròpia càmera separada i ni les flames ni el fum entren en contacte amb les pedres, com succeïa en l'estufa “d'hornadas”. La novetat permet mantenir el foc encès durant el bany i produir vapor mentre hi hagi llenya.

Els nous models d'estufa van promoure en els anys trenta un renaixement de la tradició finlandesa de la sauna, que havia decaigut en les primeres dècades del segle amb els problemes del procés d'urbanització de la societat agrària que la conreava.

La urbanització de la societat va començar a enfortir-se des de la dècada de 1880, amb la gradual construcció dels sistemes d'aigües corrents i de clavegueres, l'electrificació i l'edificació de cases de maçoneria i edificis de pisos. La cambra de bany i la gran novetat que va portar el segle, la banyera, van oferir al finlandès centelleigs d'un luxe europeu que feia semblar a la sauna un costum antiquat i rural. Almenys els habitants dels edificis d'apartaments haguessin quedat dècades sense sauna si no hi hagués hagut banys públics.

Les saunes públiques tenien seccions separades per a homes i dones i fins i tot sectors reservats, on les famílies podien contractar els seus propis torns. Els grans establiments de banys oferien als seus clients serveis de rentadores, massatgistes i de vegades d'aplicació de ventoses. Com els parroquianos concorrien regularment a la mateixa sauna, allí es formaven grups en un ambient amistós, sense més jerarquies ni títols que els bestiars de tant en tant per la resistència a les elevades temperatures. Les saunes públiques van constituir una etapa històrica, especial en molts aspectes, que va durar fins als cinquanta. En finalitzar la segona guerra mundial funcionaven a Hèlsinki gairebé cent cinquanta saunes públiques, però en començar el segle XXI quedaven només dos.

L'estufa elèctrica és segura i fàcil d'usar, doncs es basa en una resistència que s'encén amb un simple interruptor i escalfa les pedres a la temperatura desitjada.

Com no necessita conducte per a fum, es pot instal·lar en llocs en els quals seria impossible posar un forn de llenya. La sauna ja no requereix una construcció aïllada, i pot emplaçar-se en qualsevol habitatge com una habitació més.

L'estufa elèctrica va solucionar definitivament el problema de les saunes urbanes. Des dels anys cinquanta en la planta baixa dels edificis de pisos va començar a construir-se puntualment la sauna del condomini per la qual cada família té un torn setmanal. En l'actualitat en comptes d'una sauna comuna, a cada apartament se sol construir al costat de la cambra de bany una sauna pròpia, una especialitat de l'habitatge urbà finlandesa. També s'han començat a instal·lar petites saunes del mateix tipus a les cambres d'hotel... una aportació ben finlandesa a l'hostaleria mundial!

• Distensió Nerviosa. Relaxació.

• Dilatació ramificacions respiratòries. Oxigenación.

• Got dilatació perifèrica. Estimulació de la circulació sanguínia en extremitats.

• Elevació de la freqüència cardíaca. Estimula el sistema circulatori.

• Neteja de toxines dels porus. Glàndules sudoríparas.

• Millora de l'elasticitat del teixit muscular i articulacions òssies.

Antigament la sauna era un lloc sagrat per als finlandesos. Estava al pati de la casa, fins que a principis del segle XX van començar a construir-se a la vora dels llacs, seguint l'exemple de les mansions elegants. Se solia prendre la sauna una vegada a la setmana, doncs el caldeamiento del recinte per a diversos torns, especialment en les saunes de fum, podia portar tot un dia. L'elecció, col·locació i afegit dels troncs era tot un art, però el fonamental era mantenir l'esperit serè; els experts en caldear la sauna i confeccionar els feixos de branques de bedoll sabien treballar sense presses, i transmetien les seves tècniques de generació en generació.

La sessió de sauna té moltes normes tradicionals. Segons el refrany «la sauna, com l'església requereix recolliment». Tothom sap que en la sauna està prohibit esvalotar, dir grolleries, xafardejar, parlar malament del proïsme, pedorrear o fer soroll. Als nens se'ls ensenya l'etiqueta de la sauna, amb les seves normes i prohibicions.

