APPA proposa mesures a la CNE que abaratirien anualment el sistema elèctric en més de 6.800 M

APPA ha proposat diverses mesures a la Comissió Nacional d'Energia en el marc de la consulta pública llançada per aquest organisme per recaptar idees i opinions sobre possibles mesures d'ajust regulatori del sector elèctric. En conjunt, les propostes plantejades per l'Associació de Productors d'Energies Renovables suposen un estalvi superior als 6.800 milions d'euros anuals. Addicionalment es proposen gran quantitat de mesures, l'impacte econòmic de les quals no està quantificat, que contribuirien a la competitivitat del sistema elèctric espanyol.

La moratòria que ha imposat el RDL 1/2012 sobre les energies renovables no contribuirà a solucionar els grans problemes que assolen al sistema elèctric espanyol. L'excés de potència instal·lada, la dependència energètica excessiva de les importacions, el poder de mercat d'algunes companyies o un model de subhastes clarament inflacionista són problemes que no poden atribuir-se a les energies renovables.

L'Associació de Productors d'Energies Renovables considera necessària una revisió completa i profunda del sistema energètic, especialment en l'actual context de crisi econòmica i en l'escenari de preus alcista dels hidrocarburs. És necessari que el sistema elèctric espanyol sigui més competitiu i tingui un funcionament transparent que reflecteixi de forma clara els veritables costos de la tarifa regulada. En relació a les energies renovables, els canvis regulatoris —en ocasions retroactius— han suposat un greu perjudici per al sector de les energies netes en particular i per a Espanya, en termes d'imatge i inversió, en general.

Algunes de les propostes que ha realitzat APPA a la CNE, com la liquidació dels Costos de Transició a la Competència o el trasllat d'alguns costos regulats als Pressupostos Generals de l'Estat, ja es troben reflectits en la nostra legislació vigent. