Les fires en un entorn hostil
Abril i maig són mesos d'esdeveniments menors o majors, però rellevants sense dubte per a molts. A l'abril, la fira alacantina Intermolde va celebrar ja la seva onzena edició amb resultats satisfactoris, tal com estan les coses. Del 7 al 9 de maig la nova fira Protodesign obrirà les seves portes a la Fira de València i, durant aquests mateixos dies, la passarel·la de Milà convoca a tots els interessats en la moda dels plàstics en la Plast'03. La veritat és que les dades del sector italià no estan per modes, però curiosament això no ha estat obstacle perquè la contractació de superfície expositora aconsegueixi almenys igualar a la de l'anterior edició. És com si a ningú li fos tan malament com per estalviar no presentant-se a la fira, com si ningú s'atrevís a no ser-hi on ha d'estar. O com si les coses no fossin tan malament, com si en bona mesura estiguéssim més en la dinàmica de la precaució i l'alerta que a la de la recessió.
La veritat és que Europa està a un pas la de recessió. En els últims tres mesos de 2002, l'eurozona només va créixer un 0,1% respecte al trimestre anterior, amb l'agreujant que Portugal, Grècia, Àustria i Holanda van experimentar retrocessos, mentre que Alemanya i Dinamarca van registrar un estancament.
Però a Espanya sembla que li prova l'uniforme de camuflatge i està aconseguint passar desapercebut davant els atacs de destrucció massiva de la crisi. En aquest mateix període, la seva economia va créixer un 0,3%, un 2,1% respecte al mateix trimestre de l'any anterior. I en el sector dels plàstics, l'any 2002 es va tancar amb un creixement del consum de primeres matèries del 9,9%, segons informa ANAIP en un dels seus últims butlletins. Encara que observant períodes bianuals no només es detecta una desacceleració del creixement, sinó també una major penetració dels productes importats, que van guanyant quota de mercat. Ja els espanyols poden comprar i compren productes d'altres països. Els consums de béns estrangers pugen. I això són dades.
També són dades els que apunten a la manca de consum de les llars i l'absència d'inversions com els factors clau de l'estancament. A l'europeu, alertat per la temible destrucció massiva, se li ha colat per la cuina una destrucció individualitzada del seu compte bancari.