L'antiga tradició finlandesa indica congruentment que la imatge promíscua vulgarment associada a la cultura de la sauna finlandesa, és inexacta. Homes i dones tenien en la comunitat agrària els seus propis torns, i fins a la sauna en família és un fenomen posterior. Antigament el patró entrava primer a la sauna amb els peons, després de la labranza, i després la senyora amb les criades en tornar del munyiment.

La literatura finlandesa està plena de sucoses escenes de sauna, la més famosa d'elles en Els set germans d'Aleksis Kivi: els protagonistes prenen la seva sauna de Nadal tombats sobre munts de palla en el seu nou ranxo caldeado pel fum, prenent una cervesa especial... i la sauna es cala foc! La literatura sol aprofitar la rica tradició popular.

La sauna està molt vinculada al calendari agrari, doncs en ella es realitzaven moltes labors importants: s'espadillaba el lli, es guaria la carn, s'ahumaban els fiambres, es dessecaven i azucaraban els malts, es posaven a germinar les papes de sembra i es rentava la roba. Aquestes labors estacionals, que reunien durant diversos dies als joves i els ancians de la família, eren acompanyades per poemes i cançons populars: al ritme del treball es cantava (fins a cobles eròtiques), es relataven històries, s'explicaven contes i es resolien endevinalles.

En el calendari folklòric hi havia dies especials en els quals es feien presagis per a l'any esdevenidor, per a l'agricultura, els futurs casaments... En Koivisto, en l'istme de Carelia, la vespra d'any nou en totes les cases s'escalfava la sauna ben d'hora abans de rayar l'alba. S'assegurava que “els treballs es faran a temps tot l'any i gens s'endarrerirà si el primer dia de l'any el vapor puja als cels abans que el sol”.

Per què els finlandesos prenen la seva sauna? Perquè és una antiga tradició i estan acostumats des de nens. La sauna neta i brinda salut, pau espiritual, vivències i molts altres plaers.

...neteja. Antigament la sauna oferia la possibilitat d'una neteja profunda almenys una vegada a la setmana. Actualment els moderns sanitaris dels habitatges reemplacen a la sauna en aquesta la seva funció elemental, però aquesta se segueix considerant un element imprescindible de les cases. Una bona transpiració en la sauna, seguida d'una esbandida, neteja la pell molt millor del que se suposa.

...salut. El vell refrany finlandès "si no es guareix amb sauna, aguardiente i quitrà, el mal és mortal" no significa en absolut que aquests tres eficaços “remeis” hagin d'administrar-se al mateix temps. La gent acudeix a la sauna quan sent necessitat de retornar al seu estat normal un cos cansat o uns músculs adolorits pel dur treball.

...pau espiritual. F. I. Sillanpää, el nostre premi Nobel de literatura, explicava que després d'un llarg període de producció havia tornat, fatigat i abatut, a descansar amb els seus pares a la seva casa natal. La mateixa nit de la seva arribada, en la càlida i silenciosa penombra de la sauna, va sentir que anaven esfumant-se a poc a poc la seva angoixa i la seva depressió. Després del bany, recuperat l'assossec i ple d'energia creadora, es va sentir llest per tornar immediatament a les seves quartilles.

La sauna relaxa, calma i retorna la pau espiritual. Moltes vegades enmig de tibants negociacions les parts han compartit una sauna, per distendre's i arribar després a acords unànimes i profitosos.

...vivències. A aquesta gent atrafegada, obligada a esprémer cada minut, la pau de la sauna aconsegueix detenir-los en el temps. Si alguna cosa mesura el rellotge intern, és només la durada ideal de la sessió de sauna. La sauna brinda plàcides vivències que s'experimenten amb tots els sentits.

Després d'una sauna no existeixen presses. La ment i l'humor s'eleven per sobre dels deures i preocupacions quotidianes, el cos sembla desentumit, els músculs relaxats i la vida més fàcil.

