L'últim en innovació varietal en la XV Exposició de varietats de préssec i nectarina

L'evolució a Espanya de les produccions de préssec, segons tipologia de fruit en el període 1991-2010, mostra un notable increment de la producció de nectarina, un augment moderat de la de préssec vermell, paraguaià inclòs, i un descens molt significatiu de la producció de préssec o ‘pavía. L'any 2010, la nectarina va representar el 40% de la producció, de la qual el 76% correspon a varietats de carn groga i el 24% a carn blanca, el préssec vermell va representar el 27% i la ‘pavía’ el 33%. En el cas del préssec pla o ‘paraguaià’, la producció va ser de 102.000 tones al costat d'una superfície plantada de 5.400 hectàrees, situades principalment a Múrcia, Catalunya i Aragó, segons dades de l'any 2010. Sobre la base de l'exposat, es preveu que la nectarina i el ‘paraguaià’, de gran acceptació als mercats d'exportació, seguiran incrementant-se en el futur, en detriment del préssec vermell i principalment de les pavías.

Durant les tres últimes dècades, la major innovació tecnològica en el cultiu del presseguer ha estat la profunda transformació varietal que s'ha produït en el sector. En sol 15 anys, la gamma varietal s'ha renovat gairebé per complet en préssec i nectarina, alguna cosa que no ha succeït en el cas de les ‘pavías’. La constant aparició de noves varietats ha suposat una elevada disponibilitat per al productor, tal vegada excessiva ja que dificulta la correcta elecció. Alhora, ha possibilitat una notable innovació varietal en els lineals de venda que com s'acaba d'exposar no s'ha traduït en un increment del consum que l'any 2010 va ser de sol 4,7 kg per càpita/any, molt lluny dels 20 kg per càpita/any d'Itàlia.

Les noves varietats tenen el seu origen en més de 70 programes de millora genètica existents al món, liderats per Estats Units, d'on procedeixen el 51% de les noves varietats difoses al món. Europa, Itàlia i França lideren la creació varietal, procedent tant de programes públics com de nombrosos programes desenvolupats per obtentores privats, que en els últims anys han tingut un notable increment. Igual que altres països productors, Espanya es troba sota una forta dependència de varietats foranes, principalment d'Estats Units, Itàlia i França, en haver mancat fins a fa pocs anys de programes de millora genètica propis. A causa d'aquesta forta dependència, a l'accés limitat a moltes de les noves varietats i a les condicions econòmiques imposades pels obtentores/editors/ multiplicadors (pagament de royalties), en l'última dècada s'han iniciat a Espanya al voltant de 12 programes de millora principalment privats (Provedo, Frutaria-ALM, PSB Producció Vegetal), públics (CITA, IVIA) o amb participació privada i pública (IMIDA-NOVAMED, IRTA-ASF-Fruit Futur, etcètera).

Els objectius dels programes de millora han estat molt diversos i complementaris, encara que en general s'ha intentat solucionar els problemes agronómicos de les diferents àrees de producció. La major innovació s'ha donat en la millora de la presentació dels fruits, especialment en el referit a la coloració, calibre, forma i aptitud a les manipulacions. Les característiques qualitatives/gustativas han constituït un altre objectiu important. D'aquesta manera, en l'actualitat es disposa de varietats dolces, semidulces, equilibrades, àcides i molt àcides, sent les dues primeres les de major acceptació per part dels consumidors.

El local social de Gimenells va albergar la XV Exposició de varietats de préssec i nectarina que va registrar una gran afluència.

La nectarina és el grup amb un major dinamisme varietal i al que els mejoradores li han dedicat major esforç en els últims anys. En conseqüència, la disponibilitat de noves varietats és elevada i diversificada quant a èpoques de maduració (de maig a setembre), comportament productiu, requeriments en repòs hivernal, rusticidad, èpoques de floració, coloració i característiques gustativas (subácidas, semidulces, dolces i àcides). La gamma varietal disponible en l'actualitat es caracteritza per la seva alta coloració i sabor dolç, en la majoria, sent la introducció de la varietat ‘Big Top’ i el seu notable impacte en el sector productor, el fet més destacable des del punt de vista d'innovació varietal dels últims 15 anys. La majoria dels programes de millora han creat sèries varietales amb característiques similars quant a la tipologia del fruit (sabor), presentació i qualitat encara que cobrint un ampli calendari de maduració.

