Austria dóna exemple en eficiència energètica

Al costat de les intervencions de membres d'institucions col·laboradores com el Idae, Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia a Madrid, i el Icaen, Institut Català d’Energia, a Barcelona, van destacar les ponències de les empreses austríaques i representants espanyols: KLH, ELK, Precasa, Dullinger, KWB, HC Enginyeria, Windhager, Enercret i Eneres.

En el primer bloc es va abordar l'eficiència energètica en la construcció i es va demostrar la versatilitat que aporta la construcció amb fusta per a una edificació sostenible i moderna en un ampli ventall de solucions, així com l'avantatjosa ocupació de materials d'aïllament naturals i ignífugos com el de Thermosilit.

El segon bloc, centrat en l'eficiència energètica en calefacció i refrigeració, va destacar el caràcter innovador i sostenible de les calderes de biomassa de referents austríacs com Windhager i KWB; es van abordar temes com: biomassa, importància de la generació modular, amortització garantida, producció eficient de calor amb biomassa en sistemes fins a 600 kW. Igualment es van presentar les solucions geotèrmiques d'Enercret.

En concloure les jornades es van celebrar en un entorn distès al voltant de 120 trobades bilaterals destinades a fomentar la cooperació i l'intercanvi tecnològic entre empreses austríaques i espanyoles.

El conseller de l'Oficina Comercial d'Àustria, Friedrich Steinecker, va destacar en la seva intervenció que “el gran acolliment d'aquestes Jornades amb 300 participants i 200 inscrits en llista d'espera, així com el positiu i destacat ressò en premsa reflectit, ens obliga a convocar-les de nou en el 2010”, una opinió igualment compartida pel delegat comercial a Barcelona, Christian Gessl.

Joan Josep Escobar, director de l'Àrea de Comunicacions i Relacions Institucionals de l'Icaen, va ser l'encarregat d'obrir la jornada amb una ponència sobre el pla d'estalvi energètic de la Generalitat emmarcat en el Pla d'Energia a Catalunya (2006-2015). Un dels principals objectius d'aquest pla passa per assolir un estalvi anual d'un 10,6 per cent respecte a l'escenari base, que suposa un estalvi acumulat equivalent a 120 vaixells petroliers (uns 9433 kiloteps, comptant que 1 kilotep són 1.000 tones de petroli).

Escobar va detallar les quatre línies significatives de treball en l'àmbit de l'eficiència energètica en l'edificació: la implantació d'un marc legal favorable, subvencions estatals a les inversions en estalvi i eficiència energètica, creació de clúster d'eficiència energètica, i l'acord de govern d'estalvi d'energia en els edificis de la Generalitat de Catalunya. Joan Josep Escobar va fer especial èmfasi en la importància que estan adquirint les empreses de serveis energètics, companyies especialitzades que fan la inversió en eficiència energètica per les altres empreses. La inversió realitzada es retorna amb els estalvis aconseguits per la millora en la gestió energètica. Com ell el va definir: "Posar l'energia en mans de professionals".

Els plans d'estalvi tant del govern espanyol, com en aquest cas, el català, són una excel·lent oportunitat per a aquestes empreses de serveis energètics.

El 24 d'abril de 2007, la Generalitat va aprovar el pla Genercat, un acord de govern per a l'estalvi i eficiència energètica en la mateixa Generalitat de Catalunya. Els principals objectius són la reducció del 11 per cent del consum d'energia, que portarà a un estalvi de 150 GWh respecte al consum previst l'any 2015, amb un estalvi acumulat de 700 GWh. Això es tradueix ne la reducció de la factura energètica en 14 milions d'euros respecte al consum previst el 2015. Les principals mesures específiques d'aquest acord Genercat són: la moderació de temperatures en els edificis públics (25 ° C estiu, 20 ° C hivern); coneixement del consum energètic real de la Generalitat, la gestió energètica dels edificis existents amb gestors energètics, auditories energètiques i inversions obligatòries, la gestió energètica de les noves edificacions, un Pla de Formació Energètica per a treballadors i un d'específic per a gestors energètics, i la compra pública d'equips i energies seguint criteris d'eficiència energètica.

