Els recuperadors de paper i cartró denuncien les traves proteccionistes que hi ha al mercat

La Fundació Lázaro Galdiano, a Madrid, va acollir el passat 21 de novembre el Congrés de Paper Recuperat, organitzat per l'associació Repacar i que en aquesta cinquena edició va tenir per lema ‘Parlem de futur’. La consideració de producte i no de residu, i acabar amb les traves proteccionistes que han establert alguns països, excusant-se para això en la conservació del medi ambient, van anar dos dels temes que van tenir un major protagonisme en aquest fòrum professional en el qual Interempresas va participar com a ‘mig col·laborador’.

José Antonio García Portes, com a president de l'Associació Espanyola de Recuperadors de Paper i Cartró (Repacar), va anar l'encarregat de donar la benvinguda als prop de 150 representants d'empreses i institucions públiques relacionades amb el reciclatge que van acudir al 5°Congrés de Paper Recuperat, apuntant en la seva presentació que des de fa dècades “les empreses de recuperació ofereixen solucions sostenibles per a la societat, transformant els residus en recursos i tancant el cercle del reciclat”.

Vesteixi general de l'assistència al 5º Congrés de Paper Recuerado.

Per la seva banda, Maria José Delgado, sotsdirectora de Residus en el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, qui també va participar en la inauguració del Congrés, destacava la cada vegada major importància que té en la nostra societat la recuperació dels residus i el seu aprofitament com a nous recursos, tal com estableix una de les grans prioritats mediambientals de la Unió Europea.

Segons afirmava la responsable del Ministeri, en 2011, només a través del canal municipal, es van recuperar prop d'1,3 milions de tones de paper i cartró, mentre que el volum total de material recuperat per la indústria va ser de 4,7 milions de tones. Es tracta, com reconeixia, d'un sector amb un alt potencial de creixement, fins al punt de poder crear en els propers anys 130.000 llocs de treball, en el cas d'aconseguir substituir els actuals abocadors per plantes de reciclatge.

Hannah Zhao, economista especialitzada en mercats de paper recuperat en RISI, demostrava en la seva ponència com l'activitat de recuperació de paper i cartró ha crescut a un ritme molt alt al llarg de les últimes dues dècades, molt més que la seguida per la fabricació de paper amb pasta verge, obtenint-se amb això importants avantatges en matèria mediambiental i econòmica.

Segons la responsable de RISI, la tendència passa per que la recuperació de paper i cartró segueixi creixent a nivell internacional, encara que és més que possible que a un menor ritme que fins ara. Enfront de regions com Europa Occidental, on la taxa de recuperació ja aconsegueix el 74%, existeixen països com Xina on aquest percentatge amb prou feines arriba avui al 48%, o els països d'Europa de l'Est (44%), la qual cosa suposa un ampli marge de millora.

En matèria d'exportació, línia de treball en la qual les empreses europees han treballat a un gran nivell durant els últims anys, Hannah Zhao apuntava a les mesures proteccionistes que estan prenent alguns governs com la principal amenaça, especialment a Xina on des del passat mes de febrer les duanes han augmentat el control de les importacions de residus. És el fenomen conegut com a ‘Tanca Verda’ que consisteix a protegir el mercat nacional frenant la importació de paper i cartró recuperat, atribuint-ho a raons mediambientals. La conseqüència ha estat la reducció d'un 15% de les exportacions d'aquest tipus de material de la Unió Europea a Xina durant aquest 2013.

Ara la gran pregunta és si l'Administració xinesa va a continuar posant aquestes traves a la importació o si es tornarà a la situació anterior. La responsable de RISI assenyalava que possiblement es vagi a mantenir una política de control de qualitat similar, la qual cosa comportarà un canvi en el mapa de destinacions del paper i cartró recuperat, adquirint major protagonisme regions com Índia, Indonèsia i Europa de l'Est.

El professor Dr. Ludwig Krämer, soci responsable del Departament de Medi ambient en Brenes&Advocats i exdirector general de Medi ambient de la Comissió Europea, va repassar en la seva ponència les diferents normatives que han anat sorgint en l'àmbit europeu durant els últims anys que concerneixen a la indústria de la recuperació de paper i cartró, entre elles la Directiva 2008/98 que, com assenyalava, es va marcar tres grans objectius: reduir l'ús de recursos, aplicar la jerarquia de residus i minimitzar els efectes dels residus.

Segons el Dr. Ludwig Krämer, un dels aspectes claus per al sector és que el paper i cartró recuperats siguin reconeguts com a productes i no com a residus, com succeeix actualment sota la directiva marc de residus. “Esperem que a final d'any es pronunciï la Comissió sobre aquest aspecte”, afegia Krämer, alguna cosa que resultaria fonamental per evitar col·lisionar amb el límit a les exportacions i a normes com el Reciclatge de Proximitat.