Respecte a la tipologia del fruit, el progrés ha estat notable especialment en l'obtenció de noves varietats de paraguaià. En concret, cal ressaltar l'avanç assolit a l'hora d'ampliar els calendaris de maduració, la coloració i el calibre dels fruits, en la qualitat del tancament de la cavitat pistilar i en la qualitat gustativa del fruit, sent la pràctica totalitat de les noves obtencions de sabor dolç i aromàtic.

La irrupció constant de noves varietats de sabor dolç i cada vegada de major coloració, ha estat el fet més destacable en matèria d'innovació varietal en tots els grups varietales. Això es deu al bon acolliment que ha tingut entre la majoria dels consumidors, tant al mercat nacional com d'exportació, i independentment del país. Gràcies al projecte europeu ISAFRUIT (6th Framework Program: www.isafruit.org), s'ha fet públic que el 72% dels consumidors de cinc països de la UE (Espanya, Itàlia, França, Polònia i Alemanya), on es van testar 11 varietats de préssec/nectarina/paraguaià de diferents tipologies de fruit (dolç, equilibrat, àcid) van preferir varietats dolces, enfront del 28% que es van decantar per les àcides. Les primeres, a més de ser acceptades per la majoria d'usuaris, van aportar majors percentatges de satisfacció, la seva qualitat gustativa es va veure menys penalitzada per una bestreta de la data de recol·lecció i mantenien més constants els valors de fermesa en el període de maduració.

Amb l'objectiu de tipificar els diferents tipus de varietats en funció de l'acidesa del fruit s'ha establert una classificació basada en l'acidesa total del fruit, establint-se cinc grups que van des de les subácidas a les molt acidifiques, tal com s'exposa en la Taula 1.

L'Irta va iniciar, l'any 1994, el programa d'avaluació de noves varietats de les principals espècies de fruita dolça de major interès per a Catalunya, com són presseguer, pomera i perera. Aquest programa s'ha desenvolupat de forma simultània en les Estacions Experimentals de l'Irta Lleida i de Mas Badia (Girona) i ha permès avaluar 623 varietats de presseguer fins a l'any 2011. L'objectiu és contrastar el seu comportament i transferir aquesta informació de forma àgil i continuada al sector productor amb el propòsit de millorar la seva competitivitat en introduir les varietats millor adaptades, de millor comportament agronómico i qualitat.

En l'exposició realitzada el passat 28 de juliol a Gimenells es van presentar els resultats de més de 110 varietats d'un total de les 267 en avaluació en l'Irta. L'objectiu de la jornada d'exposició de noves varietats que se celebra anualment en l'Irta és transferir els resultats obtinguts al programa d'avaluació al sector productor, destacant aquelles varietats que han mostrat un major comportament agronómico i una millor qualitat de fruit. La procedència així com la classificació d'aquestes varietats segons la tipologia de fruit es mostra en la figura 1.

Tenint en compte el seu major interès així com el fet de ser els grups amb major innovació varietal en l'actualitat, s'exposen a continuació les varietats més destacables dels grups nectarina groga i préssec pla o paraguaià.

Nectarina de carn groga

És el grup on s'ha produït la major innovació varietal i el que més ha incrementat les produccions en els últims 15 anys. Les noves varietats aporten una òptima coloració dels fruits, forma esfèrica, polpa consistent i sabor majoritàriament dolç. Per satisfer la demanda dels consumidors i de la distribució, la tendència dels obtentores/editors ha estat crear sèries varietales que cobreixen un ampli calendari de maduració i amb característiques similars quant a presentació i sabor però amb un nom identificatiu únic per a cadascuna de les mateixes. És el cas de la sèrie ‘Honey’ de Zaiger Genetics Inc. (Estats Units), sèrie Nectapom’ d'Agro Selection Fruits (França), sèrie ‘Extremi’ de Vivers Provedo (Espanya), i diferents varietats de PSB, entre unes altres.

