Disminueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle a la Unió Europea

Entre les raons d'aquesta disminució hi ha el temps més calorós observat en la majoria dels països de la UE, que ha determinat un menor ús de combustibles fòssils productors de diòxid de carboni utilitzats en la calefacció de llars i oficines.

Altres de les principals raons han estat el creixement econòmic més lent en la indústria manufacturera, que també ha reduït el consum de combustibles fòssils, la tendència cap a un menor ús del carbó a favor del gas i les mesures específiques introduïdes per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Les emissions dels sis gasos d'efecte hivernacle han augmentat un 0,2 per cent i un 1,3 per cent el 2000 i 2001, respectivament.

La disminució el 2002 va portar les emissions totals de la UE15 a estar un 2,9 per cent per sota del seu nivell en l'any base pres com a referència per al càlcul, en la majoria dels casos 1990. Això representa una millora sobre 2001, any en què les emissions van ser només un 2,1 per cent inferiors que en l'any de referència.

No obstant això, la UE té encara un llarg camí per recórrer per complir el seu compromís en el marc del Protocol de Kyoto sobre canvi climàtic de situar les emissions en el període 2008-2012 un 8 per cent per sota del seu nivell en l'any de referència.

Suposant una reducció lineal del 8 per cent entre l'any de referència i el període 2008-2012, les emissions haurien disminuït un 4,8 per cent el 2002.

Segons aquests càlculs, només quatre països complirien els objectius nacionals acordats per tots els Estats membres (abans de l'adhesió dels nous països el 2004) per assegurar el compliment de l'objectiu de Kyoto per part de la UE en conjunt. Aquests països són França, Alemanya, Suècia i el Regne Unit.

Els altres 11 Estats membres (pre-2004) no complirien els seus objectius pel que fa a emissions, alguns per un marge considerable. Això és així en el cas d'Espanya, Portugal, Irlanda, Àustria, Itàlia, Dinamarca i Grècia.

Espanya es troba davant un repte més gran que el dels altres països per complir el seu objectiu. Les seves emissions el 2002 van estar un 39,4 per cent per sobre del nivell de l'any de referència-més del doble de l'augment del 15 per cent permès-, segons l'acord de la UE, entre el nivell de l'any de referència i el del període 2008-2012.

No obstant això, des de 2002, s'han aprovat diverses iniciatives d'àmbit comunitari i nacional per reduir els gasos d'efecte hivernacle que podrien donar lloc a una acceleració dels progressos en pro de l'objectiu de Kyoto.

Entre elles figura el règim comunitari de comerç de drets d'emissió que comença a partir del pròxim mes de gener, amb un potencial de dur a retallades substancials en les emissions de diòxid de carboni (CO2), el gas més important amb efecte hivernacle.

Així mateix, alguns Estats membres estan començant a treure partit d'altres opcions de reducció d'emissions existents en el marc del Protocol de Kyoto. Aquestes permeten als països assolir part dels seus objectius invertint en projectes de reducció d'emissions en altres països industrialitzats o en vies de desenvolupament, o emprenent projectes de retenció del CO2 en els boscos i terres agrícoles.

Els Països Baixos, per exemple, consideren que estan en vies de complir el seu objectiu de retallada d'emissions en un 6 per cent per al període 2008-2012 si es tenen en compte els seus projectes de reducció d'emissions a l'estranger. El 2002, les seves emissions reals van estar un 0,6 per cent per sobre del seu nivell en l'any de referència.

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels 10 països que s'han unit a la UE l'1 de maig no comptaran per a l'objectiu de reducció de la UE. En virtut del Protocol de Kyoto, la majoria d'aquests països han de complir els seus propis objectius de reducció del 6 o 8 per cent, a complir per al període 2008-2012.

La reducció total del 0,5 per cent en les emissions a la UE entre 2001 i 2002 reflecteix una disminució de les emissions procedents de les llars i el sector serveis, deguda principalment al temps més calorós, així com de les procedents de la indústria manufacturera, en particular la indústria de l'acer a Itàlia i el Regne Unit, resultat de l'alentiment econòmic.

La reducció es va deure també a les mesures per reduir les emissions d'òxid nitrós procedents de la indústria química a França i el Regne Unit, així com a les mesures de la majoria dels Estats membres per reduir les emissions de metà procedents dels abocadors de deixalles.

No obstant això, van augmentar les emissions procedents de la producció d'electricitat i carbó i, amb l'excepció d'Alemanya, del transport per carretera.

Al llarg de l'any, les emissions a Luxemburg, Espanya i Portugal s'han incrementat un 10,4 per cent, 4,2 per cent i 4,1 per cent respectivament.

L'augment d'emissions a Luxemburg obeir a la introducció d'una nova planta de generació d'electricitat i calor. El major ús de combustibles fòssils en la generació d'energia per a compensar la disminució de la producció d'energia hidroelèctrica, motivada pel menor cabal dels rius, va ser la principal raó dels augments observats a Espanya i Portugal.

Pel costat positiu, les emissions el 2002 es van reduir més de l'1 per cent a Dinamarca, França, Alemanya, Irlanda, els Països Baixos i el Regne Unit. Alemanya i el Regne Unit dominen el quadre d'emissions de la UE15, representant al voltant del 40 per cent de les emissions totals.

Les emissions de CO2 a la UE15, que constitueixen més del 80 per cent del total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle a la UE, van disminuir un 0,3 per cent entre 2001 i 2002. No obstant això, aquestes emissions van ser un 1,4 per cent més elevades que el 1990, substancialment per raó de l'augment, des de principis dels 90, de les emissions provinents del transport per carretera.

L'informe en què es detallen les últimes dades sobre emissions pot trobar-se en http://reports.eea.eu.int/technical_report_2004_2/en

L'agència, que és un òrgan de la UE, està oberta a tots els països que comparteixen els seus objectius. En l'actualitat, està integrada per 31 països membres: els 25 Estats membres de la UE, tres països candidats a l'adhesió a la UE (Bulgària, Romania i Turquia) i Islàndia, Liechtenstein i Noruega. A més, actualment s'ha iniciat l'acord d'adhesió de Suïssa a la AEMA.