Catalunya és la comunitat amb més restaurants

Els restaurants suposen prop d'un 24% dels establiments del sector hostelero, sector en el qual s'inclouen també els bars, cafeteries i allotjaments turístics, segons la base de dades de FehrData en el qual es recullen les dades del conjunt d'aquest sector. Aquests establiments són els més nombrosos només per darrere dels bars. En conjunt, Catalunya, Madrid, Andalusia i València, són les comunitats que concentren la major part dels restaurants, més del 60% del total. Catalunya se situa en primer lloc amb el 20% dels establiments, seguida d'Andalusia, on es concentren el 15%, Madrid (14%) i València (12%). La resta es troben entre el 6% de Canàries i Galícia, i el 1% de Cantàbria, Extremadura, Navarra i La Rioja.

De les principals províncies, Madrid, Barcelona, València i Sevilla són les que en conjunt reuneixen el major nombre de restaurants. Només les dues primeres compten amb més d'una quarta part d'establiments, amb el 27,5% del total. Entre elles, Madrid se situa en primer lloc amb un 39,5% dels restaurants, seguida de Barcelona amb un 38,6%, i per darrere València i Sevilla, amb un 14,7% i un 7,2% de locals, respectivament.

FehrData distribueix els restaurants segons el preu del seu tiquet mitjà diferenciant-se entre ells els restaurants de gamma alta, els de preu mitjà, els restaurants econòmics i un últim grup, segons el tipus de servei, formats per restaurants de servei ràpid i take away. La major part són restaurants de preu mitjà, que representen més d'un 57% del total, als quals els segueixen els restaurants econòmics, que suposen un 22,7%, els de servei ràpid i take away, 11,4% i finalment els de gamma alta que són els minoritaris i representen el 8,5% restant.

Encara que aquests últims són minoritaris destaquen per la seva representativitat en algunes comunitats autònomes on la concentració d'establiments d'aquesta categoria supera la mitjana del conjunt nacional. Al País Basc representen el 13,4% del total de categories, a La Rioja, el 10,6%, seguides de Cantàbria (9,8%), Navarra (9,6%) i Madrid (9%). En totes elles, no obstant això, s'han vist reduïts en 2013 respecte a l'any anterior. En el costat contrari, a Galícia i Balears ha augmentat aquest tipus d'establiments, arribant a situar-se també per sobre de la mitjana amb un 8,8% de locals en la primera i un 8,6%, en la segona. A més en les comunitats autònomes de Cantàbria, La Rioja, Navarra i el País Basc, els restaurants de gamma alta superen en nombre als de restauració ràpida i take away, al contrari que succeeix en la resta de comunitats.

En l'àmbit nacional, el nombre de restaurants s'ha vist reduït respecte a 2012 en totes les seves categories. Depenent de les comunitats han descendit o augmentat un tipus d'establiments o un altre, encara que a Cantàbria, Catalunya i Madrid, ho ha fet en totes les categories. Destaca, per la seva banda, Balears, on ha augmentat el nombre de totes les categories d'establiments per sobre del 10%.

Segons el nombre d'habitants, a nivell estatal hi ha una mitjana d'1,7 restaurants per cada 1.000 persones situant-se en 2013 quatre comunitats autònomes per damunt. Balears se situa al capdavant, amb 3,4 establiments, seguida de Canàries, amb 2,3, Catalunya, amb 2,1 i la Comunitat Valenciana, amb 1,9. En el mateix nivell que el nacional se situen Astúries, Cantàbria, i la Comunitat de Madrid, que han reduït la seva mitjana respecte a 2012, any en què es trobaven per damunt.

Entre les províncies amb major nombre de restaurants, Barcelona i Madrid són les que més establiments tenen per habitant, amb 1,9 i 1,7 locals per cada 1.000 habitants, respectivament. A elles els segueix València amb 1,6 i Sevilla, amb 1.