Avaluació del Pla Renove per a la renovació del parc nacional de maquinària agrícola

Complert el primer trimestre de l'aprovació del Pla d'ajuts per a la renovació del parc nacional de maquinària agrícola, que s'ha anomenat "Pla Renove", potser aquest sigui un bon moment per començar a fer una sèrie de valoracions sobre aquest.

El RD 1539/2006, aprovat el passat 15 de desembre en Consell de Ministres i publicat al BOE el 10 de gener, es mostrava a priori com la solució més adequada, (i esperada), per a la renovació i desballestament de l'obsoleta maquinària agrícola espanyola, amb un parc de maquinària que supera les 800.000 unitats, entre les quals més d'un 50% supera els 15 anys d'edat.

La millora de les condicions econòmiques, amb la revisió a l'alça de totes les quanties en funció de la casuística que permet el Pla d'ajuts, va ser un dels principals motius de queixa en l'aplicació en els dos anys anteriors. Això unit a la complicació dels tràmits que es requerien a l'hora de les sol licituds va fer recular a molts sol licitants i fins i tot a diverses comunitats autònomes que ni tan sols van publicar l'ordre que trasponía el Reial decret.

Després d'una negociació consensuada que s'ha mostrat llarga, complexa i plena de mostres d'acostament entre tots els sectors implicats en el mateix, es va arribar al text actual que fins al moment aquesta mostrant certs escletxes que a priori no s'estaven preveient.

Des ANSEMAT i un cop passada l'eufòria de la consecució del text s'ha avaluant l'aplicació del mateix d'una manera objectiva i s'han observat una sèrie de desacoblament que han procurat situacions que es podien denominar com "estranyes".

De moment l'aprovació que es podria anomenar com "sorprenent" del Pla el desembre de l'any passat va donar lloc a un "impasse" d'espera fins a la seva publicació gairebé un mes després al que va seguir un període més, diguem de "reflexió" durant el qual estava previst que es poguessin fer comentaris al text aplicat abans de la transposició del mateix per part de les diverses regions.

Aquests comentaris han dilatat en el temps la publicació del pla d'ajuts a les comunitats autònomes de tal manera que a dia d'avui i gairebé tres mesos després de la publicació al BOE només 8 de les 15 comunitats autònomes que publicarien el mateix, el han fet. La més matinera va resultar la comunitat de Múrcia, seguida en la data de publicació per Balears, Castella i Lleó, Extremadura, Catalunya, Aragó, Andalusia, Astúries i València que ha estat l'última, fins al moment, el passat 4 d'abril. Sorprèn, si més no, que altres regions com Castella i la Manxa o Galícia, (per nomenar algunes de les més representatives pel que fa al teixit agrícola del territori), encara no l'hagin publicat, com tampoc ho han fet Canàries, Cantàbria, La Rioja o Madrid. Aquesta última regió té una particularitat ja que el que si ha publicat ha estat una línia d'ajuts, baix pressupost regional, que se cenyeix només al parc regional de tractors, sense traslladar el RD 1539/2006.

Conforme s'han anat observant els textos de les línies d'ajuts en cadascuna de les comunitats autònomes s'han pogut observar, amb certa sorpresa, diferències palpables entre el pressupost destinat, (situats al voltant dels 18 milions i mig d'euros), i les quantitats que publicaven en algunes de les ordres. En aquest sentit algunes associacions d'agricultors denunciaven la situació ja que observaven amb incredulitat com amb la pujada de les quanties a les quals es podia accedir i el baix del pressupost destinat només podrien ser subvencionades un nombre mínim de sol licituds.

Consultades les fonts de finançament, les quanties destinades a cadascuna de les comunitats autònomes per l'aplicació pressupostària de la Conferència Sectorial d'Agricultura i Desenvolupament Rural cobriran, tal com estava previst un gran nombre de sol licituds. El problema en aquests moments es troba en les diverses conselleries d'Agricultura regionals ja que per a destinar tots els diners previst de publicar diverses ordres al llarg de l'any i observant la celeritat a l'hora de publicar la línia d'ajuts això pot suposar un problema que podria derivar en últim cas en partides pressupostàries que no fossin utilitzades en aquest any.