La fusta, un dels únics materials emprats en la construcció estrictament renovable, està experimentant un autèntic renaixement com a alternativa sostenible d'edificació. En aquest sentit, les empreses austríaques KLH i ELK presentar els seus productes.

Alexander Livi Wulf, responsable de KLH a Espanya, va ser l'encarregat de presentar els panells contralaminada KLH. Aquests panells de fusta, que poden utilitzar-se en teulada, sostre o paret, s'elaboren amb capes de taules de fusta d'avet vermell creuades amb encolat de superfície. Compten amb el certificat PEFC que garanteix que la matèria primera utilitzada prové d'una explotació forestal ecològica, econòmica i socialment responsable. Gràcies a la disposició creuada de les làmines longitudinals i transversals, l'alabeo i la contracció en la superfície del tauler es redueixen a un mínim insignificant. La resistència estàtica i la rigidesa augmenten considerablement. S'encola amb la cola PUR Purbond (HB 110, HB 530) lliure de compostos orgànics volàtils o formaldehid.

Després de l'exposició corporativa de Wulf, va ser el torn de l'arquitecte Miquel Nevado, que ha utilitzat els panells KLH en diversos dels seus projectes. I és que en paraules del propi Nevat, "hi ha poques alternatives que puguin unir les que, podríem anomenar, característiques clau: impacte ambiental mínim, flexibilitat en el concepte estructural i cost controlat".

Per la seva banda, ELK i el seu representant a Espanya, Precasa, van presentar l'activitat de l'empresa en l'àmbit de la construcció prefabricada. Domenico Vera, director comercial de Precasa, i Joan Maria Lara, arquitecte tècnic, van ser els encarregats d'explicar els detalls d'aquest tipus de construcció, que cada vegada té més adeptes. Aquest tipus d'edificacions no només són aptes per a habitatges, sinó que també es poden realitzar complexos educatius, motels i hotels, estacions de serveis, centres mèdics o empresarials. Els principals avantatges d'aquest tipus de construcció és la rapidesa d'execució, la inexistència de condensacions i el mínim impacte ambiental en el seu procés de construcció, en no produir runams, minimitzar les emissions _de CO2 i produir un estalvi energètic del 60%.

L'eficiència energètica d'un edifici no només s'aconsegueix amb les diferents fonts d'energia i la seva més o menys resposta ecològica sinó que també passa per disposar d'una construcció ben aïllada. Una edificació bé aïllada produeix menors costos de calefacció, un millor clima d'interiors i una menor càrrega d'emissions de diòxid de carboni al medi ambient. En aquest sentit, els representants de l'empresa Dullinger, Heiz Dullinger, el seu gerent i Mark-Philip Van der Poel, de Dullinger SL a Espanya, van presentar un revolucionari sistema d'aïllament que en ser mineral, no conté substàncies contaminants. Thermosilit es basa en la sorra de sílice de l'obsidiana que, en expandir-tèrmicament, produeix un àcid lleuger amb propietats tèrmiques, ingnífugas i hidròfugues. Thermosilit s'aplica en materials de construcció i elements estructurals, com per exemple com a farciment de buits, com arrebossat o, barrejat amb emulsions bituminoses, com revestiment. Els components per a la construcció fets amb aquest aïllant tenen una resistència a la calor fins a 1.300 º C, alta resistència a la fissuració i propietats hidròfugues i alcalines, de manera que no es formen fongs.

Ja en el segon bloc de la jornada, les ponències es van centrar en les fonts d'energia alternatives en la construcció, centrant-se bàsicament en la biomassa i la geotermia.

L'aprofitament tèrmic de la biomassa es realitza mitjançant la combustió de matèria orgànica procedent de residus agrícoles, forestals o d'indústries agroforestales. La calor produïda en aquesta combustió s'utilitza principalment per satisfer les demandes de calefacció i aigua calenta sanitària, però pot utilitzar-se per a altres aplicacions com a processos industrials.

