No hi ha fusta espanyola certificada en el mercat

El manifest denuncia la manca de fusta espanyola certificada en el mercat i urgeix a l'Administració i als propietaris forestals a comprometre's seriosament en el procés de certificació, com ja ho han fet les indústries forestals.

Cal destacar que els consumidors demanen productes forestals certificats i la pròpia Administració contribueix a aquesta demanda a través de la seva política de compres públiques, però les indústries forestals espanyoles-que ja han realitzat un gran esforç per certificar les cadenes de custòdia en les seves fàbriques-no ara poden atendre aquesta creixent demanda social a causa de la falta de fusta espanyola certificada en el mercat. Per això, es veuen obligats a importar, amb el consegüent deteriorament de l'aprofitament forestal i de l'ocupació derivat del mateix a les muntanyes espanyols, a més del sobrecost i la pèrdua de competitivitat que suposa per a la indústria, especialment en una situació de greu crisi econòmica com l'actual.

En el cas de la indústria de la pasta i el paper, el 100% de les cadenes de custòdia de les fàbriques pasta de papereres estan certificades almenys per un dels dos grans sistemes de Certificació Forestal que operen a Espanya (PEFC i FSC), però ara es troben amb que no hi ha fusta certificada espanyola en el mercat, de manera que només el 9% de la fusta espanyola que utilitzen està certificada. A Europa, però, el percentatge de fusta certificada que té actualment el sector-que sí que disposa de fusta certificada en els seus respectius mercats nacionals-és del 59%.

El cas de les indústries de la fusta i el moble, les indústries de fabricació de taulers tenen, per exemple, certificat per almenys un sistema de certificació el 100% de les cadenes de custòdia de les seves plantes de producció, i la resta de subsectors, (fabricants de parquet, importadors, xapes o mobiliari urbà i / o de jardí, per exemple, fent una menció especial al Aserrí, l'esforç per convertir-se en una baula de la cadena que permeti circular la fusta certificada cap a la segona transformació), posseeixen un elevat percentatge d'instal·lacions certificades. No obstant això, totes aquestes empreses que han adquirit un compromís mediambiental amb la muntanya, amb un gran esforç, veuen que els percentatges de fusta certificada que poden utilitzar són mínims, a causa d'aquest greu dèficit de fusta nacional certificada.

A Espanya, malgrat comptar amb els instruments-els propis sistemes de certificació-i amb una legislació que recomana la seva aplicació, el fet és que la certificació forestal no avança: amb prou feines un 7% de la superfície forestal espanyola està certificada i no tot correspon a muntanya productiu, mentre que per al conjunt d'Europa la ràtio se situa prop del 30%.

Per comunitats autònomes, la situació és molt diversa, i cal destacar el cas paradoxal de Galícia, d'on procedeix el 50% de la fusta que s'extreu a Espanya i on amb prou feines el 7% de la superfície arbrada està certificada.

L'absència d'instruments de gestió àgils i eficaços és-segons Aspapel, ANFTA i Confemadera-l'escull fonamental que impedeix el desenvolupament de la certificació forestal a Espanya. La proporció de muntanyes amb instrument de gestió vigent és molt minsa-menys del 20% -, els instruments de gestió per a les propietats fragmentades són inadequats i confusos i els estàndards o indicadors amb els quals s'ha d'auditar la gestió forestal són de difícil aplicació .

Les indústries forestals proposen, per impulsar la certificació forestal, les següents mesures:

• Que la propietat forestal i l'Administració preparin amb urgència plans de gestió per a les masses productives.
• Que el sector forestal i l'Administració dissenyin plans simples de gestió adaptats a la realitat espanyola, amb moltes propietats molt fragmentades.
• Que els sistemes de certificació s'ajustin dels estàndards per fer compatibles els aspectes ecològics amb els econòmics i els socials.
• Que l'Administració arbitri ajuts públics per als propietaris disposats a implantar la certificació forestal.

Les indústries forestals reconeixen l'eficàcia i utilitat de la certificació forestal com a eina que millora i fomenta la gestió forestal, com a instrument de mercat, com a requisit en compres verdes i com a mesura col·laboradora contra la tala il legal, però sostenen que el certificat no tindrà èxit si l'actual compromís de la indústria no va acompanyat d'un compromís conjunt de la indústria, la propietat forestal i l'Administració.