Entrevista a Felipe Gómez, investigador del Centre d'Astrobiología

Sí, és la primera vegada que un instrument completament espanyol, i amb l'investigador principal espanyol, el doctor Javier Gómez-Elvira, vola cap a Mart.

Les tasques científiques se centraran en l'estudi de l'entorn marcià de Gale, un cràter de més de 100 quilòmetres de diàmetre i amb una característica que ho fa molt interessant.

Una elevació en el seu centre, a manera de muntanya, que s'eleva 5 quilòmetres. Se sap que va estar ocupat per un llac en el passat ja que queden trets mineralógicos que indiquen presència d'aigua. Aquest fet ho converteix en un candidat ideal des del punt de vista del potencial d'habitabilitat. Curiosity estudiarà aquest entorn geològic a la recerca de rastres de matèria orgànica. Aquest robot va equipat amb un braç robòtic que permet el contacte amb roques de l'entorn marcià per al seu estudi. Té la possibilitat de prendre mostres per introduir-les en instrumental que va situat sobre el robot per a la recerca de matèria orgànica.

Estudiar l'entorn ambiental, és a dir, la temperatura, la velocitat i l'adreça del vent, la temperatura del sòl, la dosi de radiació ultraviolada que banya la superfície del planeta Mart i la humitat ambiental. Serà la primera vegada que es mesurin aquests paràmetres en la superfície de Mart amb la precisió que és capaç REMS. A més, ens permetran integrar models de càlcul amb els quals determinar el potencial d'habitabilitat de la superfície del cràter Gale.

Fonamentalment, rastres de presència d'aigua almenys en el passat. Determinar aquests minerals que són indicatius de la presència d'aigua. D'altra banda, la presència de matèria orgànica és un altre dels punts científics que es persegueixen amb aquesta missió i, per descomptat, la caracterització mitjà ambiental de la superfície utilitzant REMS.

Aigua líquida se sap que sí que va haver-hi en el passat i hi ha una gran controvèrsia entre diferents autors sobre la possible presència del líquid element en el present. Els estudis amb l'estació REMS seran determinants per resoldre aquesta qüestió.

Sí. Segons la nostra experiència en ambients extrems al planeta Terra, és necessària la presència d'aigua líquida perquè es doni l'aparició de la vida. Els resultats que obtinguem amb aquesta missió seran importants per poder començar a comprendre alguna cosa tan difícil de definir com és aquest procés físic-químic que coneixem com a ‘vida’. Trobar rastres de vida suposaria un avanç científic sense precedents en la història de la humanitat.

Treballarà en condicions molt restrictives de pressió, temperatura i radiació ambiental. La pressió en la superfície de Mart és d'amb prou feines 7 milibares, és a dir, diversos ordres de magnitud inferior a la terrestre. La temperatura oscil·la enormement del dia a la nit i d'una estació a una altra, podent ser de 70 °C sota zero fins a propera als 0 °C. Les dosis de radiacions són molt elevades: poden deteriorar materials en la superfície i són molt nocives amb els rastres de vida.

Consta de dos booms i un mesurador de radiació ultraviolada. En els booms se situen les sondes que mesuraran els paràmetres ambientals. També porta una unitat central de comunicació entre les sondes de mesurament i l'ordinador del Rover.

S'ha treballat en aquest instrument durant l'última dècada. La missió MSL estava programada per 2009, encara que finalment es va retardar per 2011. Per tant, l'instrumental estava ja desenvolupat per a aquest any.

La inversió humana ha estat considerable. Encara que nosaltres, el Centre d'Astrobiología (CAB, CSIC-Inta), hem liderat el projecte, hem comptat amb la col·laboració amb altres institucions com amb l'empresa EADS/Crisa, la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Institut Meteorològic Finlandès (FMI), la Universitat d'Alcalá d'Henares i diverses institucions nord-americanes.

A través d'uns sensors desenvolupats per al mesurament dels paràmetres ambientals. El sensor d'humitat és una patent de l'institut de meteorologia finlandès mitjançant tecnologia que aplica tècniques d'higroscopia. En el cas de la temperatura utilitza infrarojos per a la lectura d'aquest paràmetre sobre la superfície. Els sensors estan exposats directament a l'atmosfera marciana per a la motorització d'aquests paràmetres mitjà ambientals.

Fonamentalment, sensors d'infrarojos, de vent i d'humitat. Aquí no puc ser molt explícit per motiu de patents.

Es començaran a rebre una vegada s'hagi posat sobre la superfície, és a dir, el dia 5 d'agost de 2012. A partir d'aquest moment es començaran a enviar comunicacions que seran recollides per les estacions de comunicació de Goldstone (Califòrnia), de Canberra (Austràlia) i de Robledo de Chavela. Depenent del moment del dia, es rebran en una de les tres, que les enviaran directament al Jet Propulsion Laboratory (JPL) a Califòrnia.

Sí, clar. Es tracta no només del desenvolupament de l'instrument sinó d'una col·laboració científica amb la NASA. Serem nosaltres, els científics espanyols, els qui analitzarem les dades procedents de Mart.

Aquest instrument té la característica de ser compacte, sense parts mòbils per poder usar-ho en missions espacials, per tant, qualsevol aplicació, també a la Terra, que requereixi d'aquestes característiques. De forma directa, és a dir, amb el seu disseny actual, en futures missions espacials per al monitoratge d'aquest tipus de paràmetres.

La raó fonamental ha estat l'experiència científica que atresora el Centre d'Astrobiología en estudis i interpretació de dades astrobiológicos. El Centre d'Astrobiología (CAB) és un centre associat a la NASA a través del NASA Astrobiology Institute o Centre d'Astrobiología de la NASA. Quan aquest centre es va crear l'any 1998, es va presentar un projecte per integrar el Centre Español en el NAI que, donada la seva qualitat científica, va ser acceptat. Va ser el primer centre fora de les fronteres d'Estats Units integrat en el NAI.

La corroboració de la vàlua i la qualitat de la ciència espanyola. De vegades, som massa crítics amb nosaltres mateixos i amb el nostre país i no veiem aquest prestigi internacional que la ciència espanyola posseeix. Donada la inversió que Espanya ha dedicat a la ciència en aquestes últimes dues dècades tenim un desenvolupament tecnològic que pot competir internacionalment. Espero que això continuï sent així.

La missió ‘Mars Science Laboratory’ va partir el passat 26 de novembre de 2011 des del Kennedy Space Center de Cap Canyar, a Florida (Estats Units) a bord d'un coet Atles V. El proper 5 d'agost de 2011, poc més de vuit mesos després, es posarà sobre la superfície de Mart, el quart planeta del Sistema Solar, on romandrà, almenys, un any marcià, és a dir, més del que triga el planeta vermell a fer un volt al voltant del Sol, això és, 686 dies terrestres. El projecte consisteix a portar a Mart un robot, el Curiosity, amb l'objectiu de realitzar sobre la terrena anàlisi de tipus físic, químic i meteorològic per identificar traces biològiques i interpretar processos geològics i climàtics.

El lloc de destinació escollida ha estat el cràter Gale, d'uns 150 quilòmetres de diàmetre, i amb un monticle central de cinc quilòmetres d'altura. Els investigadors creuen que va poder haver estat un llac.