Antany la gent per sanar-se anava a la sauna. En ella els xamans podien concentrar-se en pau en la seva ciència, i l'ànim dels pacients també era propici per guarir-se, ja que la sauna estava vinculada a moltes creences i a una certa solemnitat. La fe en els poders curativos de la sauna encara no s'ha extingit; encara que se sap que per si sola no guareix ni prevé les dolències cròniques, promou el benestar general i té efectes beneficiosos sobre la salut, fins i tot sobre els símptomes de certes malalties. En la sauna s'acceleren el pols, la respiració i la circulació, augmenta la temperatura corporal, s'activa el metabolisme i la pressió arterial pot descendir transitòriament.

La medicina té molt respecte pels efectes de la sauna. Aquesta enforteix el cos i sosiega l'esperit. El maneig de la sauna era un art especial dels remeiers, els experts en ventoses, sangradores i ensalmadores fi-carelianos.

En què es basen les propietats curativas de la sauna? Diu la tradició chamanística que “...en la sauna t'estovaràs. Quan sentis que et dolen les venes i els ossos t'estrenyen, el remei és una sauna. Quan tinguis jaquecas, has d'anar a la sauna. Quan tinguis tos no podràs anar fins que se t'hagi passat. Si entres en la sauna aterido de fred, aquest es refugiarà en el teu cor. Primer hauràs d'escalfar-te per dins i només després prendre la sauna".

La sauna és des de sempre un lloc sagrat per als finlandesos, on van a purificar-se el cos però abans de res l'esperit. Antigament era escenari de molts moments crucials de la vida, des del part fins al rentat del cadàver. Tots aquests ritus que eren sense excepció oficiats per les dones de la casa. Només en situacions crítiques -per exemple quan un nounat o un pacient estaven molt malalts- se sol·licitava l'ajuda d'una bruixa, un hechicero o un remeier. Eren casos extrems, en els quals s'acudia a la més alta autoritat espiritual de la localitat o de la família, una dona o un home que restablia l'ordre de la comunitat amb els seus arts curativas.

Fins a la segona guerra, la dona finlandesa per regla general donava a llum en la sauna. Ha de recordar-se que aquesta era un recinte net i càlid, el més higiènic de l'hàbitat rural. Les “jornades de sauna” que precedien i seguien al part i es van conservar fins a principis del segle XX, estaven reservades a les dones. Podien durar una setmana fins que el beu era solemnement portat a la barraca. Segons l'antiga tradició popular, només llavors el pare podia veure al seu fill. D'acord amb un costum que imperava als països nòrdics en èpoques precristianas, els nens adquirien el seu nom quan l'home més ancià de la família abocava aigua sobre el seu cap. La cerimònia va ser després reemplaçada pel baptisme.

La sauna és part de la identitat finlandesa, una institució nacional que ha arribat visqui al segle XXI. Ens permet analitzar les nostres pròpies tradicions, i la seva comparació amb els banys i les abluciones d'altres pobles ens brinda una perspectiva per apreciar els hàbits i la idiosincràsia d'altres cultures. Observant al proïsme aprenem a conèixer-nos més profundament a nosaltres mateixos. L'inapi en la barraca de suar dels aborígens nord-americans, el furo dels japonesos i la sauna dels finlandesos tenen, malgrat les seves diferències, molt en comú, especialment a nivell espiritual. Transpirar en el vapor de la sauna o del sweat lodge, o en el bany calent del furo, és molt més que una neteja del cos; és un ritu que relaxa el cos i l'esperit. La clau és la re-creació que es produeix en un esperit estimulat pel vapor o el bany.

El beneficiós efecte terapèutic de la sauna finlandesa no és immediat, per això les sessions han de realitzar-se de forma regular.

• Dutxa d'aigua calenta. Inici del procés d'obertura porus.

• Assecar-se correctament tot el cos.

• Entrada en la cabina. No és correcte sortir de la mateixa abans de sentir la necessitat, però tampoc ho és romandre en ella sentint aquesta necessitat.

• Sortida de la sauna. Dutxa d'aigua freda, començant a ruixar-se per les extremitats.

• Iniciar fase 3. Fase de repetició.

• Fase de repòs. Aquesta fase és important ja que complementa el procés de relaxació.

• Dutxa de nou amb aigua temperada, per eliminar tota la suor.

• Si ho desitja pot ingerir aigua.