Un sistema prediu la capacitat d'un sòl per autodescontaminarse

Els científics han elaborat una base de dades específica que reuneix tota la informació disponible fins al moment sobre els enzims i els possibles microorganismes que les contenen i que, de forma natural, són capaces de destruir certs contaminants. El sistema permet establir l'empremta dactilar de cada ecosistema i prediu en quins sòls pot ser més eficaç la biorremediación, basada a utilitzar elements naturals del propi hàbitat per revertir la degradació d'un sòl contaminat.

“La plataforma explora el material genómico d'organismes vius a la recerca d'informació sobre reaccions de biodegradació i ofereix un perfil únic per a cada ecosistema. En altres paraules, dóna una visió en temps real de les capacitats biodegradativas d'un ecosistema, i per tant, de la seva capacitat per autodescontaminarse”, explica l'investigador del Csic en l'Institut de Catàlisi i Petroleoquímica Manuel Ferrer.

Per monitorizar la presència o absència d'aquests microorganismes i les propietats que cadascun posseeix en sòls amb diferents condicions, els investigadors han aplicat diferents tècniques de biologia de sistemes com la genòmica, basada en la seqüenciació de l'ADN del sòl, la proteòmica, que suposa la seqüenciació de les proteïnes a cada moment del procés, i la bioestadística, que consisteix en la sistematització i l'encreuament de dades.

“Cada ecosistema conté milions de bacteris que al seu torn contenen milers d'enzims i avaluar la presència o absència de les mateixes és gairebé impossible si emprem els mètodes d'anàlisis genómicos convencionals usats fins avui”, assenyala Jesús Sánchez, investigador de l'Institut de Biotecnologia de la Universitat d'Oviedo.

“D'aquesta forma, podrem diferenciar ecosistemes que podran ser més fàcilment descontaminados d'aquells que no, és a dir, permetrà establir diferències en les capacitats descontaminantes i, per tant, predir l'eficàcia dels tractaments de biorremediación”, assegura Ramón Rosselló-Móra, investigador del Csic en l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, centre mixt del Csic i la Universitat de les Illes Balears.

Segons l'investigador del Csic en el Centre Nacional de Biotecnologia Javier Tamames, “les tècniques de biorremediación permeten afrontar la descontaminació de sòls aprofitant el potencial metabòlic d'alguns dels seus components per a la neteja. Es converteixen així en una alternativa més sostenible i barata que altres mètodes per eliminar residus i contaminants”.

L'estudi, resultat de cinc anys de treball, forma part d'un projecte Consolider finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, que té com a objectiu estudiar la biodiversitat de poblacions de diferents hàbitats dins de la geografia espanyola, dos projectes europeus (Magicpah i Ulixes), centrats en la investigació de la biodiversitat de poblacions en sòls i ambients marins de la geografia europea de diferents hàbitats, i un projecte Cenit-07-Cleam de la Universitat d'Oviedo, dirigit al desenvolupament de tècniques innovadores de biorremediación i neteja de sòls contaminats.