El calendari de maduració de varietats de nectarina de carn groga abasta des de principis de juny fins a mitjan setembre. En l'època precoç i per a varietats de floribundidad mitjana i alta s'aconsella l'aclareo en flor per millorar el calibre. cal destacar ‘Nectapom 22 Nectaprima’ per la bona coloració del fruit i el sabor dolç, malgrat la seva sensibilitat mitjana a ossos oberts. Li segueix ‘Nectabang’ també de sabor dolç, d'alta coloració, bona consistència i poc sensible a ossos oberts. Posteriorment ‘Big Bang Maillara’ és la varietat de referència amb un calibre mitjà de 65 mm, de la qual ressalta el seu sabor dolç, bona consistència i coloració, encara que és mitjanament sensible a ossos oberts i requereix d'un aclareo intens a causa de la seva precocitat i floribundidad i de presentació similar a ‘Big Top’. Per la seva banda, ‘Diamond Bright’, de recol·lecció entre ‘Big Bang’ i ‘Big Top’, destaca per la bona coloració del fruit, color vermell brillant atractiu, fins i tot en zones ombrejades, forma esfèrica, sabor equilibrat i bona consistència. Una setmana abans de ‘Big Top’, la varietat ‘Noracila’ (N 46-9) aporta un bon calibre, alta coloració, sabor dolç, forma esfèrica i bona consistència igual que ‘Carene’ de maduració coincideix quant a període de maduració. El mateix calendari és vàlid per a les varietats ‘Nectavista’, amb lenticelas massa aparents, ‘Garrofa’ i ‘Gartairo’ que aporten sabor dolç i bona qualitat, calibre i color, però la seva floració precoç fa que la seva rusticidad en climes freds sigui mitjana.

El públic assistent va poder observar in situ bona part de les varietats de préssec i nectarina tractades en la ponència.

D'entre les varietats de sabor àcid, tant ‘Ambra’ com ‘Alice’ i ‘Laura’ destaquen per la seva alta rusticidad, el seu bon comportament productiu i la bona coloració si s'utilitzen formes obertes. La seva elevada floribundidad implica un elevat cost d'aclareo en zones amb poc risc de gelades. A principis de juliol, ‘Big Top Zaitabo’ és la varietat de referència indiscutible pels seus excel·lents característiques pomológicas: color, calibre, color dels fruits, consistència i sabor dolç, a pesar que requereix una tecnologia de producció i un emplaçament de la plantació adequats per obtenir produccions òptimes. En una època similar es disposa de dues varietats de característiques similars i de maduració més agrupada que ‘Big Top’: ‘Gardeta’, amb fruits de sabor dolç, de recol·lecció uns dies abans, floració més precoç i major floribundidad i ‘Honey Blaze’ la recol·lecció de la qual s'efectua uns dies després. El fruit és de coloració intensa íntegrament i aporta una major rusticidad respecte a ‘Big Top’, a causa del seu major floribundidad. Després de ‘Big Top’, cal citar la varietat ‘Honey Fire’, de coloració sobre la totalitat del fruit, sabor dolç i forma esfèrica i calibre lleugerament inferior a ‘Big Top’. En la mateixa època, ‘Extremi Xarxa’, de la sèrie Extremi, aporta una bona qualitat gustativa, sabor dolç, bona coloració (sobre el 80-100% del fruit) així com calibre i bon comportament productiu.

Dues setmanes després de la recol·lecció de ‘Big Top’, ‘Diamond Ray’ és la varietat de referència pel seu sabor marcadament acidulat, la seva coloració intensa i atractiva, la seva excel·lent consistència del fruit i forma esfèrica. Abans de la recollida de ‘Venus Veneri’, la varietat ‘Luciana’ aporta una coloració excel·lent, sabor dolç i aromàtic i un bon comportament productiu malgrat la seva floració precoç. Al mateix temps, la varietat ‘Nectapom 28 Nectariane’ destaca pel potencial de calibre, la coloració, la bona consistència del fruit i la qualitat gustativa. Solament l'any 2006 es va observar asurado dels fruits (corky espot) igual que va ocórrer en ‘Nectapom 33 Nectaroyal’. Uns dies després, es recull ‘Nectapom 29 Nectareine’, varietat de referència amb característiques similars a les precedents, però més rustica i productiva, també de sabor dolç i molt bona coloració.

