Principals reptes del transport urbà de mercaderies

Durant la quarta edició del Fòrum Aecoc del Transport Urbà de Mercaderies, destacats professionals del sector van analitzar els models de distribució en nuclis urbans actuals i com dotar-los de major eficàcia i sostenibilitat. Les principals empreses del sector privat i administracions públiques van abordar els aspectes més destacats del transport de mercaderies amb la finalitat d'aportar major competitivitat al sector.

Aconseguir un bon pla de mobilitat que millori el benestar de la ciutadania, així com la competitivitat de les empreses s'ha convertit en un dels reptes a curt termini per al transport interurbà. En aquest sentit, Ferran Sanchís -ambientòleg de BCNecología- va ser l'encarregat d'obrir el Fòrum presentant el projecte de les Supermanzanas, guanyador del premio iniciativa BMW 2011 i que proposa un nou model de mobilitat i d'espai públic amb la finalitat de millorar la funcionalitat i la qualitat urbana. Segons Sanchís, l'estructuració de la ciutat en supermanzanas pot resoldre la major part de les disfuncions urbanes lligades a la mobilitat i a l'ús de l'espai públic ja que “l'ordenació de l'espai públic a través de la supermanzana possibilita la integració de diferents actuacions per a una ciutat més sostenible”.

Durant la seva presentació, el responsable de BCNecología va detallar el projecte mostrant que el canvi fonamental que introdueix aquest esquema consisteix a reestructurar la mobilitat establint una xarxa diferenciada per a cada manera de transport. I és que el model de supermanzanas té com a principal missió reduir al mínim el conjunt d'impactes negatius associats a l'hegemonia del tràfic motoritzat a les ciutats.

La gran distribució europea va ser un dels focus d'aquesta edició del Fòrum. Monoprix, companyia amb una forta implantació a la regió parisenca (França), va presentar els avantatges d'aplicar les noves tecnologies com els motors a gas natural, l'optimització de rutes, el control de vehicles i el subministrament des de plataformes intermodales a l'estratègia global de la companyia. De la mà de Cedric de Barbeyrac, director de Samada del Grup Monoprix, els assistents al Fòrum TUM d'Aecoc van poder comprovar com aquesta companyia ha aconseguit reduir en més d'un 50% les emissions contaminants locals, així com la congestió dels grans eixos d'accés a les ciutats a través del sistema intermodal -ferroviari i per carretera- amb el qual 250 trens redueixen a 12.000 camions a l'any. Amb el desenvolupament de sistemes “inèdits” com són el prototip de camió de bioetanol amb combustible a força de residus, els camions híbrids amb motor elèctric, o l'ús de tecnologies més clàssiques com la Norma Piek -que permet equipar i aïllar la caixa frigorífica per reduir el soroll-, Monoprix està desenvolupant una estratègia logística “sostenible, multimodal i perdurable”. Cedric de Barbeyrac no va posar fi a la seva presentació sense abans reconèixer que tots aquests sistemes encara suposen sobrecostes importants per al Grup, si bé ha assegurat que “aquest sobrecoste global està compensat per les relacions amb les administracions locals que afavoreixen al desenvolupament del negoci” i ha destacat la importància de comptar amb “un compromís real amb la innovació i l'eficiència”.

Al programa d'aquesta edició, també va pertocar para casos concrets de destacades empreses. Serhs Distribució és una plataforma de distribució integral de productes per al sector de la restauració, col·lectivitats i hostaleria que atén a més de 30.000 clients amb un portfolio de 6.000 productes, 250 venedors, capacitat per portar productes a 3 temperatures i una flota de més de 500 vehicles. Xavier Camps, director de Finances i Logística de la companyia, va anar l'encarregat de presentar el seu nou enfocament de repartiment basat en els camions multitemperatura i l'aplicació de noves tecnologies per optimitzar les rutes. El nou enfocament de Serhs es fonamenta que el sistema d'optimització de rutes proposa a partir dels recursos disponibles (camions, xofers) i de les comandes a servir, per la qual cosa el responsable de tràfic revisa, ajusta i accepta la proposta. Cada xofer disposa d'un dispositiu al que li arriba la informació del repartiment a realitzar. El sistema informa al xofer del recorregut òptim i, una vegada lliurat el material, es realitza la recollida d'envasos, les correccions en l'albarà i la gestió del cobrament amb el terminal de mà. En tornar al magatzem, s'inicia el procés de descàrrega dels envasos, recollides i gènere no servit. Amb tots dos projectes, Serhs ha aconseguit tenir 12 vehicles menys transitant i reduir 600 hores d'estacionament al carrer. Així, amb el nou enfocament la companyia ha aconseguit minorar, a més, tant l'impacte ambiental com reduir costos econòmics.

Per la seva banda, José Manuel Fernández -director general de Fedishoreca- va analitzar la gestió dels envasos al canal Horeca, una part fonamental de la distribució urbana posat que el nombre total d'establiments d'hostaleria és de 358.416. El responsable de la Federació Espanyola d'empreses de Distribució a Hostaleria i Restauració assegurava que “aquest alt nivell d'atomització i capil·laritat dels establiments Horeca provoca un alt cost de comercialització i distribució”. Segons José Manuel Fernández, el volum mitjà de lliurament diari a cada establiment és de 150 a 200 kg, per la qual cosa existeix una important incidència en la distribució urbana de mercaderies de la distribució del canal Horeca. Així mateix, el directiu va voler matisar que en “aquest canal destaca l'ús d'un alt percentatge d'envasos reutilitzables en begudes” i assegurava que més del 60% de les begudes consumides en Horeca són envasos reutilitzables si bé l'evolució de les polítiques comercials dels fabricants de begudes en els últims anys està reduint l'ús d'envasos reutilitzables de forma significativa. Per tot això, Fedishoreca proposa el foment de l'ús d'envasos reutilitzables per a les begudes al canal d'Horeca.

Amb l'avantprojecte de llei de Garantia de la Unitat de Mercat damunt de la taula del Govern, són moltes els dubtes per la variació de les normatives a nivell autonòmic i els reglaments entre les ciutats. Per això, l'IV Fòrum Aecoc de Transport Urbà de Mercaderies va comptar amb els responsables de mobilitat de diferents ajuntaments per analitzar com afecten els nous aspectes que contempla la llei que unifica els criteris a nivell estatal. Joan Mediavilla, cap de Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat; José Luis Morato, regidor de l'Ajuntament de Getafe; Ferran Ángel García, cap de Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Mataró; i Mario Ángel Elipe, sotsdirector general de Regulació de Circulació de l'Ajuntament de Madrid, van protagonitzar la taula debat en la qual es van analitzar qüestions que afecten al transport urbà de mercaderies com la MMA, la descàrrega nocturna, la sostenibilitat i les operacions de càrrega i descàrrega.

Pere Padrosa, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, va clausurar la quarta edició del Fòrum TUM d'Aecoc assegurant que “seria necessari que, des dels organismes més globals, fóssim capaços de dur a terme plans de mobilitat per posar d'acord a les diferents administracions locals amb la finalitat de reduir els costos de la distribució urbana i millorar la seva eficiència”. Així mateix, destacava la importància de “treballar per a una distribució urbana més eficient, multimodal i menys contaminant”, afegint que “les diferents maneres de transport han de conviure amb la mobilitat i la sostenibilitat”.