Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a Las renovables: ¿la mejor alternativa a la energía nuclear?

Ver más artículos sobre: Renovables vs. nuclear

Els principals actors del sector de les energies renovables opinen sobre l'energia nuclear després de la catàstrofe japonesa

Les renovables: la millor alternativa a l'energia nuclear?

Laia Banús28/04/2011

28 d'abril de 2011

Tots nosaltres assistim amb estupor a l'esdevingut en el nord-est de Japó el març passat. No només un terratrèmol i un tsunami arrencaven milers de vides; també van provocar el major incident nuclear ocorregut des de Chernobil, fa ja 25 anys. Un altre tsunami, en aquest cas de por per un possible desastre nuclear, va fer que la comunitat internacional no trigués a respondre: diversos països, com França, ordenaven la revisió dels sistemes de seguretat de totes les centrals del seu país i Xina suspenia l'aprovació de noves plantes nuclears. El Govern alemany va fer un pas més i va anunciar la seva intenció de començar a treballar al més aviat possible per renunciar a l'energia nuclear, amb un paral·lel desplegament de les energies renovables. Vist el vist ens podem preguntar seran les renovables les grans beneficiades de la por davant un desastre nuclear? És el cas alemany l'exemple a seguir? Les principals patronals espanyoles de productors d'energies renovables i una fundació que fomenta la seva producció i ús ens responen.

Foto: Jess & Peter.

¿Creu que l'accident nuclear de Fukushima significarà un retrocés de l'energia nuclear a nivell mundial?
És una oportunitat d'or per les renovables?
Poc abans de la tragèdia japonesa, el Govern espanyol es plantejava allargar l'edat útil de les centrals nuclears. ¿Creu que després de la crisi en Fukushima l'hi va a replantejar?
I per acabar, Espanya depèn en excés d'energies no renovables i, a més, d'importació. Com es pot 'trencar' aquesta dependència?

Heikki Willstedt, director de Polítiques Energètiques de l'Associació Empresarial Eòlica - AEE

"Fins i tot sense l'incident de Fukushima, la nuclear tindria un rol limitat en el creixent mercat energètic mundial"

L'energia nuclear tenia abans de l'accident una participació poc rellevant en el subministrament energètic mundial. El 2008, segons l'AIE, va subministrar el 2,3% de l'energia final (comercial) demandada per la humanitat. En termes de generació elèctrica, la seva aportació va ser més elevada, del 15,3%, però amb més del 90% del total generat en els països de l'OCDE i Rússia. Amb tots els reactors planificats a la Xina, l'Índia i altres països emergents, la seva aportació al subministrament energètic mundial el 2020 no aconseguiria el 3% de la demanda d'energia final perquè és una tecnologia que ha de competir amb altres de generació elèctrica que són més barates de construir, més ràpides i amb menys riscos. Pel que, tot i no que hagués passat el desgraciat incident de Fukushima, tindria un rol limitat en el creixent mercat energètic mundial.
Els diferents esdeveniments que s'estan donant en el món (les revoltes en els països productors de petroli, l'encariment dels combustibles fòssils i el debat sobre la seguretat de les nuclears provocat per Fukushima) fa més pertinent i oportú que mai el debat sobre el model energètic que volem de cara al futur. Tots els països que no tenen abundants recursos fòssils perceben que és urgent prendre mesures per trobar alternatives energètiques que siguin ràpides d'instal lar, autòctones, i amb baixos riscos mediambientals. I, en el panorama actual, l'eòlica destaca com una de les tecnologies no només més sostenibles, sinó també amb menor risc, més barates, ràpides d'instal lar i que aprofita un recurs que està disponible en pràcticament tots els països del món.
Fukushima és un recordatori dels riscos que comporta la tecnologia nuclear. Ara els països de la UE comencen un procés d'anàlisi sobre si s'havien avaluat bé els seus riscos a Europa. Espanya, com és natural, participa en aquesta avaluació. Caldrà esperar a veure a quines conclusions arriben els experts i quines decisions prenen els polítics en base a aquestes conclusions.
Per trencar aquesta dependència, Espanya ha de seguir considerant l'eòlica com una aposta estratègica, adoptant normes que promoguin el seu desenvolupament i el de la indústria espanyola-que fa 15 anys consolidant-, per permetre que el sector eòlic espanyol prolongui una història d'èxit per la que és coneguda arreu del món.

