L'eficiència energètica en el procés de construcció europea

A Espanya, a diferència del que va passar en la majoria dels països de l'OCDE, fins a començaments dels vuitanta no es va iniciar una política efectiva d'eficiència energètica. La promulgació de la Llei 82/1980 de Conservació de l'Energia, és el veritable punt de partida en aquesta matèria al nostre país. Des d'aleshores i, en certa mesura, sota l'orientació d'aquesta llei, s'han posat en marxa diferents programes d'àmbit nacional, regional i, des de 1986, comunitari, que han promogut l'eficiència energètica i la diversificació de fonts, amb més èxit fins la data en aquest últim camp, ja que, després de les significatives millores de la intensitat energètica iniciades a Espanya al començament dels vuitanta, el nostre país manté des de fa més de tres lustres una tendència creixent d'aquest indicador, a diferència del que ocorre en la majoria de països de la Unió Europea. Alguns factors, com el fort procés d'equipament familiar i automòbil, més acusat a Espanya que en molts dels països del nostre entorn, ajuden a explicar en part aquesta tendència.

• Harmonització del marc legislatiu.
• Programes comunitaris de suport.

Pel que fa al marc legislatiu, tot un seguit de directives i iniciatives comunitàries ha condicionat un desenvolupament normatiu en el nostre país afavorint, en general, un major nivell d'exigència en l'adopció de mesures d'eficiència energètica i promoció de les fonts d'energia renovables.

Des de finals dels vuitanta, va començar a prendre força en el si de les Comunitats Europees la necessitat de creació d'un mercat únic de l'energia, que contribuís a la competitivitat general del sector, a la utilització eficient dels recursos ia la seguretat d'abastament.

A mitjans dels noranta, la política energètica comunitària va quedar recollida en el Llibre Blanc de l'Energia, que destacava la necessitat d'integració del mercat com a factor central i determinant de la política energètica comunitària, i assenyalava la necessitat de compaginar la competitivitat, la seguretat d'abastament i la protecció del medi ambient.

Des de llavors, diverses iniciatives comunitàries s'han anat posant en marxa per millorar l'eficiència energètica i augmentar l'ús d'energies renovables. Sense ànim de ser exhaustius, cal assenyalar:

• Llibre Blanc de les Energies Renovables, publicat per la Comissió Europea el novembre de 1997, en vigílies de la Conferència de Kyoto.
• Pla d'Acció per a la millora de l'Eficiència Energètica a la Comunitat Europea, que estableix l'objectiu orientatiu de reducció de la intensitat energètica global en un 1 per cent anual fins l'any 2010.

• Llibre Verd de la Comissió Europea: Cap a una Estratègia Europea de Seguretat de l'Abastament Energètic.
• Directiva 1999/94/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 1999, relativa a la informació sobre el consum de combustible i sobre les emissions _de CO2 facilitada al consumidor al comercialitzar turismes nous. Ja transposada a la legislació espanyola.
• Directiva 2001/77/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de setembre de 2001, relativa a la Promoció de l'electricitat generada a partir de Fonts d'Energia Renovables en el mercat interior de l'electricitat.
• Directiva 2003/30/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de maig de 2003, relativa al foment de l'ús de biocarburants o altres combustibles renovables en el transport, que estableix uns objectius indicatius, calculats sobre la base del contingut energètic, del 2 per cent a finals de 2005 i el 5,75 per cent a finals de 2010, de la gasolina i el gasoil comercialitzats amb fins de transport en els respectius mercats nacionals. Ja transposada a la legislació espanyola.
• Directiva 2003/96/CE del Consell, de 27 d'octubre de 2003, per la qual es reestructura el règim comunitari d'imposició dels productes energètics i de l'electricitat. Aquesta Directiva suposa donar via lliure a l'aplicació d'una exempció o reducció d'impostos especials als biocarburants produïts en instal·lacions d'caràcter industrial.

Així mateix, importants en l'àmbit de l'eficiència energètica han estat, entre altres, les directives relatives a l'etiquetatge d'electrodomèstics, a eficiència energètica en edificis, a cogeneració i requisits mínims de rendiment, així com la Directiva sobre comerç d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, donant lloc aquesta última a l'elaboració del nostre Pla nacional d'assignació.

Pel que fa als programes comunitaris de suport a l'eficiència energètica ia les fonts renovables, cal destacar:

• Programa Valoreu 1986-1991. Programa específic, orientat al desenvolupament regional, que va destinar fons comunitaris a la millora de l'eficiència energètica i al desenvolupament de les energies renovables.

