Entrevista Joan Francàs, vicepresident i director general de Siemens Industry Programari per a Espanya i Portugal

Nosaltres acabem l'exercici (que tanquem al setembre) amb els millors resultats de la nostra història. Operem a Espanya des del 94, així que estem parlant d'un llarg recorregut. A més, si tenim en compte que partíem d'un rècord mundial —que era el de l'any passat— i les nostres previsions són batre-ho aquest any amb un creixement del 6% més d'ingressos i sobre un 17% de beneficis (en 2011 tanquem amb un 27% més d'ingressos i un 72% de beneficis). Així que sembla que en 2012 tornarem a batre un nou rècord.

Quan vaig assumir la responsabilitat de CEO en l'empresa, a l'estiu de 2008, estàvem ja en plena crisi. Així que el primer repte no va ser solucionar un problema de negoci, que no era el cas, sinó reestructurar la companyia. D'altra banda, també decidim una estratègia de xoc per ‘navegar’ durant aquest període de crisi. Així, algunes de les decisions estratègiques preses llavors ens estan donant ara aquests resultats, demostrant que eren les correctes. Per exemple, decidim treballar amb grans empreses, majors que les que en aquell moment teníem com a base instal·lada. Aquest tipus de companyies, dels sectors en què ens movem nosaltres, com són automoció, aeroespacial i maquinària, exporten, amb el que la crisi espanyola i la caiguda de demanda interna els afecta relativament poc. I encara que no tots els nostres clients exportin, sí ho fa una gran part de la base instal·lada. És el cas de Seat, que ha contractat un ferri per exportar el 100% de la producció de Martorell a Xina. En màquina-eina igual. Avui dia, si depenguéssim de la demanda interna, el panorama seria molt diferent. La tecnologia de Siemens afavoreix la competitivitat i per tant impulsa aquest sector exportador espanyol sent més competitius al mercat internacional. El cicle ens afavoreix a tots, nosaltres als nostres clients a l'hora de vendre millor els seus productes i el seu negoci exterior, a nosaltres.

Ara el discurs és molt simple: cal explicar-los als nostres clients que qui no surti d'aquesta crisi reforçat tecnològicament i, per tant, més competitiu i sigui millor que la seva competència, no sortirà. Nosaltres oferim als nostres clients ser més competitius i millors, tecnològicament parlant. El model espanyol clàssic de treballar i ser molt competitiu a força de costos laborals està obsolet.

Clar. A més, la majoria de les empreses espanyoles s'han reestructurat, reduint la seva força de treball, amb el que després, difícilment pots ser més competitiu reduint els costos perquè ja no tens aquesta possibilitat. Si la plantilla abans era de 10.000 persones i ara són 8.000, doncs els 2.000 que falten cal cobrir-los d'alguna manera, com amb tecnologia. Aquesta dóna l'oportunitat de continuar produint i de manera òptima. I si avui ja veiem com les empreses que triomfen són les tecnològicament avançades, en els propers anys ho veurem encara més. No només en sectors com a automoció o aeronàutica, tradicionalment intensius quant a tecnologia, sinó en qualsevol. Tot el que estigui relacionat amb automoció, aeronàutica, aeroespacial... Per exemple en motlles, que nosaltres englobem dins d'automoció. Però no només a Espanya, també a Portugal, on el sector del motlle és molt important i ha sofert molt en els dos últims anys, però que ara està recuperant comprat perquè ha aconseguit fer motlles millors i competir amb Àsia.

Sí, la veritat és que sí. I és curiós perquè, al cap i a la fi, NX o Solid Edge al final són CAD, i la tecnologia CAD porta a Espanya molts anys, de Siemens i de competidors nostres. Així, qualsevol empresa que necessités un CAD fa anys ja ho té, és una tecnologia madura que anem actualitzant.

On si notem més impacte és en el que cridem PLM, el programari Teamcenter, que culturalment és molt diferent, molt més innovador i molt poc implantat a Espanya i la penetració del qual és molt baixa encara respecte a altres països (a Europa fa més de 10 anys que aquesta tecnologia està implantada amb èxit).

Des d'aquest punt de vista realment moltes empreses contacten amb nosaltres per incloure un projecte PLM dins dels seus pressupostos, alguna cosa que fa 3 anys no ocorria. Obrir una línia de pressupost per a un projecte amb PLM era, fa un temps, impensable. Pocs es plantejaven fer aquest tipus d'inversions per donar el salt tecnològic, amb explicades excepcions, i ara en canvi, aquest tipus de projectes estan a l'ordre del dia . És una nova manera de pensar per millorar i optimitzar els recursos. Potser és dur però la crisi ha permès a moltes empreses parar-se a pensar com donar-li viabilitat a la companyia.

És que sempre parlo d'inversió. Si algú considera que gastar-se 200 o 300 mil és gastar-los s'equivoca. És necessari invertir en el negoci.

Existeixen dos nivells d'ús. Un és el d'enginyer, el que dissenya el producte i ha de manejar les matemàtiques, geometria, superfícies, assemblatges complexos... I avui dia en totes les facultats d'enginyeria d'Espanya s'utilitzen els programaris per a l'enginyeria de disseny. Així que tenen uns coneixements d'eines informàtiques de disseny per a l'ús del CAD. Però per a altres solucions com PLM no és així i precisament un dels nostres objectius és aconseguir que les universitats donin també com a assignatura PLM.