Pascual Polo, secretari general de l'Associació Solar de la Indústria Tèrmica - ASIT

"El sol i el vent són l'única font energètica autòctona i neta que tenim en quantitats il limitades: aprofitem"

El debat hauria de girar al voltant de les garanties de seguretat de les centrals existents. Potser signifiqui un punt d'inflexió i faci que els governs replantegin les seves estratègies energètiques cap a un aprofitament racional i més eficient de les energies convencionals fòssils i un increment real de l'aportació de les Energies Renovables al mix energètic.
El desenvolupament i l'aposta per les energies renovables es converteix en una necessitat impossible d'eludir per aconseguir un desenvolupament sostenible en un món amb creixent demanda d'energia, perquè ja ara per ara són una aportació important dins del pla energètic, sense l'impacte que suposa per al medi ambient la producció d'energia a partir dels combustibles fòssils, que a més compten amb el problema de la seva escassetat i riscos incalculables. A més, la producció a partir d'energies renovables genera més llocs de treball que a través de les fonts convencionals i l'evolució dels preus és previsible ja que els costos no depenen de factors polítics internacionals ni de l'esgotament de recursos.
Espanya compta amb un total de 10 instal·lacions nuclears ubicades dins del seu territori peninsular, de les quals només vuit grups estan operatius. S'hauria de procedir a la substitució gradual de l'energia nuclear per energies segures, netes i menys costoses.
Amb voluntat política i amb objectius estratègics energètics a mitjà i llarg termini. Les energies renovables són les que més emissions de CO ₂ han evitat i el seu desenvolupament és la forma més eficaç d'assolir els objectius de reducció d'emissions d'Espanya, a més de reduir la dependència d'importacions de petroli i gas. Així mateix, el sol i el vent són l'única font energètica autòctona i neta que tenim en quantitats il limitades: aprofitem-.

José María González Vélez, president de l'Associació de Productors d'Energies Renovables- APPA

"No es tracta d'un debat 'renovables contra nuclear', es tracta de complir els objectius del 20% de renovables que tenim i que són vinculants"