A la fi de juliol, ‘Venus Veneri’ segueix sent la varietat de referència en la seva època de maduració. Al seu favor, explica el fet d'haver estat una de les varietats més rendibles per al productor, pel seu elevat potencial productiu, rusticidad, calibre i facilitat de conducció, però amb fruits bicolores i sabor marcadament àcid. El seu interès ha decrescut en els últims anys per la demanda creixent de varietats d'alta coloració i sabor dolç. En l'època de ‘Venus’ cal destacar a la varietat ‘Honey Royale’, pels seus particulars característiques pomológicas com són: elevat calibre, alta coloració, excel·lent consistència en l'arbre i sabor dolç. No obstant això, és fonamental situar la plantació en zones poc exposades a gelades, una adequada conducció de l'arbre que implica durant els tres primers anys l'obertura del mateix, poda en verd i mínima intervenció de poda a l'hivern, a causa que la seva producció se situa en òrgans fructífers situats sobre fusta vella. Així mateix, la varietat ‘Nectavantop’, ha presentat una ràpida entrada en producció, sabor dolç i molt bona coloració, amb fruit sense amb prou feines lenticelas visibles. Coincidint amb la recol·lecció de ‘Orion’, ‘Honey Glo’ aporta una ràpida entrada en producció i elevada productivitat a causa de la seva alta floribundidad i fertilitat. Alhora, aquesta varietat requereix un aclareo rigorós per no penalitzar el calibre. Es caracteritza pels fruits esfèrics, d'alta coloració, sabor dolç i evolució de la maduresa més ràpida que ‘Honey Royale’. Posteriors a ‘Xarxa Jim’, són varietats ja conegudes com ‘Nectapom 33 Nectaroyal’ i ‘Big Nectared Maillarnecta’ , ambdues amb elevat potencial de calibre i producció, sent la primera de millor coloració i la segona més bicolor, encara que les dues varietats comparteixen característiques comunes com la rusticidad mitjana i els baixos requeriments d'aclareo. Per la seva banda, la varietat ‘Nectapom 32 Nectagala’, el calendari de la qual és similar a les anteriors, destaca pel bon potencial de color i calibre, la bona qualitat gustativa (sabor dolç) i l'excel·lent manteniment de la fermesa del fruit en l'arbre. La qualitat de l'epidermis quant a color i presència de lenticelas és variable i resulta afectada per les condicions climàtiques de l'any.

A la fi d'estiu, varietats com la ‘Honey Cascade’ i la ‘Tarderina’ maduren durant l'última setmana d'agost. La primera es caracteritza per coloració sobre la totalitat del fruit, així com el seu sabor dolç, os lliure, bona qualitat i calibre una mica limitat per l'època. La segona presenta fruits de coloració sobre el 80-100% de la superfície, forma esfèrica, bona consistència, sabor dolç i bona qualitat.

Durant la primera setmana de setembre madura la varietat ‘Batega Fair Zaitreme’ de sabor equilibrat i bon potencial de producció sobre fusta vella pel que l'entrada en producció és més lenta. S'adverteix una coloració sobre més del 60% si la il·luminació dels fruits és l'adequada (ús de formes obertes). En el mateix període, ‘ASF 06-19’ constitueix la varietat més destacable de sabor dolç per la seva bona coloració (més del 80% de la superfície del fruit i lenticelas amb prou feines visibles fins i tot l'any 2010), pel calibre dels fruits i el bon comportament productiu. Una setmana després, és el moment propici per a la recollida de la varietat ‘September Star’, de sabor equilibrat i color sobre el 60-100% del fruit, forma esfèrica i consistència bona.

En síntesi, els préssecs plans, també denominats ‘paraguaians’ pertanyen al grup varietal que ha experimentat el major creixement en els últims anys al nostre país, amb una superfície benvolguda en 5.400 hectàrees en el passat exercici. D'aquestes, un total d'1.600 hectàrees se situen a Catalunya. La plantació de préssecs plans se circumscriu principalment a Múrcia, Catalunya (zona del Baix Segrià-Lleida) i Aragó (zona del Baix Cinca). Fins a l'any 2010, els productors han percebut preus entre 1,5 i 3,5 vegades superiors als de varietats de préssec i nectarina d'època similar, en funció de l'època i de la qualitat del fruit (per ordre d'importància: calibre, color i tancament cavitat pistilar), encara que també els costos de producció (especialment l'aclareo i la recol·lecció) i embalatge són superiors. Per això, s'estima entre 0,30 i 0,45 euros/quilo per a l'any 2010, segons la data de recol·lecció i la varietat. Es preveu que en un escenari futur amb produccions fortament a l'alça a les diferents regions productores d'Espanya, els preus percebuts fins a l'any 2010 no seran sostenibles ni a curt ni a llarg termini. Com a aspectes positius, cal ressaltar l'increment progressiu de les exportacions i la disminució dels preus al consumidor, la qual cosa suposarà un estímul per al consum.