• En l'àmbit de la recerca i desenvolupament (R + D), una sèrie de programes específics, de tall tecnològic, s'han anat posant en marxa des de 1986, amb l'objectiu de procurar la integració de les tecnologies energètiques espanyoles amb les comunitàries. És el cas dels Projectes de Demostració iniciats el 1986, als que van seguir, entre d'altres, el Programa Thermie, el Joule-Thermie, i els Programes Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic (IV, V i VI Programa Marc, vigent en l'actualitat aquest últim).
• Programes de difusió i valorització de tecnologies viables des del punt de vista econòmic. Inicialment, es coneixien com "Programes Marc d'Energia", si bé ara reben la denominació genèrica de Programa " Energia Intel ligent per a Europa ". Dins d'aquest epígraf es troben actuacions ben conegudes per les empreses i agències espanyoles:
• Altener (per energies renovables),
• Save (eficiència energètica),
• Synergy / Coopener (cooperació internacional en l'àmbit de l'energia) i, recentment,
• Steer (aspectes energètics del transport).
• D'altra banda, en el Marc Comunitari de Suport 1994-1999, es va instrumentar una subvenció global en l'àmbit específic de l'eficiència energètica i energies renovables que, sota la denominació Subvenció Global Feder-Idae, va destinar al voltant de 65 milions d'euros de fons estructurals cap a les regions objectiu 1, per al finançament conjunta amb l'Administració espanyola de projectes d'eficiència energètica i energies renovables, en el marc del Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya (PAEE).
• En l'actual període de programació (2000-2006) del Marc Comunitari de Suport, l'Administració General d'Estat no disposa d'un programa específic per a la canalització de fons comunitaris cap eficiència energètica i energies renovables. Tanmateix, hi ha uns programes d'incentius generals per a inversions que poden gaudir d'aquests fons, com és el cas del Programa d'Incentius Regionals i el Programa Operatiu Local (POL).

Però la pertinença d'Espanya a la Unió Europea no només ha beneficiat al nostre país en l'àmbit que ens ocupa, també hem fet algunes contribucions, entre les quals cal assenyalar:

• El sistema de primes a l'electricitat generada amb fonts renovables i cogeneració que, amb diversos canvis i adaptacions, ve funcionant a Espanya des de fa dues dècades. Aquest sistema complementat, en els moments d'enlairament, amb ajudes a la inversió, ha resultat altament reeixit en el desenvolupament de l'energia eòlica a Espanya-que ha convertit el nostre país en líder mundial en aquesta tecnologia-alhora que ha permès, en el seu moment, un bon creixement de la cogeneració, de l'energia minihidràulica i d'altres formes eficients de generació elèctrica.

• El sistema de Finançament per Tercers (FPT)-activat a Europa des d'instàncies comunitàries-, ha estat utilitzat amb encert a Espanya des de la segona meitat dels anys vuitanta, per al finançament de projectes d'eficiència energètica i energies renovables. Recentment, Espanya (a través de l'IDAE) ha rebut un premi especial de la Campanya del Enlairament de les Energies Renovables de la Unió Europea per la contribució d'aquest mecanisme al desenvolupament de les renovables i l'eficiència energètica.

• L'experiència adquirida en la gestió de fons comunitaris, ha servit per a ser traslladada per a l'actuació en els nous Estats membres.

La Constitució Europea estableix, com a objectius principals d'aquesta política, garantir el funcionament del mercat, garantir la seguretat del proveïment energètic en la Unió i fomentar l'eficiència energètica i l'estalvi, així com el desenvolupament d'energies noves i renovables. No obstant això, la Constitució deixa marge de maniobra suficient als Estats nacionals i, per tant, a l'Estat espanyol, per decidir sobre l'estructura general del seu abastiment energètic.

El foment de l'eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables apareixen reflectits en la llei de lleis de la Unió com els objectius de la política energètica que desenvolupi la Unió Europea, que haurà d'instrumentalitzar en lleis o lleis marc.

El fet que la futura Constitució Europea assumeixi com a objectius principals de la política energètica al foment de l'eficiència i el desenvolupament de les energies renovables ve a significar que les actuacions en aquest terreny tindran una enorme importància en les pròximes dècades.

Espanya compta amb un avantatge competitiu que pot i ha d'explotar en el sector de les energies renovables, per la importància i els volums de producció dels fabricants espanyols de tecnologies d'aprofitament d'aquestes energies, que gaudeixen d'una posició de lideratge en els mercats internacionals. El fet que la Constitució Europea assumeixi l'objectiu de desenvolupament de les energies renovables contribueix a la millora de les expectatives de creixement d'aquest sector a Espanya, que pot incrementar les seves exportacions.

El foment de l'eficiència energètica és un objectiu assumit també per l'Estat espanyol, de manera que l'adopció d'aquest objectiu per la Constitució Europea permetrà a Espanya comptar amb el suport de la resta dels Estats de la Unió. Espanya ha de fer, en aquesta matèria, un gran esforç per reduir els índexs d'intensitat energètica, de manera que les mesures de millora de l'eficiència en l'ús de l'energia han de passar al primer pla de l'actualitat nacional.