La ponència de Werner Granig, director d'exportació de Windhager es va centrar en l'aprofitament eficient de la biomassa. A diferència de les calefaccions basades en combustibles fòssils, la utilització de calderes d'aquest tipus suposa avantatges com són que és una font d'energia inesgotable i no contaminant i que genera menors emissions que les calderes de combustibles convencionals. La recuperació d'aquest combustible a més ajuda a la neteja de les muntanyes i a l'ús dels residus de les indústries i té un cost molt inferior al de l'energia convencional, per la qual cosa genera estalvis importants. Granig va advertir que l'aprofitament òptim d'aquest tipus de calderes és amb fusta especialment seca o amb pelets i que l'instal·lador ha d'ajustar-la segons els desitjos i el confort de l'usuari.

Miguel González de la Torre, gerent de l'empresa representant a Espanya de l'austríaca KWB, HC Enginyeria, va exposar diversos exemples d'instal·lació de calderes de biomassa en diverses edificacions, dutes a terme per la seva representada austríaca. KWB és fabricador de calderes de biomassa entre 15 i 600 kW. La seva gamma de productes comprèn sistemes de calefacció tant de pelets com d'estelles i troncs de fusta i molts altres combustibles. A més, el rang de potències que maneja fa que es puguin cobrir les necessitats energètiques tant d'habitatges de baix consum com de xarxes de calefacció regionals.

L'empresa austríaca Enercret porta 25 anys d'experiència en la investigació, el desenvolupament i la construcció d'estructures geotèrmiques i termoactivas, que permeten un òptim aprofitament dels recursos inercials del terreny i de la massa de l'edifici per a la climatització, calefacció i refrigeració. Es tracta d'una tecnologia no contaminant per a l'obtenció d'energia a partir del subsòl i l'aigua subterrània, utilitzant com a mitjà de captació i transmissió dels elements de formigó dels fonaments i les estructures. Luis de Pereda Fernández, director de projectes d'Energia Sistemes Energètics Sostenibles, soci tecnològic i representant a Espanya de Enercret, va ser l'encarregat de mostrar aquesta energia neta d'emissions contaminants.

Tal com va explicar Luis de Pereda, a uns quants metres sota la superfície del sòl es troba durant tot l'any aproximadament la mateixa temperatura (entre 12 i 16 graus centígrads a Espanya). Els elements de formigó que entren en contacte amb el terra en una construcció (fonaments, murs de contenció, cortines subterrànies, pilons), es doten de tubs de material sintètic que, després unir-se per formar un circuit, es connecten al sistema d'aire condicionat i calefacció de l'edificio.Por ells circula el líquid portador d'energia (aigua, amb o sense refrigerant), capaç d'absorbir i transportar tant la calor com el fred. Quan es tracta d'activar la calefacció, la bomba tèrmica produeix el nivell de temperatura desitjat. Bombes tèrmiques reversibles o màquines frigorífiques s'ocupen de produir el nivell de temperatura oportú per refrescar l'ambient. La calor que es genera durant aquests dos processos es pot acumular per emprar-se en la calefacció. seu torn, el fred que es produeix en generar calor amb la bomba tèrmica es pot acumular a terra i aprofitar-se per l'aire condicionat.

Energies renovables i construcció sostenible a Àustria

Àustria és el país europeu amb major índex d'introducció d'energies renovables. Aquestes van suposar el 2006 el 56,6 per cent del total d'electricitat consumida al país, mentre que la mitjana a Europa es va quedar en el 14 per cent. El secret és una combinació equilibrada d'energia hidràulica (la de consum majoritari), explotació de la biomassa, l'energia solar tèrmica, la fotovoltaica i els biocombustibles, entre altres formes d'energia renovables.

Resulta especialment cridanera l'existència a Àustria d'un gran nombre de pimes en el sector de la biomassa i la bioenergia. A Àustria, és precisament en aquest sector on es localitza, al costat de l'energia hidràulica, el segon focus d'importància en el camp de les energies renovables. També els centres de competències i organitzacions com, per exemple, el Austrian Bioenergy Center o la Österreichische Biomassa-Verband (Associació Austríaca de Biomassa) dediquen intensament els seus esforços a l'energia renovable procedent de la biomassa i el biocombustible.

Àustria també és un dels països europeus líders en matèria primera forestal, amb una superfície total corresponent al 47 per cent del seu territori i una capacitat de creixement anual aproximada de 30 milions de metres cúbics. A més cal destacar la tradició austríaca en la construcció amb fusta, matèria primera renovable no contaminant, capaç d'assegurar un bon aïllament i estalviar energia.