Encara que es tracta una tipologia de fruit conreada, tradicionalment, a escala familiar en diverses àrees d'Espanya, Itàlia i França, el seu interès s'ha hagut de fonamentalment a aquests factors: la introducció a escala comercial de noves varietats de sabor dolç i major coloració, un millor tancament de la cavitat pistilar, una major aptitud a les manipulacions i una ampliació del calendari de recol·lecció.

Actualment es disposa d'una àmplia gamma varietal l'època de la qual de recol·lecció abasta des de finals de maig fins a finals de setembre, sent la majoria de carn blanca. En nectarina plana, la gamma varietal és encara limitada i la seva producció és petita comparada amb la del préssec pla; se situa principalment a la zona de Lleida i del Baix Cinca (Osca). En general, es considera una tipologia de fruit destacable atès que conjumina en un mateix fruit el sabor dolç i aromàtic i la forma plana, que facilita el seu consum; encara més en les varietats de nectarina plana. Aquestes particularitats permeten al productor associar la forma plana, que és fàcilment identificable en els lineals, amb el sabor dolç. Això no ocorre en les varietats de nectarina i préssec, on aspectes similars del fruit (color i calibre) comporten sabors molt diferents (dolç o àcid).

Les varietats conreades procedeixen de França (ASF, INRA i INRA-Quartier Neuf), Itàlia (CRA-Roma i CRA-Forli) i Espanya (Vivers Provedo). A manera d'exemple, ‘Sweet Cap Maillarflat’ ha estat la varietat més difosa a Espanya, seguida per ‘UFO-3 Isfroplat-3D’ i ‘UFO-4 Isfroplat-4D’. Posteriorment, es van introduir diferents varietats d'ASF (‘Flatpretty’, ‘Flatnice’, ‘Flatprincesse’, etc., de la sèrie ‘Regalcake’), d'INRA-Quartier Neuf (sèrie ‘Platty’) del CRA de Roma i de Forlí (sèries ‘UFO’ i ‘IFF’, respectivament). Més de 70 noves varietats han estat avaluades per l'IRTA des de l'any 1996 i la informació obtinguda sobre el seu comportament i qualitat s'ha recopilat detalladament en un llibre sobre aquesta particular tipologia de fruit (Iglesias i Carbó, 2009) i en l'article de Sorrenti et al. (2010). A continuació, es descriuen per ordre de recol·lecció aquelles varietats avaluades en l'IRTA que poden tenir un major interès per al sector productor. Si no s'especifica el color de la polpa, aquesta és blanca. Totes les varietats descrites en les següents línies són de sabor dolç.

En la segona setmana de juny, ‘Sweet Ring PlatiforoneD’ és la primera varietat de polpa groga a madurar. Bàsicament aporta una qualitat i coloració bones, però la producció i el calibre són limitats. A mitjan aquest mes, ‘UFO-3 Isfroplat-3D’ ha estat la varietat més difosa en totes les zones de producció d'Espanya. D'ella destaquen la seva qualitat gustativa, la bona coloració i una producció i calibre superiors a les dues precedents, encara que té un inconvenient: és un fruit sensible a l'oidio. A més, ‘Sweet Ring PlatiforoneD’ encara és la varietat de referència encara que el seu interès es limita actualment a les zones més precoces per la seva proximitat i menor calibre i producció que ‘UFO-4 Isfroplat-4D’. Avui dia, aquesta última és la varietat més important de les quals maduren durant la segona quinzena de juny. Com a diferència principal, ‘UFO-4 Isfroplat-4D’ posseeix un calibre superior en uns 4-5 mm a ‘UFO-3 Isfroplat-3D’ i una major producció. La seva qualitat gustativa és destacable, així com la coloració i el bon tancament de la cavitat pistilar en anys normals. En resum, segueix sent la varietat de referència i també la més plantada en la seva època, la qual cosa ha suposat un bec important de producció que cal complementar, tant abans com després, amb altres varietats. Solapada amb aquesta, la varietat ‘Galaxy’ procedent de l'USDA (Estats Units), aporta un calibre superior a ‘UFO-4’, una alta productivitat, un millor tancament de la cavitat pistilar i una bona consistència del fruit.

