El consum de fruites no perd manxa, encara que sí ho fa el de verdures
8 octubre 2010
Al país, els productes hortofructícoles representen el 12% de la despesa total en productes bàsics, una quantitat que mou 69.000 milions d'euros. A l'hora de diferenciar entre categories de productes, les fruites tenen més acceptació que les verdures entre el consumidor espanyol. En concret, es va consumir un 6% més de fruita durant el període març 2009-març 2010, mentre es va alentir la ingestió de verdures, un -2%, comparat amb l'any anterior. Uns percentatges que la consultora Nielsen va donar a conèixer en el marc del XII Congrés Aecoc de Fruites i Hortalisses, que va tenir lloc a finals del passat mes de juny a Fira de València. Segons les dades facilitades per Antonio de Santos, directiu de Nielsen, les llars petits, formats per una o dues persones, dupliquen la mitjana de consum d'aquest tipus de productes. "Atès que la meitat de les llars espanyoles s'inclouen dins d'aquesta tipologia i que, al seu torn, aquests experimenten un gran creixement, això brinda a les empreses grans oportunitats", va reconèixer.
I la crisi? La conjuntura econòmica actual ha afavorit un augment de la freqüència de compra encara que, sí que és cert, que el consumidor surt del punt de venda amb la cistella de la compra menys plena. Avui en dia, l'usuari compra fruita una mitjana de 76 vegades l'any, cada cinc dies, i pel que fa a les verdures, 88 vegades, cada quatre dies. A cada visita a l'establiment, el consumidor adquireix una mitjana de 4,5 quilos de fruites i hortalisses.
El canal tradicional 'es porta el gat a l'aigua'
A més, el XII Congrés Aecoc de Fruites i Hortalisses, que va congregar més de 250 professionals de les principals companyies hortofructícoles de tot el país, també va posar de manifest l'hegemonia del canal tradicional en la venda d'aquests aliments. Així doncs, el 50% de les compres de fruites s'efectuen en aquests establiments, on a més s'adquireix el 43% de les verdures. D'aquestes xifres, es dedueix que el consumidor prefereix els punts de venda 'de tota la vida' en detriment d'altres canals de distribució moderna on sí s'aprovisiona d'un altre tipus de productes frescos. En la compra de fruites i verdures, l'establiment tradicional resisteix bé la competència de supermercats i grans superfícies.
Menys focalització en el preu i més valor afegit per recuperar el consumidor
“Podem evitar aquesta espiral de baixada de preus? Jo crec que no”. El sector viu amb preocupació la tendència als preus baixos, un model en el qual els marges s'ajusten i la col·laboració entre les parts s'esfuma”, sentenciava el professor emèrit de màrqueting alimentari de l'Imperial College of London, David Hughes, en el marc del XII Congrés Aecoc de Fruites i Hortalisses, on va aprofitar per animar a les empreses del sector a “buscar noves rutes per arribar al consumidor”. Sobre aquest tema, Hughes va oferir una sèrie de pistes: “Oferir productes de més valor afegit, millorar la coordinació de la cadena de subministrament i allunyar-nos de les promocions basades exclusivament en el preu”. Igualment, l'expert va insistir que limitar-se als clients que solament s'interessen en les ofertes, impedeix al sector avançar. En termes similars, es va expressar Steve Archdeacon, director de Broxton Consultancy, coincidint en una taula rodona amb altres directius europeus. “Històricament, el preu ha estat el rei, però aquest últim per si mateix no val gens”. És a dir, les empreses han d'oferir qualitat, servei i valor; així com una atmosfera de compra idònia.
Per la seva banda, Nicolas Morinière, director d'Univeg, va instar a la col·laboració: “El sector perd molt temps a causa de la ineficiència en les relacions entre la producció i la distribució. Uns dels grans problemes d'aquest sector ha estat sempre la distància entre els agents, encara que afortunadament això s'està esmenant últimament”. En opinió de Morinière, les companyies s'han d'adaptar a la nova forma de pensar del consumidor, que des de fa dos anys tracta de reprendre el control del que consumeix. “Un usuari que exerceix de prescriptor entre la resta de consumidors”, va declarar.
“De vegades fa falta una crisi per aprendre”. Qui sosté aquesta tesi és David Bosshart, director del GDI i considerat ‘gurú mundial’ en temes de distribució i consum. Per la seva banda, les empreses han de prendre consciència que es mouen en un món que experimenta una gran transformació, i així ho va fer públic durant el certamen d'Aecoc. “Creiem –va assegurar sobre aquest tema el director del GDI– que les coses tornaran a ser el que eren, encara que em temo que això no va a ser així”. En la seva opinió, els grans consumidors del futur seran els joves, les dones –que seguiran guanyant pes social i professional– i els ciutadans dels països asiàtics. “Hem de treballar per revaloritzar l'agricultura i l'alimentació perquè mengem tres vegades al dia i hem de traslladar això al consumidor. És imprescindible que el nostre consum es fonamenti en productes de qualitat, sans i saludables. No podem alimentar-nos a força de menjada escombraries”, va advertir Bosshart.
Espanya lidera, a nivell mundial, tant la producció com l'exportació de fruites i hortalisses. El sector, per darrere de la indústria de l'automòbil, és el que major superàvit aporta a la balança comercial espanyola. Davant semblant rellevància econòmica, algunes veus, com la d'Antonio Villafuerte, director d'investigació de l'Institut Sant Telmo, van suggerir durant el congrés, una reflexió al sector sobre com generar valor en una època en què el consum de fruites tradicionals baixa o es manté, especialment entre els més joves. Segons el directiu de l'Institut Sant Telmo, els canvis en els hàbits de vida influeixen en que bona part dels àpats es portin a terme fora de casa, un entorn en el qual la ingestió de fruites és molt menor. Així doncs, és important que les companyies del sector fixin les seves estratègies en la generació de valor per recuperar "el consumidor perdut i evitar fuites futures". "Els millors resultats els aconsegueixen les empreses de distribució que porten a terme una gestió adequada de fruites i hortalisses (assortiment, presentació, qualitat, per exemple), i no aquelles que focalitzen els seus esforços en promocions de preus agressives". En síntesi, és clau conèixer millor el consumidor i estrènyer els llaços de col·laboració entre proveïdors i canal. Aquest valor afegit 'extra' es basaria en promoure els beneficis que aquests aliments ofereixen al consumidor (salut, varietat, traçabilitat, aroma, textura, color, etc.). A més, i segons el ponent d'Aecoc, també s'hauria de treballar en aquells aspectes que, a ulls de l'usuari, li resten valor (procés de compra, dificultat de transport, pelat...). En conseqüència, per Villafuerte, no n'hi ha prou amb acostar-se al consumidor, sinó també millorar la seva percepció sobre aquests productes. Durant el XII Congrés AECOC de Fruites i Hortalisses, David Hughes, professor emèrit de màrqueting alimentari del imperial College of London, ha posat èmfasi en la importància d'innovar per tal de facilitar la ingestió de productes hortofructícoles. Alguns d'aquests aliments-segons Hughes-semblen "problemes de menjar", en lloc de "solucions de menjar", ja que no conviden al seu consum, no són desitjables a ulls de l'usuari. Durant la seva intervenció, Hughes va advocar per la innovació i aconsellar al sector seguir molt de prop al consumidor, per així facilitar veritables solucions i productes desitjables i atractius a la vista.