Així que, de moment, sí és necessari un determinat nivell de formació a l'hora d'implantar-ho en les empreses. Encara que cal tenir en compte que, al cap i a la fi, és un programari amb les seves funcionalitats però que requereix d'un canvi de mentalitat quant al treball intern en l'empresa. Teamcenter no deixa de ser una gran base de dades que permet treballar online als diferents departaments de l'empresa, fins i tot les diferents seus i delegacions internacionals d'una multinacional, agilitant les actualitzacions, optimitzant el treball compartit i reduint possibles errors.

És molt important, perquè són els que ens indiquen què funcionalitats volen o necessiten. Nosaltres comptem amb un ‘hot line’ internacional a través del com canalitzem la demanda de noves funcionalitats. Es tracta d'un servei pel qual, a més del manteniment i actualització de versions, poden realitzar consultes a l'equip de Siemens Industry Programari, la qual cosa al seu torn ens serveix per detectar aquestes necessitats. Tot això serveix per recollir manques, suggeriments, etc. que en molts casos s'incorporen en les noves versions. És, en certa manera, una tornada de la inversió realitzada per part dels nostres clients, vam continuar investigant, adaptem els productes a les seves necessitats i, per tant, vam seguir millorant.

A més, cal tenir en compte que certs sectors tenen regulacions o normatives molt restrictives, com és el cas del ferrocarril, automoció o aeroespacial, i van variant. I els nostres clients han d'adaptar-se, necessitant productes innovadors que els permetin treballar més ràpid. I un dels nostres lemes és no deixar mai un client desatès. Som una gran empresa però estem prop d'ells, mantenint un contacte permanent.

Ho fem constantment. Els nostres clients són els nostres millors venedors. Portem clients els nostres a visitar altres clients que treballen en el mateix segment, tant en l'àmbit nacional com a internacional, si els interessa. I, de la mateixa manera, clients nostres participen en esdeveniments organitzats per Siemens, explicant com utilitzen Teamcenter, Tecnomatix, NX i Solid Egde.

Si ens fixem, només estic parlant d'indústria i bàsicament de tres sectors: automoció, aeroespacial i maquinària. Doncs això no ho estem fent del tot ben perquè al món hi ha molta més indústria, tèxtil per exemple, sobretot a Espanya, o de Gran Consum (alimentació i CPG), el sector energètic... en els quals no hem entrat encara o no amb suficient força. En el sector CPG no estem per decisió empresarial, però en uns altres com el de l'energia ens ho estem plantejant. També cal tenir en compte que, en part, no ens hem introduït en ells perquè l'èxit dels sectors on estem més consolidats ha copat tots els nostres recursos. I cal adaptar acuradament la nostra estructura i la nostra realitat de negoci a les circumstàncies actuals alguna cosa que, a Espanya en particular, és difícil perquè canvien molt ràpidament de manera que si prenem una decisió d'inversió pot tornar-se en contra en un curt període de temps.

Estem sent cauts però sí és cert que la nostra penetració en determinats sectors és millorable.

Efectivament, són decisions que anirem prenent i que anem a analitzar com es prenen i quan.

Alemanya és la 4ª economia mundial. Quin és la diferència entre ells i nosaltres? Més del 50% de les companyies alemanyes són grans multinacionals, vol dir empreses que facturen més de 100-200 milions d'euros i tenen presència a tot el món. Això és més del 50% del seu teixit industrial. Quantes multinacionals espanyoles existeixen, que no siguin bancs? Alemanya és un país de grans corporacions i per tant de grans decisions tecnològiques, que arrosseguen grans inversions i innovació a nivell mundial. A més, compten amb un teixit industrial, un altre 50%, de petites companyies. Però petita companyia en terme alemany no és petita companyia en terme espanyol.

Espanya té algunes multinacionals, però molt poques, mentre que la gran part són petites i mitges empreses. Això suposa alguns avantatges però cal tenir clar que ‘lluitem en territori de trinxera’. És a dir, empresa petita, inversions relativament petites, un desig menor per la innovació fins a fa un temps...

A Espanya no és així. En altres mercats de dimensions semblants a l'espanyola, com Suïssa o Àustria, sí són molts més ràpids, però és perquè culturalment són ‘alemanys’. Tots dos països són semblats a Espanya quant al seu teixit industrial, però el seu caràcter dinàmic és molt diferent. Encara que aquestes diferències estan canviant i aquí s'està apostant més per la innovació. Esperem que aquesta mentalitat no canviï una vegada passi la crisi, que aquest interès per millorar constantment es mantingui i que les noves hornadas de professionals, que surten i ben preparats de les nostres universitats, trobin al mercat laboral un lloc, que no hagin de sortir a l'estranger a buscar una oportunitat.

Aquí la cosa canvia. Si comparo amb un mercat que conec ben com és l'alemany, allí, no tothom ha de ser enginyer, no tots han de passar per la universitat, però sí surten amb una formació professional, vital també per a la indústria del país. I a Espanya, tradicionalment, s'ha menyspreat aquest àmbit, amb la qual cosa, tot el guanyat per a dalt es perd amb una força laboral poc qualificada. Un altre factor important és tenir accés a formació pràctica en empreses. Estades de 3 mesos duent a terme un projecte, aprenent un altre idioma i, a més, guanyant en independència personal.