Cada any la UE elimina residus reciclables per valor de 5.250 M €
Tal com s'assenyala en la Comunicació de la Comissió Europea ‘Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos’, cada any la UE elimina residus reciclables, com a paper, vidre, plàstics, alumini i acer, per valor de 5.250 milions d'euros. Si es reciclessin aquests residus s'evitaria l'equivalent a 148 milions de tones d'emissions de CO2 a l'any. A més adverteix que una millor gestió dels residus municipals podria evitar l'emissió de 92 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle l'any 2020, en comparació de 1995, i que si els països reciclessin el 70% dels seus residus es crearien, almenys, 500.000 noves ocupacions a Europa.
És un fet que en els últims anys els residus reciclables s'han convertit en essencials per satisfer la creixent demanda de matèries primeres derivada del procés d'industrialització d'Orient Mitjà i Àsia i el sorgiment de la classe mitjana en aquestes regions.
Xina va començar a importar residus reciclables, com a paper, plàstic o ferralla, d'EUA, Europa i altres països desenvolupats a partir de la seva entrada en l'Organització Mundial del Comerç, entorn de l'any 2000. En el cas concret d'Espanya i del paper recuperat, aquest fet es va produir l'any 2005, com a conseqüència de l'augment de la taxa de recollida dels residus paper i, per tant, d'una major disponibilitat d'aquest material al mercat.
![Imagen](https://img.interempresas.net/fotos/942030.jpeg)
El mercat de l'exportació a Àsia és un flux natural, atès que a Europa arriben embalatges de cartró protegint els béns de consum que importem d'aquest continent. Aquest embalatge, torna a necessitar-se en l'origen, a Àsia; d'aquí la demanda que aquest mercat exerceix sobre occident. Segons el informi de Forest Trends, la indústria recicladora Xina evita que 65 milions de tones anuals de paper recuperat siguin eliminades en abocador a EUA, Japó i Europa.
Cal tenir en compte que l'enviament d'aquests materials a Xina es realitza utilitzant sistemes de logística inversa i verd, que aprofiten els contenidors marítims de tornada. D'aquesta manera s'evita que un elevat nombre de contenidors de transport tornin buits d'Europa a Xina. A més, el transport marítim redueix el volum d'emissions per quilòmetre i tona transportada en més d'un 65%, en comparació del transport per carretera.
Si es deixés d'enviar aquest material a aquests mercats internacionals, l'excedent europeu de paper recuperat que en 2013 va ser de 8,8 milions de tones, tindria com a alternatives la valorització energètica o l'eliminació en abocador, la qual cosa incrementaria de forma considerable les emissions europees de CO2.
La transformació
En aquest context, la demanda global de matèries primeres ha suposat la transformació de la indústria europea de la recuperació i el reciclat de residus. El canvi tecnològic i l'obertura a altres mercats, passant d'operar únicament al mercat domèstic a competir en un mercat internacional que cada vegada tendeix més a unificar-se, ha permès el desenvolupament i el creixement del sector en l'última dècada, malgrat l'impacte que la crisi financera ha tingut sobre aquesta indústria.
Per tant, l'existència d'un mercat obert i subjecte a l'autorregulació de les economies de lliure mercat de materials reciclables impulsa les taxes de reciclat, garanteix la supervivència dels sistemes de recuperació i reciclat i suposa un incentiu per reciclar encara més de cara al futur, la qual cosa es tradueix en un major volum de paper recuperat i per tant reciclat. En termes de CO2, les 486.000 tones de paper recuperat que es van exportar en 2012 a Xina per al seu reciclat van suposar un estalvi de 438.000 tones d'emissions de CO2 en abocador a l'any a Espanya.
Així, el lliure comerç de materials reciclables no incrementa les emissions de CO2, ja que els beneficis ambientals globals del reciclat superen a les emissions associades al transport necessari, la qual cosa garanteix el màxim aprofitament dels residus com a nous recursos, pilar indispensable per a la implantació de real del concepte d'economia circular.