A la part material d'aquest pla d'ajudes també s'estan trobant certes dificultats ja que s'està establint una picaresca que està portant a que sorgeixin efectes que a la llarga podrien derivar en "no desitjats". Ens estem referint al que podria denominar com "efecte crida" cap a maquinària que estant en desús, abandonada i gairebé desballestada es presenti inclosa en la sol·licitud del renove, tot i ser aquest un dels objectius del pla. El problema ve quan es disposa d '"un ferro" i un tractor antic però que pot seguir sent "utilitzat", incloent el primer en la barata del renove i venent el segon en el mercat de l'usat. Un altre efecte no desitjat pot ser l'aturada en el mercat a l'espera de les subvencions o la compra indiscriminada de tractors de segona mà o "ferros", tant nacionals com provinents de l'estranger, per incloure'ls en les sol licituds,.

Com ha passat en anteriors aplicacions d'aquest pla, caldrà esperar a les primeres xifres per poder avaluar amb més dades.

En la part burocràtica o administrativa i unit al problema anterior pel que fa a les transferències de vehicles, temps d'inscripció en el ROMA, una altra de les situacions que estan donant més problemes és tot el relatiu a la qualificació energètica de l'Tractor, (qualificada pel MAPA com A o B, les categories subvencionables segons un barem determinat pel mateix Ministeri). La possibilitat d'incloure una primera en la quantia per cavall en funció d'aquesta qualificació energètica està despertant "topades" en les sol·licituds ja que mentre uns la exigeixen als concessionaris, altres no i altres textos legislatius ni tan sols la contemplen.

Paràgraf a part mereix la diferenciació, no sempre ben entesa, entre el que es denomina comunament com "eficiència energètica" i el que d'altra banda s'estableix com "emissions o impacte mediambiental". En aquest cas parlem de dues subvencions diferents, ja que la d'emissions, es va establir per contrarestar la reducció d'eficiència energètica que suposa el compliment de la legislació de gasos contaminants ..

Després d'aquests tres mesos d'aplicació del nou Pla de Renovació del parc de maquinària agrícola, des ANSEMAT s'ha realitzat un esforç molt important d'informació, conscienciació i treball a favor dels millors resultats d'aquesta línia d'ajuts.

S'ha demanat una per una a totes les comunitats autònomes celeritat en la publicació a la línia d'ajuts així com l'ajuda pel que fa als tràmits de les sol licituds que permeti en aquest ordre afavorir el nombre de sol licituds i una ràpida resolució de les mateixes .

Després d'observar els desfasaments en les partides pressupostàries destinades per les regions que fins ara han publicat l'ordre s'ha demanat informació sobre el quantia total de les mateixes i si aquestes es destinaran o no, pel que previsiblement l'aportació monetària es farà gradualment a llarg de l'any en diverses convocatòries.

Així mateix hi ha una profunda preocupació pel que fa a la maquinària presentada a les sol licituds, (ferralla provinent del mercat de segona mà o fins i tot des de l'estranger en contenidors), extrem que s'ha traslladat a les diverses administracions perquè es vigili amb especial interès. En aquest mateix camp i pel que fa a la classificació energètica dels tractors, des de l'Associació s'ha observat que la classificació proposada pel MAPA no és adequada ja que els vehicles inscrits en la mateixa en molts dels casos no es comercialitzen o ho fan amb altres configuracions a les assajades. D'aquesta manera, ANSEMAT, s'ha prestat al MAPA i IDAE per desenvolupar una classificació energètica d'aquests vehicles que pugui satisfer a tots els interessats: fabricants i importadors i en general útil a tots els usuaris i sol licitants d'aquesta i altres línies d'ajuts, tot això malgrat la dificultat que comporta aquesta classificació en un vehicle com el tractor que posseeix diferents usos i aplicacions segons el tipus de tasca agrícola que desenvolupa, els implements que porti, etc.

Amb la voluntat de treballar per la viabilitat d'aquest pla, des ANSEMAT s'ha estès la mà a l'administració i als sol licitants de les subvencions afavorint el desballestament dels tractors inclosos en les peticions disposant dels mitjans adequats per al tractament d'aquests residus en les plantes adequades a aquesta finalitat, per mitjà del conveni de col·laboració que va signar amb el MAPA el passat febrer.