El que està clar és que el lobby nuclear estava treballant a nivell mundial perquè es produís un renéixer d'aquesta energia a nivell internacional, atès l'estancament en què ha estat durant els últims anys, i el desastre de Fukushima serà un gran impediment. No només perquè s'ha revifat en l'imaginari col·lectiu la por per aquesta tecnologia, una por que ha estat avivat per l'opacitat de la informació, sinó també perquè la gent s'ha adonat que el cost d'aquesta tecnologia no es reflecteix en la factura. Japó ha estat colpejat per un desastre natural sense precedents i els esforços de moltíssims enginyers, que s'haurien d'haver bolcat a restablir el subministrament elèctric per poder atendre els damnificats, s'han vist absorbits per l'accident de Fukushima. És clar que els efectes seran molt importants sobre la indústria nuclear. És clar que els efectes seran molt importants sobre la indústria nuclear. És clar que els efectes seran molt importants sobre la indústria nuclear. És clar que els efectes seran molt importants sobre la indústria nuclear. És clar que els efectes seran molt importants sobre la indústria nuclear.o dels ciutadans a aquesta tecnologia i la paralització, encara no se sap bé si temporal, dels plans de desenvolupament nuclear a la Xina, la paralització durant un any de les noves nuclears a Itàlia, la paralització de set centrals a Alemanya... És clar que els efectes seran molt importants sobre la indústria nuclear.
El camí de les renovables és irreversible perquè és l'única font d'energia que ens dóna seguretat de subministrament en l'horitzó de vida del planeta i sense causar cap dany. El seu recorregut no depèn de circumstàncies possibles encara que no desitjables, com el desastre de Fukushima o el risc geopolític dels països que tenen petroli. A Espanya, si es tanquessin les nuclears a qui beneficiaria seria a les centrals de gas, que serien les que omplirien en el curt i mig termini aquest buit. Des de fa molts anys venim defensant que no es tracta d'un debat 'renovables contra nuclear', es tracta de complir els objectius del 20% de renovables que tenim i que són vinculants, i que el Govern s'ocupi de decidir amb quines tecnologies volem cobrir el 80% restant. En canvi, sí que confirma una altra cosa: el cost de les renovables és molt visible, un tira els comptes i sap el que li suposen al consumidor. Però el cost d'altres tecnologies no està inclòs a la factura i al final es paga a través dels impostos, però s'acaba pagant. En un curt espai de temps hem vist exemples de molts d'aquestes externalitats. En un curt espai de temps hem vist exemples de molts d'aquestes externalitats.s ambientals i del tractament dels residus... En un curt espai de temps hem vist exemples de molts d'aquestes externalitats. Al final són els ciutadans els que es fan càrrec dels costos que les tecnologies tradicionals no inclouen a la factura i això no passa amb les renovables.
El que està clar és que el debat nuclear, que era totalment innecessari a Espanya pel nostre excés de potència instal-principalment centrals de gas-, ha mort abans de començar. A Alemanya, l'allargament de vida de les centrals anava lligat a un impost especial per finançar el desenvolupament de les tecnologies renovables. Si el Govern, amb unes centrals ja amortitzades, permet la seva prolongació ha de demanar unes contrapartides a canvi. A Espanya això s'ha regalat a les grans elèctriques, aprovant la Llei d'economia sostenible un allargament de la vida de les centrals sense demanar res per això. I al ciutadà això no li suposa cap benefici perquè les nuclears cobren al preu de cassació, això vol dir que encara que el seu cost sigui baix (la qual cosa podríem discutir) al consumidor li és igual perquè ho paga car. A qui li interessa la prolongació de vida de les centrals nuclears amb el nostre actual sistema de formació de preus, és l'amo de la central que té uns beneficis extraordinaris tots els anys.
Hi ha moltes vies d'actuació que s'han de dur a terme, però de manera seriosa i decidida, amb convenciment polític. El primer és potenciar l'estalvi i l'eficiència energètica. El quilowatt / hora més barat i més net és el que no consumim. Existeixen nombroses mesures que no tenen cost per a la societat perquè es compensen amb els estalvis en la factura energètica: aïllament tèrmic d'habitatges i oficines, canvi de l'enllumenat,... També hi ha molts hàbits que no estan estesos al nostre país com el teletreball o la flexibilitat horària que incidirien molt positivament en l'estalvi de les importacions de combustibles en reduir desplaçaments i embussos. D'altra banda, la integració de les energies renovables en l'edificació és el veritable repte per al present segle. La Unió Europea ens està marcant el camí amb les seves directives, incidint en què hem d'evolucionar cap a edificis amb zero emissions. Això suposa una revolució no només pel que ens estalviem en importacions de combustibles fòssils i emissions, sinó perquè la implicació del ciutadà en la generació per a consum propi li farà mentalitzar-se que l'energia és una cosa que no ha de malbaratar. Fotovoltaica, minieòlica, climatització mitjançant geotèrmia de baixa entalpia, calderes de biomassa,... Les energies renovables ens proporcionen nombroses possibilitats a l'hora de disminuir la nostra dependència energètica. Finalment, les energies renovables són una magnífica aposta de futur ja que redueixen els seus costos amb la seva major utilització, a diferència de les tecnologies tradicionals que augmenten el seu preu segons augmenta la seva demanda en dependre de combustibles (fòssils o nuclears) finits.

