Comparativa de les principals fonts de potassi aplicades en fertirrigación per a l'agricultura
José Manuel Fontanilla, director de Màrqueting de Haifa Iberia
06/11/2013En agricultura hi ha tres fonts fonamentals d'aportar aquest element essencial per mitjà de la fertilització, usant nitrat potásico (KNO3), sulfat potásico (K2SOTA4) o clorur potásico (KCl). Amb la finalitat de triar la millor font de potassi per als nostres cultius anem a explicar les característiques físic-químiques de cadascun d'ells (Taula 1).
Taula 1: Característiques físic-químiques de nitrat de potassi, sulfat de potassi i clorur de potassi.
Valor nutritiu vegetal
El nitrat potásico conté 13% nitrogen (N) i 46% potassi (K2O). Tots dos són macronutrientes consumits per la planta completament, no deixant residus d'altres elements que puguin ser perjudicials. L'efecte sinèrgic entre K+ i NO3- facilita l'absorció de tots dos ions per part de les arrels de la planta, augmentant l'absorció dels mateixos. A més, l'afinitat entre el nitrat carregat negativament i el potassi carregat positivament evita l'absorció d'aquest últim a les partícules del sòl, fent que estigui disponible per a les plantes durant un temps més perllongat.
El sulfat potásico conté 50% de potassi (K2O) i 54% de sulfat (SOTA4). La relació SOTA4/K2O que ens trobem en les plantes és d'1:20, per la qual cosa la fertilització amb sulfat potásico deixa considerables quantitats de sulfat, a l'excés, en la solució del sòl. Clorur potásico conté 60% de potassi (K2O) i 46% de clorur (Cl). L'existència de clorur en la solució del sòl afecta negativament a les plantes. Quan augmenta la concentració de clorur en la solució del sòl, les plantes prenen aquest clorur en comptes dels nutrients aniónicos essencials, especialment el nitrat, afectant el desenvolupament de les planta. Quan les quantitats de clorur augmenten es produeixen efectes tòxics, que poden portar a la pèrdua de rendiments i fins i tot a la mort de la planta (figura 1).
Solubilitat
Compatibilitat
Índex salí i conductivitat elèctrica
L'Índex Salí (IS) és una mesura de la concentració de sals que indueix un fertilitzant en la solució de sòl (Mortvedt, 2009). A major índex salí del fertilitzant, majors problemes de salinitat anem a tenir amb aquest.
L'IS d'un material s'expressa com la relació de l'increment de la pressió osmòtica produïda per un fertilitzant específic, respecte a la pressió osmòtica generada pel mateix pes de nitrat de sodi (NaNO3). L'IS del nitrat de sodi és l'índex de referència prenent un valor relatiu de 100. Quan s'aplica al costat d'una llavor, fertilitzants amb baix valor d'IS es podrà assegurar una bona germinació sense problemes de proliferació. A igual pes, el nitrat potásico té un valor d'IS (73,6) menor que el clorur potásico (116,3) (taula 1). A més d'IS, existeix un altre indicador utilitzat per expressar el risc potencial de la salinitat en el sòl, que és relacionat amb l'efecte de la solució fertilitzant sobre la Conductivitat Elèctrica (CE), a major CE major risc potencial de produir símptomes per salinitat en els cultius.
La Conductivitat Elèctrica (CE) d'una solució electrolítica és la mesura de la seva habilitat per conduir l'electricitat. El Nitrat potásico té el menor valor de CE (Taula 1), comparat amb altres fonts de potassi.
Taula 3: Efectes en la CE de diverses combinacions de fertilitzants, comparades amb KNO3, mantenint constants els nivells de N i K.
Conclusions
La importància d'aportar potassi lliure de clorur és ben coneguda, ja que el clor és un element que produeix fitotoxicidad a les plantes, per la qual cosa l'aplicació de clorur potásico com a fertilitzant s'hauria de limitar a certs cultius tolerants. Comparant les altres dues fonts existents al mercat de potassi el Nitrat potásico ofereix els següents beneficis:
- Millor composició alimentosa per a la planta.
- Millor acompliment com a font de K.
- Alta solubilitat i rapidesa de dissolució.
- Ampli rang de compatibilitat amb altres fertilitzants i agroquímicos.
- No interfereix amb l'absorció d'altres ions per part de les plantes.
- Mínim efecte sobre el pH del sòl.
- Baixa contribució a salinitat de sòl.
Referències bibliogràfiques
- Mortvedt, J.J. 2009. Calculating salt index.
- Haifa group website. http://www.haifa-group.com/
- Potassium nitrate association website. http://www.kno3.org/