Un altre dels principals titulars que va deixar durant la seva intervenció el Dr. Ludwig Krämer és que veu molt difícil que Espanya compleixi amb l'objectiu marcat per la UE d'aconseguir que, en 2020, el 50% dels residus municipals siguin reciclats, ja que a Espanya aquest percentatge amb prou feines arribava al 33% en 2010 i es necessitaria un increment de l'1,7% anual per arribar a aquest gran objectiu.

En la primera de les taules rodones organitzades en el marc del 5°Congrés de Paper Recuperat, Eric Harris, conseller i director de Relacions Institucionals en ISRI, denunciava que alguns governs “pensen que els residus reciclables no són productes i legislen amb alguna cosa que gens té a veure amb la nostra activitat”. La solució, afegia, pansa per que “els governs s'adonin que els residus reciclables són alguna cosa molt valuós i que les barreres al comerç no milloren les condicions de vida dels ciutadans”.

A això Francisco Donoso Lafuente, director general d'Alba Serveis Verds, afegia que en el cas concret d'Espanya “el futur del reciclatge de paper i cartró corre un seriós perill derivat de posicions proteccionistes encobertes sota falsos arguments mediambientals”.

Segons assenyalava, les restriccions a l'exportació de paper recuperat, que “només serveixen per augmentar la disponibilitat del mateix al nostre país i abaratir així el seu preu”, van a resultar nefastes per a la nostra societat en diversos fronts: restriccions al lliure comerç internacional; perjudicis a altres sectors industrials com pot ser el dels envasos de plàstic; negatiu per als contribuents (menor recaptació municipal per aquesta via) i, el més important, per al medi ambient.

En aquest últim àmbit, el responsable d'Alba Serveis Verds, aportava algunes dades que tiren per terra comentaris molt estesos en la societat per motius clarament interessats i “demagògics”. Enfront d'aquells que diuen que la major distància a Xina implica una major contaminació pel seu transport, el Sr. Lafuente responia que el transport marítim redueix fins a en un 80% les emissions de CO₂, i que l'exportació de paper recuperat a Àsia s'efectua per contenidors de tornada.

El 5° Congrés de Paper Recuperat va concloure amb una taula rodona sobre els nous models per a la gestió dels residus municipals, a càrrec de Pascal Genneviève, president de la Divisió i Cartró de Federec, la federació francesa del reciclatge, i de María Martínez Abraldes, tècnic de l'Àrea de Medi ambient de la Diputació de Pontevedra.

Pascal Genneviève va fer un repàs a com es realitza la recuperació del paper i cartró a França, assenyalant que els ressò-organismes que es van crear per a això han tingut “una influència positiva en el reciclatge”. A més, indicava, que els municipis tendeixen a reduir els costos d'aquestes activitats i avisava que a França és probable que vagin a sofrir els mateixos problemes que a Espanya quant al Reciclatge per Proximitat.

D'esquerra a dreta: Dr. Ludwig Krämer, Hannah Zhao, José Antonio García Portes i María Martínez Abraldes, tècnic de Medi ambient en la Diputació de Pontevedra.

Finalment, María Martínez Abraldes, va resumir com s'està realitzant el reciclatge a la província de Pontevedra, on es generen prop de 980.000 tones de residus a l'any (1,10 kg/hab/dia). Per a la recollida de paper i cartró, hi ha distribuïts per la província 1.249 contenidors, havent-se rebutjat la possibilitat de comptar amb contenidors soterrats per la plujosa climatologia de la zona.

Com acabava la responsable de la Diputació de Pontevedra, seguirem treballant per aconseguir els grans objectius de la recollida intermunicipal: garantir un servei de qualitat i impulsar una separació selectiva dels residus perquè puguin ser degudament tractats en els processos de reciclatge, i ser retornats així als cicles comercials.

Repacar

Amb 45 anys d'història, l'associació Repacar representa a la indústria espanyola de la recuperació i reciclat dels residus de paper i cartró, defensant els interessos de 170 plantes de gestors de residus autoritzats distribuïts al llarg de tota la geografia espanyola, que suposen més del 90% de la recuperació de paper i cartró a nivell nacional i que combinen objectius econòmics i socials per al conjunt de la comunitat amb la conservació del medi ambient, consolidant-se com un model d'empresa sostenible tradicional, que obté els seus recursos del propi sistema ajudant a reintegrar-los en el mateix.

Dades del sector (2013)

- Nombre d'ocupacions directes: 3.500

- Nombre d'ocupacions indirectes: 15.000

- Facturació: 810 milions d'euros

- Recollida paper recuperat: 4,551 Mt

- Consumo paper recuperat: 5,068 Mt

- Taxa de recollida paper recuperat: 73,9%

- Exportació: 9,710 Mt

- Importació: 1,226 Mt

- Creixement del mercat en valor: -3,6%

- Quotes de mercat (% sobre recollida): Espanya:85 (+1) / Àsia: 11 / Europa: 4 (-1)