Javier Anta, president de l'Associació de la Indústria Fotovoltaica - ASIF

"Em temo que a Espanya no ens afectarà en res, perquè els problemes que tenim no tenen relació directa amb l'energia nuclear"

A la vista de les decisions que s'estan prenent a Alemanya, Itàlia i altres països en relació a l'energia nuclear, jo diria que sí, que hi ha un retrocés. Una altra cosa és què passarà quan es solucioni la situació al Japó i les coses tornin a la normalitat, caldrà veure què passa, el que sí està clar és que hi haurà exigències de seguretat addicionals per a les centrals, i que això les encarirà.
A nivell global està clar que el que ha passat va a facilitar el desplegament de les tecnologies netes, però a Espanya em temo que no ens afectarà en res a curt i mig termini, perquè els problemes que tenim no tenen relació directa amb l'energia nuclear .
L'assumpte és que la decisió no correspon al Govern actual. Quan vagi acabant la vida útil de les nuclears, en la pròxima dècada, ja veurem quina és la conjuntura econòmica i energètica del país, qui ho governa i amb quines prioritats.
Doncs fent més renovables, és clar. A curt i mitjà termini hi ha un camp d'activitat enorme amb la incorporació de les tecnologies netes al parc d'edificis.

Sergio de Otto, patró de Fundació Renovables

"L'oportunitat, viabilitat i necessitat d'apostar per les renovables existia abans i després de Fukushima i més encara a Espanya, un dels líders mundials en el seu desenvolupament"

Creiem que, en primer lloc, ha de ser un toc d'atenció per a tots aquells que minimitzaven el risc intrínsec de l'energia nuclear que no és l'únic greu inconvenient d'aquesta tecnologia. No hi ha dubte que per a bona part de l'opinió pública i per als governs de molts països serà motiu de reflexió sobre el futur de la tecnologia nuclear. Des de la Fundació Renovables considerem que no calia Fukushima per descartar l'energia nuclear com una opció de futur. L'economia ja ho havia fet perquè les noves centrals no són competitives-i ho seran menys a partir d'ara per noves exigències-i requereixen ajuts públics per a escometre les tremendes inversions que suposen. D'altra banda, el problema dels residus, que seran un problema per a desenes de generacions futures, invalida per si sol aquesta tecnologia. En resum, Fukushima posarà en evidència que el renéixer no era tal, sinó un miratge que ara es dilueix.
L'oportunitat de les energies renovables és intrínseca a les seves característiques: el seu caràcter autòcton, el seu escàs impacte ambiental, la possibilitat de portar l'energia a tots els racons del món i la reducció de costos davant de l'augment continu dels costos dels combustibles fòssils. L'oportunitat, viabilitat i necessitat d'apostar per les renovables existia abans i després de Fukushima i més encara en el cas d'Espanya que comptava, fins ara, amb l'avantatge de ser un dels líders mundials en el seu desenvolupament. El que s'està demostrant és que mentre que un major consum de combustibles fòssils i d'energia nuclear provoca un increment generalitzat de preus, una inflació que està a la base de les crisis financeres, riscos nuclears no previstos i una proliferació nuclear de conseqüències gravíssimes i inassumibles per la societat, el major consum i mercat de renovables millora tant la renda nacional, en reduir la dependència energètica, i la renda disponible dels ciutadans perquè millora la competitivitat.
El Govern ha tingut una actuació molt contradictòria en matèria d'energia. D'una banda té un discurs en què aposta per les energies renovables, va arribar al poder amb un programa que incloïa el tancament de les centrals nuclears però ha actuat en sentit contrari. El Govern, aquest i qualsevol altre que arribi en el futur, ha de plantejar la seva política energètica amb visió a llarg termini i responent a l'interès general i no al d'unes poques grans empreses. Si ho fa així l'aposta són les renovables. Després de la crisi de Fukushima van a incrementar els costos de seguretat i de gestió de les nuclears perquè ja no serà admissible que el seu disseny no prevegi situacions imprevistes que es van a haver de considerar a partir d'ara. Aquesta nova situació compromet la possibilitat d'ampliar la seva vida útil.
Depenem de l'exterior en prop d'un 90% de l'energia primària que consumim i gairebé un 80% són hidrocarburs la combustió és la principal causa del canvi climàtic més de ser una llosa per a la nostra economia per l'elevada factura energètica que hem de pagar. Aquesta dependència sosté l'actual model energètic i ha consolidat un patró de creixement econòmic que urgeix canviar per superar l'actual crisi. Aquesta dependència es pot trencar apostant de debò-i no posant traves al seu desenvolupament com es ve fent en els últims temps-per les energies autòctones com són el sol, l'aigua, el vent i altres tecnologies renovables. Les tenim aquí, sabem utilitzar-les, constitueixen una nova especialització productiva, creen ocupació, no tenen emissions de gasos d'efecte hivernacle, no generen residus, no suposen un risc per a la població, etcètera. És tan evident!

