De nen a dona

L'assumpte té el seu què. Un estudi de la Universitat de Rochester revela que els nois exposats a altes dosis de PVC i similars a l'úter matern tenen després menys inclinació a jugar amb joguines considerats masculins, com avions, cotxes, etc. Segons diuen, les substàncies químiques que conté el plàstic alteren el cervell dels nadons homes tornant més femenins. Així que ja ho sap, si el seu nen de dos anys prefereix fer puzles en comptes de jugar amb camions i ficar els dits als endolls, és més que probable que la seva dona hagi estat sotmesa als efectes del PVC. Per exemple, era vostè, quan estava embarassada, l'encarregada a casa d'obrir i tancar les finestres de PVC? Terrible error: ara el nen ja no es baralla amb altres nens al pati sinó que juga amb ells i fins i tot els abraça.

És clar que no s'entén bé què passa si el nadó és nena. És de suposar que acabarà sent el que en societat es coneix com una dona molt femenina. I tot pel PVC! Com gairebé totes aquestes visions catastrofistes del món, la teoria de l'estudi fluixeja. Què és això d'estar exposat al PVC? Com es fa això? Es tapa un amb mantes de PVC? ¿Menja un mandarines de PVC? Es compra un un solàrium que emet PVC? A més, el PVC és a tot arreu i, durant molts anys, es va utilitzar amb molt menys control que ara. Bé sigui en l'àmbit domèstic o en el laboral o en qualsevol altre, el PVC es troba en moltes aplicacions. Així doncs, o l'existència de nens i adults homes feminitzats actual és conseqüència del PVC o alguns, quan són grandets, fingeixen un passat fosc sota el mantell del PVC per aconseguir presentar un programa del cor.

La indústria, el progrés en la manera de vida està irremeiablement lligat a la polèmica sobre el bo i el dolent. L'agricultor estarà molt content amb el seu tractor, però emet _CO2. El impressor, encantat amb la màquina, però consumeix molta energia i utilitza tintes. El constructor feia cases com xurros, però plenes de materials extrets de pedreres-destrucció de forests-o sintètics-consum de recursos no renovables i procés de transformació-. Per no parlar del que fa cotxes. Buf! Aquest si que és dolent-el que consumeix i el que emet-i, en el súmmum dels súmmums, el transformador de plàstics. I així amb tots els que fan alguna cosa.

Què fem llavors? És obvi: deixem que el nen mudi a dona. Pel seu bé, pel bé de tots.