Ja en la primera setmana de juliol, ‘Platifirst’ és la varietat principal a causa de la presentació dels fruits (escassa vellosidad), el seu color vermell, calibre superior a ‘UFO-4 Isfroplat-4D’ i qualitat. Aquest ‘paraguaià’ presenta un bon tancament de la cavitat pistilar. A continuació, ‘ASF 07-92 D’ és una nova varietat de calibre superior a’UFO-4 Isfroplat-4D’ amb un perfecte tancament de la cavitat pistilar. Una setmana després madura la varietat ‘Pink Ring PlatifortwoD’, denominació experimental ‘IFF-1180’, de característiques similars a a’UFO-4 Isfroplat-4D’ quant a presentació dels fruits, consistència, qualitat i tancament de la cavitat pistilar, però tant el calibre com el potencial productiu són superiors.

A mitjan juliol, es recull la varietat ‘FlatbeautyD’ (ASF 07-95) que aporta una millor coloració, fruit més atractiu per l'epidermis més brillant i la menor vellosidad, així com un tancament de la cavitat pistilar perfecte. Durant la tercera setmana de juliol, es recol·lecta la segona varietat de la sèrie ‘Platty’ denominada ‘Platibelle’. Aquesta última es caracteritza per l'excel·lent presentació dels fruits, amb epidermis de color vermell atractiu sense amb prou feines vellosidad i amb un bon tancament pistilar, fins i tot en anys difícils. Fruit de calibre mitjà al voltant de 75 mm i amb menor espessor que ‘Sweet Cap Maillarflat’ i, en conseqüència, menor potencial productiu. ‘Platibelle’ compta amb una polpa consistent, dolç, aromàtica i de bona qualitat. En els primers anys de producció presenta una major sensibilitat que les varietats de la seva època a l'esquinçada peduncular de l'epidermis que disminueix amb l'edat de l'arbre.

El mes de juliol finalitza amb una varietat més: ‘Platifun’ de la sèrie ‘Platty’ i característiques molt similars a ‘Platibelle’. En ambdues varietats, l'arbre és de floribundidad i rusticidad inferiors a ‘UFO-4 Isfroplat-4D’ o ‘Sweet Cap Maillarflat’, varietats de referència. Aquesta última coincideix, en temps, amb la varietat ‘ASF 07-96 ASFPBF07-96D’ caracteritzada per un tancament excel·lent de la cavitat pistilar, epidermis de color vermell brillant precoç i intens i sense amb prou feines vellosidad, calibre mitjà de 75 a 80 mm, polpa consistent i molt bona qualitat.

A principis d'agost, ‘Sweet Cap Maillarflat’, encara és la varietat més difosa i produïda en tot el país, per les seves característiques excepcionals com a potencial de producció, de calibre, rusticidad i qualitat gustativa. A mitjan aquest mes, ‘Regalcake 31 Flataugust’ dóna continuïtat a ‘Sweet Cap Maillarflat’, però és una època complicada per l'elevat estoc d'aquesta varietat en frigorífic. Amb la tercera setmana d'agost, arriba ‘Regalcake 33 Flatprincesse’, la varietat de referència a causa de la producció, calibre i bona qualitat gustativa, encara que el color i el tancament pistilar en anys difícils són millorables. Al mateix temps, ‘ASF 07-98 ASFNBF07-98’ aporta un tancament pistilar perfecte, durant el període 2009-2010, un calibre superior a 75 mm i una bona producció. Malgrat això, el color és inferior a les varietats de principis d'agost i la recol·lecció s'haurà de realitzar en dues o tres passades per homogeneïtzar-ho i optimitzar-ho. Alguna cosa imprescindible per a totes les varietats de recol·lecció a partir d'intervinguts d'agost és la poda en verd, per així afavorir la il·luminació dels fruits. Finalment, ‘Flatmoon ASF 07-99’ i ‘Flatlatecake’ són les varietats de recol·lecció més tardanes. La primera, que es recol·lecta a mitjan setembre, aporta una bona coloració, un calibre mitjà al voltant de 75 mm, un bon tancament de la cavitat pistilar, fins i tot durant l'any 2010, polpa consistent de sabor dolç, bona qualitat i bon comportament productiu. ‘Regalcake 36 Flalatecake’ de recol·lecció solapada amb ‘Flatmoon’ posseeix un potencial de calibre superior i un elevat potencial de producció però tant el color dels fruits com el tancament de la cavitat pistilar són inferiors a ‘Flatmoon’.