Javier Díaz, president de l'Associació Espanyola de Valorització Energètica de la Biomassa - Avebiom

"La nostra proposta és substituir les centrals nuclears per plantes de cogeneració amb biomassa descentralitzades i properes als centres de consum"

Creiem que en el curt i mitjà termini l'energia nuclear tindrà una aturada important. En el llarg termini, estem parlant de 20-25 anys, és possible que es reprengui, doncs la història ens demostra que les persones oblidem fàcilment i ens deixem influenciar fàcilment pels lobbies de les energies contaminants, que són les que ara per ara tenen la paella pel mànec.
Sí És una oportunitat d'or per les renovables i per l'eficiència energètica. Sota la nostra opinió, les renovables no s'entenen sense millora en l'eficiència energètica. Els habitatges a Espanya no tenen bones condicions d'aïllament. Un bon aïllament suposa una reducció del 50% de les necessitats energètiques tèrmiques dels edificis. Per tant primer és aïllar correctament. D'altra banda, creiem que la cogeneració amb biomassa, en què la central de biomassa produeix electricitat i energia tèrmica per a calefacció, ACS o processos industrials és la millor substituta de l'energia nuclear. La nostra proposta és la de substituir les centrals nuclears per plantes de cogeneració amb biomassa descentralitzades i pròximes als centres de consum. D'aquesta manera els costos de logística de la biomassa i els costos de lliurament de l'energia al consumidor final disminueixen. És important ressaltar que la biomassa és energia del sol emmagatzemada en els vegetals, per tant és una energia gestionable que no depèn que hi hagi sol o vent. La biomassa és la que més llocs de treball genera: 135 per cada 10.000 habitants. No cal recordar el problema d'atur que afecta el nostre país.
Creiem que el Govern espanyol va a replantejar la seguretat de les actuals centrals i que els nous projectes es veuran paralitzats, momentàniament. Des Avebiom creiem que la substitució de l'energia nuclear no es pot fer amb centrals de cicle combinat de gas natural. Cal recordar que Espanya té una dependència energètica del 80% i que el preu del petroli i el gas natural van a l'alça. A això cal afegir la inestabilitat dels països productors de combustibles fòssils, la dependència energètica i la crisi i la desocupació. Per tant, demanem a la població que voti les propostes dels polítics que donin suport al canvi a energies renovables ia l'eficiència energètica.
La creació d'una taxa _de CO2 sobre els combustibles fòssils és l'eina més potent per 'trencar' aquesta dependència i generar ocupació. La taxa del carboni farà que sigui més rendible utilitzar els combustibles fòssils de manera eficient. També farà més rendible canviar a fonts d'energia renovables i fins i tot, abstenir-se d'utilitzar energies fòssils. La taxa del carboni dirigirà recursos financers cap a la creació d'ocupació local, ja que consumeix combustibles locals. Els comptes són fàcils: es redueixen les despeses en reduir les importacions d'energia per passar a ser exportadors d'energia, el que afavoreix la creació d'ocupació. El propòsit de la taxa del carboni no és castigar les persones pel seu estil de vida o l'equipament tècnic actual, sinó ajudar-los a prendre les decisions correctes en les inversions de futur. L'objectiu d'aquesta taxa no és incrementar la imposició tributària, sinó orientar el sistema cap a una economia sostenible. Com a compensació, altres càrregues fiscals com els costos de contractació laboral, poden ser reduïdes en una estratègia anomenada 'canvi verd'. D'aquesta manera generem ocupació sense cost per a l'Administració Pública. Avebiom i Svebio (Associació Sueca de la Bioenergia) recomanen l'ús de la taxa del carboni per comparació amb el sistema 'cap-and-trade' o altres sistemes administratius com les quotes i tarifes. Amb el sistema de 'cap-and-trade' el preu de l'emissió no pot ser calculat per endavant, i per tant tampoc la rendibilitat de la inversió alternativa. La taxa del carboni és sempre la mateixa-encara que pugui ser alta en el futur, si així es decideix-, generant amb això un alt grau de certesa per a l'inversor. Un sistema tarifari és bo per als inversors i productors d'energia, però no implica la societat en conjunt de la mateixa manera que la taxa del carboni. A més, els polítics hauran de decidir quines tecnologies estimular. Amb la taxa del carboni aquestes decisions seran del mercat. Aquest tipus de taxa ja està funcionant a Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Noruega i Canadà. En aquest últim tenen un sistema de 'canvi verd', el qual implementa un increment gradual de la taxa del carboni mentre es redueixen altres. Suècia té la taxa del carboni més alta amb 10 cèntims d'euro per quilo de diòxid de carboni emès. El passat 13 d'abril la Comissió Europea ha presentat una proposta per revisar la Directiva 2003/96/EC sobre taxes energètiques per a la penalització de l'ús dels combustibles fòssils en la qual es proposa un mínim de 20 euros per tona emesa de CO_2. De prosperar la proposta, els diners es destinarà a reduir els costos de contractació laboral i per tant no suposarà una càrrega impositiva extra.

