Entrevista a Joan de Déu Alfocea, president del Grup Cid
"Aquesta activitat és encara molt jove a Espanya-afirma Joan de Déu Alfocea-, sense cap mena de dubte ha evolucionat bastant, encara que desgraciadament només a títol individual de nombroses petites empreses, i gairebé res a nivell col·lectiu, que és realment com hauríem aconseguit donar passos importants com a sector. Aprofitant aquest alentiment, són moltes les empreses 'oportunistes' que s'han introduït puntual o ocasionalment en el mercat, causant un dany terrible a la imatge d'aquest producte, ja que han deixat pel camí problemes de tipus tècnic i econòmic, i cert desencís en clients que estaven il·lusionats amb la idea de viure en una casa de fusta.
En els últims deu anys, s'han construït i fabricat magnífiques habitatges de fusta a Espanya, però també moltes cases de pèssima qualitat, que han deixat 'terra cremada' als que ens dediquem a aquesta activitat en cos i ànima ".
Ha pal·liat aquesta tendència en alguna mesura la creació de l'Associació de Fabricants i Constructors de Cases de Fusta d'Espanya (AFCCM)?
L'associació ha servit per assolir molts objectius com la promoció de la construcció amb fusta, notorietat o representativitat davant d'institucions i organismes oficials. Fins i tot hem resolt junts greus problemes que teníem sobre la taula, com eximir de l'assegurança decennal a l'autopromoció i altres traves sobre assegurament, finançament o hipoteca per aquesta tipologia d'habitatges. Però no hem estat capaços de localitzar i eradicar la competència deslleial. Ara esperem que la rigorosa aplicació del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) situï en aquest sector una barrera enfront dels qui incompleixen uns mínims de qualitat.
On arriba el llistó per determinar si una casa de fusta té una qualitat suficient?
Exactament al mateix lloc que ha d'arribar qualsevol tipus d'habitatge: ha de complir el CTE i les normes subsidiàries del municipi on hagi de ser construïda o instal·lada. El CTE no és del tot coherent, però almenys és una referència igual per a tots i ens ha estimulat per millorar.
Creu vostè que el seu sector ha estat marginat durant els anys gloriosos de la construcció a Espanya?
Els que fabriquem o construïm cases de fusta no hem tingut ni tenim cap mena de suport de l'Administració; més aviat rebem obstacles i indiferència per part seva. Hem hagut de superar les adversitats amb el nostre treball i esforç, i sempre ens han tancat la porta quan hem anat a demanar ajuda. Però aquí estem, la majoria dels que vam iniciar aquest camí. El pitjor és que hem arribat, en general, poc capitalitzats a l'ull d'aquest formidable huracà que és la crisi actual.
Podria la crisi que viuen els segments immobiliari i de construcció esdevenir una oportunitat per a l'habitatge modular i prefabricat a Espanya?
Certament es diu que les crisis per a uns són oportunitats per a altres. Jo penso que no són els sectors els que creixen o fracassen, sinó les empreses. Per exemple, el sector del calçat està vivint en els últims anys una crisi ferotge, està pràcticament enfonsat, però aquí estan algunes de les firmes líders a nivell mundial. La clau per triomfar està en les persones, en els principis, el bon fer i, és clar, també a tenir una mica de sort.
Què necessita aquest sector amb urgència per anar resolent els seus problemes més urgents?
Necessitem una legislació adequada a la nostra activitat. A un fabricant de motos no se li pot aplicar la normativa dels cotxes. El nostre sector requereix una regulació apropiada: si el Govern no té capacitat per fer-ho, haurien de deixar en mans de tècnics i professionals. Als fabricants de cases de fusta se'ns mesura amb el raser de la construcció; per reparar aquest sentit n'hi hauria prou amb aplicar la lògica. L'única explicació possible és que s'ha intentat que aquest sector no surti endavant. Els industrials, sols, ja no podem fer molt més.
Quin és el perfil d'empresa tipus en el sector de la fabricació i construcció de cases de fusta?
A Espanya tots som empreses petites o mitjanes. La majoria, empreses familiars. Però només aquest tipus d'empresa és capaç de perseverar en aquesta classe de projectes, malgrat tantes adversitats. Alguns hem sortit endavant, una gran societat anònima ja hauria llençat la tovallola. De fet, grans iniciatives dutes a terme a Espanya no han donat resultat.
Ens falta molt de recorregut per arribar a una tradició en construcció amb fusta, encara que he de dir que hem adquirit nivells tècnics i professionals que prometen un futur esperançador.
Quina nota li posaria vostè a Prefabricats El Cid en el panorama que m'ha dibuixat del sector?
Hem avançat tot el que hem pogut, perquè tenim una vocació de millora contínua. Tractem sempre de perfeccionar el nostre sistema constructiu, fem un esforç ingent i sincer per preservar el medi ambient i, especialment, voldria destacar el gran treball que aquesta empresa ha dut a terme per desenvolupar el disseny en els seus habitatges, d'acord als temps vigents i venidors . Ens sentim feliços de veure on hem arribat, però no ens conformem. Volem seguir avançant.