En l'actualitat, el presseguer és l'espècie més important de fruita dolça a Espanya, sent el segon país productor de la Unió Europea i el més competitiu sobre la base de la qualitat oferta, les produccions i els menors costos pel que fa a Itàlia, principal país competidor. A això ha contribuït la millora de la tecnologia de producció i la important reconversió varietal que ha possibilitat la introducció de noves varietats de millor presentació, qualitat i adaptació a les demandes del consumidor. Malgrat això, la producció de la UE es troba, la majoria d'anys al límit de la sobreproducció i el consum estancat. Això es deu principalment a la falta de qualitat en destinació i a la irregularitat de la mateixa, per la qual cosa les crisis de preus han estat i probablement seran recurrents, la qual cosa suposa una amenaça per a la viabilitat futura del sector.

En un context d'augment progressiu de les produccions, es considera clau per al futur l'augment tant del consum nacional com de les exportacions cap a nous mercats, principalment de països de l'Est i d'Orient Mitjà. Per a això, la millora de la satisfacció del consumidor es considera essencial i no serà possible sense una tipificació i identificació del producte en destinació, especialment en el referit a sabor del fruit. La major comoditat de consum de les nectarinas i també dels préssecs i nectarinas planes, unit al seu sabor dolç i aromàtic ha propiciat una bona tornada econòmica per als productors i una producció creixent, en detriment del préssec i de la ‘pavía’. Això constitueix un clar exemple de la resposta de l'usuari davant un fruit que pot identificar amb facilitat i que el seu consum li satisfà per mantenir una qualitat constant. Així mateix, s'hauran d'establir els paràmetres de collita (fermesa, contingut d'azucares, color, etc.) per als principals grups varietales i èpoques de recol·lecció amb l'objectiu d'evitar recol·leccions anticipades, propiciades per preus especulatius, la coloració precoç i el calibre de la majoria de les noves varietats.

La jornada tècnica del passat 28 de juliol va comptar amb un segon bloc temàtic sobre la Monilinia en mecolocotonero. Josep Usall, investigador de la UDL-IRTA (Lleida), al costat de Miquel Peris, especialista de l'IRTA-Estació Experimental de Lleida van impartir aquesta ponència. En síntesi, la podridura marró causada per fongs del gènere Monilinia és una de les malalties més importants que afecten a la fruita d'os. Els seus efectes s'aprecien en flors, brots i fruits, sobretot en préssec, nectarina, cirerer, albercoquer, prunera ametller, etc. En funció del volum de producció i els efectes que causi, aquest fong té major repercussió en presseguer i nectarina, especialment en varietats de recol·lecció mitjana i tardana. És a dir, quan es donen les condicions climatològiques propícies per al seu desenvolupament. L'aparició de la malaltia en fruit pot tenir lloc, tant en camp com després de la collita. Això fa més problemàtica l'aparició de la Monilinia, ja que moltes vegades sorgeix quan la fruita ja es troba en el punt de destinació.

En general, la malaltia originada per la Monilinia està present tots els anys en les varietats que es recol·lecten a partir d'intervinguts d'agost, però si les condicions meteorològiques són favorables pot aparèixer durant tot l'estiu. El nivell de dany causat en el fruit està lligat sobretot a la humitat, per la qual cosa si hi ha pluges abundants en el període proper a la collita, les pèrdues són importants.

En l'actualitat, el principal mètode de control d'aquesta malaltia és l'aplicació de productes fungicides en camp. No obstant això, existeixen una sèrie de mesures culturals que poden ajudar a reduir la presència de la mateixa. Per exemple, l'eliminació d'inòcul primari. El patogen passa l'hivern en el camp majoritàriament en els fruits momificados, peduncles i xancres. Per tant, és convenient eliminar els òrgans afectats en el moment de la poda. A més, és important evitar que quedin fruits sobre l'arbre que es puguin momificar després de la collita.

Una altra mesura és la supressió d'inòcul secundari. Si la presència de flors o brots afectats per la malaltia a la primavera és molt alta, es recomana eliminar-los de la finca ja que són font d'inòcul posterior per als fruits. Igualment es podrien eliminar i retirar del camp els fruits que inicien la pudrición 12-15 dies abans de la collita.