Juan Laso, president de l'Associació Empresarial Fotovoltaica - AEF

"Resulta, si més no, dolorós que hagi hagut de passar un succés com el de Japó perquè alguns posin en valor a les energies renovables"

unque aquest no és el nostre tema, és evident que el futur de l'energia nuclear a curt i mig termini, arran d'aquest accident, tindrà segurament repercussions i sofrirà, en molts casos, un replantejament de noves instal·lacions i dels sistemes de seguretat per les ja existents. En alguns països, principalment Alemanya, s'està produint ja un debat intens sobre l'energia nuclear i s'ha suspès temporalment el funcionament de les centrals més antigues. Però també és cert que altres països, com Estats Units i a través del seu propi president Obama, han manifestat que mantindran la seva opció nuclear. Per tant, no és realista pensar que es pugui prescindir sense més de l'energia nuclear, que va a seguir exercint un paper important, encara que, això sí, amb una participació cada vegada més creixent i compensada de les energies renovables.
L'oportunitat per a les energies renovables ja era evident abans de Fukushima, és més, resulta, si més no, dolorós que hagi hagut d'ocórrer un succés com el de Japó perquè alguns posin en valor a les energies renovables. La veritable essència d'aquesta oportunitat, com diu, radica que són fonts d'energies segures i sense riscos, que eviten el canvi climàtic, no perjudiquen al medi ambient i garanteixen una major autonomia. Ningú posa ja avui en dubte que el futur energètic pansa, per tant, per les renovables. En concret, l'energia solar fotovoltaica, una de les renovables amb major marge de desenvolupament tecnològic, capacitat d'integració en els futurs comprats de la generació distribuïda i abaratiment dels seus costos i millora dels processos d'eficiència energètica, pot exercir un paper molt important en el futur mix energètic d'un país com Espanya. Aconseguirem, així, deixar de ser depenents de l'exterior per al proveïment energètic en unes taxes insostenibles, tant per costos com per raons d'estabilitat i seguretat internacional. Això ens permetrà, així mateix, ser una font d'oportunitats perquè el vector exportació de la nostra economia energètica tingui cada vegada més pes.
Com pot comprendre, jo ignoro el que aquest Govern es pugui estar replantejant. El que si haig de dir és que accidents com el qual refereix obliguen a replantejar-se molt seriosament les mesures de seguretat, i la seguretat mateixa, que envolten a aquest tipus d'instal·lacions, arribant fins i tot a conèixer de forma precisa la resposta a donar en cas de potencial sinistre una vegada que aquest, malgrat totes les mesures, es produeix.
Doncs miri, actuant amb mesures intel·ligents i conseqüents amb els costos i beneficis en el desenvolupament de les energies renovables, que són l'única alternativa coneguda. Però això solament és possible, després aquesta és la resposta a la seva pregunta, des d'una posició objectiva, sòlida, i per tant independent dels interessos dels productors incumbents.