La biomassa crea independència energètica per al país i ocupació local
José María Martínez, de la Unitat de Biomassa del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (Ciemat), que va intervenir a continuació, va desglossar els avantatges de la producció de biomassa: d'una banda mediambientals, ja que no contribueix a l'efecte hivernacle ni a la pluja àcida, de l'altra socials, generant ocupació mitjançant el desenvolupament dels cultius energètics, i finalment econòmiques, ja que les empreses i indústries poden vendre els seus residus als productors de biomassa com a matèria primera.
Situació i perspectiva del mercat a Espanya
Martínez va lamentar que a Espanya encara no hi ha un mercat potencial de la biomassa pel fet que "les primes a la generació d'electricitat mitjançant aquesta font d'energia no la fan viable econòmicament". De fet, es dóna la paradoxa que, encara que Espanya és un país molt dependent energèticament, la majoria de la biomassa s'exporta a Europa, sobretot a Itàlia i el Regne Unit, pel fet que allà les primes per a la generació elèctrica són més altes , i per tant, poden pagar un preu més gran.
Per la seva banda Antonio Gonzalo, responsable de Mercats de l'Associació de Valorització Energètica de la Biomassa (Avebiom), va manifestar que les pimes del sector de les bioenergies no poden quedar paralitzades davant la manca de suport institucional, sinó que han d'obrir mercats destacant els avantatges de la biomassa en utilitat, preu i costos. Va posar dos exemples de mercats per a la biomassa tèrmica que s'estan desenvolupant com són la indústria de deshidratat de farratge (de 9 a 15 milions d'euros a l'any) i les escoles, on hi ha uns 3.500 megawatts tèrmics pendents de canvi, amb un volum potencial de negoci de mil milions d'euros.
Gonzalo va fer també èmfasi en les possibilitats de la biomassa com a activitat generadora d'ocupació local. Per cada terawatio hora produït en el pas de gasoil o gas natural a biomassa es creen 300 llocs de treball directes i 100 indirectes.
Marc legal favorable a Alemanya
Catharina Beyer, de la consultora Ecofys, va exposar el marc legal de les energies renovables a Alemanya, integrat per la Llei d'Energies Renovables de l'any 2000, el Pla per l'Impuls del Mercat i la Llei per al Calor mitjançant Energies Renovables. Va destacar per sobre de tot l'efecte positiu de la continuïtat del suport estatal a les energies renovables al marge dels diferents governs que han alternat en el poder.
Achim Kaiser, del Centre Internacional de Biogàs i Bioenergia (IBBK, en les seves sigles en alemany) va qualificar el desenvolupament del biogàs a Europa com poc uniforme. Va explicar així mateix l'alt creixement del biogàs a Alemanya a causa de l'elevat nivell de desenvolupament tècnic, als incentius estatals ia les tarifes fixes per subministrament establertes per llei per a un termini de 20 anys.
Aquesta idea va ser compartida també per Matthias Edel, del Centre Alemany d'Investigació sobre Biomassa (DBFZ, en les seves sigles alemanyes), que es dedica a l'anàlisi de la producció d'electricitat per mitjà de biomassa sòlida. El científic alemany va valorar positivament la Llei alemanya d'Energies Renovables per al desenvolupament de la biomassa, per les primes fixades en ella per la cogeneració i l'ús de noves tecnologies.
Línies de recerca
Andrés Pascual de Ainia va presentar els resultats del PSE (Projecte Singular Estratègic) de PROBIOGAS, que comprèn 14 subprojectes, participen 31 entitats, públiques i privades, i que s'estén fins al 2011. Es va centrar en més detall en els resultats del subprojecte 1, com han estat la quantificació de matèries primeres (fins a 186 subcategories), l'elaboració de fitxes i mapes comarcals i provincials en funció d'aquestes, bases de dades de la seva composició, bases de dades de producció de biogàs, i el desenvolupament d'una eina informàtica per a l'avaluació de la sostenibilitat, anomenada metanitzar.
Francisco Repullo, conseller delegat de l'enginyeria Inper i vicepresident de l'Associació Espanyola de Biogàs (Aebig), va analitzar en profunditat la situació actual i les perspectives de futur del biogàs a Espanya. Va posar èmfasi en que cal investigar més en l'ús dels residus propis del país com són els cítrics, els oliverers i els vitivinícoles, amb els quals es podrien produir 5 milions de megawatts a l'any. Aquesta idea també va quedar reflectida en un estudi realitzat a Andalusia per l'esmentat Centre Alemany d'Investigació de la Biomassa, que va revelar el gran potencial que existeix en aquesta comunitat per aquesta energia renovable gràcies als residus de l'agricultura i la indústria agroalimentària.
Repullo també va criticar la complexitat del procés de sol licitud de llicències per obrir plantes de biogàs, ja que són necessaris, a més del permís municipal, tràmits amb tres ministeris diferents i amb la comunitat autònoma que correspongui.