Així mateix, s'aconsella un maneig del microclima. Qualsevol acció que incrementi la ventilació i la insolació dels arbres ajuda a reduir el risc d'infecció de la Monilinia. Entre elles, el maneig correcte de la poda (d'hivern i estiu), una adequada distància entre els arbres, el control de l'herba en la plantació i evitar excessos de reg i abonat són claus.

Altres accions a realitzar per reduir la proliferació de la malaltia durant i després de la collita concerneixen a una manipulació adequada de la fruita en recol·lecció. Per exemple, mitjançant l'ús de caixes i embalatges nets, evitant copejar i exposar al sol la fruita durant la collita, així com un transport i emmagatzematge acurats.

El control químic en camp encara constitueix l'estratègia principal per a la gestió de la Monilinia. Els fungicides autoritzats pertanyen, principalment, a la família dels triazoles (tebuconazol, ciproconazol, fenbuconazol i difenoconazol), i en menor nombre a altres famílies: bencimidazoles, (metil tiofanato), dicarboximidas (iprodiona), anilopirimidinas (ciprodinil), fenilpirroles (fludioxinil) i anilidas (fenhexamida). Altres productes com tiram, clortalonil, mancozeb o compostos de coure han estat registrats també per fer front a la malaltia.

Arran de la problemàtica existent en el control d'aquesta malaltia, en els dubtes sobre l'efectivitat d'alguns productes i en les modificacions en la disponibilitat de substàncies químiques, es va plantejar, a petició del sector productor, la realització d'una sèrie d'assajos per avaluar l'eficàcia dels diferents productes fungicides disponibles per al control de Monilinia spp. en presseguer utilitzats en diverses estratègies d'aplicació.

Els assajos s'han desenvolupat entre els anys 2006 i 2010 en diverses parcel·les comercials de presseguer situades a la zona frutícola de Lleida. Aquestes proves s'han centrat en el control de la malaltia en el període de maduració dels fruits cobrint el període de màxima sensibilitat dels fruits comprès entre 28-35 abans i durant la collita.

Les estratègies de tractament, és a dir, els productes utilitzats i el calendari d'aplicació, han variat en els diferents anys segons els productes registrats disponibles i els resultats obtinguts en assajos anteriors.

Davant la preocupació creixent pels residus de productes sobre la fruita, l'any 2009 es va realitzar una anàlisi de residus dels diversos tractaments. De l'anàlisi es van obtenir una sèrie de conclusions:

•Fins i tot en condicions d'un alt potencial de desenvolupament de la malaltia, amb una adequada combinació de productes fungicides es pot aconseguir una disminució molt considerable de la incidència de la mateixa.

•El manteniment d'una bona cobertura de la plantació en cas que existeixin condicions favorables per a la infecció entre els 30 i els 15 dies abans de la collita és fonamental per aconseguir un bon control de la Moniliosis.

•Des del punt de vista de l'eficàcia dels productes, el ciproconazol ha mostrat els nivells de control de la malaltia més alts en la majoria dels assajos, encara que sempre s'ha aplicat abans dels 14 dies previs a la collita.

•Tots els productes, amb l'excepció del ciprodinil i la fenhexamida, aplicats en dos tractaments entre els 30 i 15 dies abans de collir, han presentat un control significatiu de la Moniliosis, tant camp com en poscosecha, en comparació del testimoni no tractat.

•Productes com el tiram, clortalonil i metil tiofanato van presentar un baix control sense diferències estadístiques amb el testimoni en condicions d'alta pressió de la malaltia.

•Tots els productes aplicats van ser detectats en les anàlisis de residus encara que en uns nivells bastant per sota del LMR fixat.

En l'àmbit del control químic, aquests assajos han posat de manifest la importància de tenir una bona cobertura entre 30-35 i 15 dies abans de la collita. Aquesta cobertura es realitzarà alternant els productes que han presentat un bon control de la malaltia. Per a això s'evitarà centrar-se en un d'aquests productes o família per al seu ús repetit, a fi d'evitar l'aparició de resistències.

En un altre ordre de coses, és bàsic aplicar totes les mesures culturals possibles per mantenir les plantacions en un estat sanitari adequat que permeti reduir els tractaments i conservar l'eficàcia actual dels fungicides el major temps possible.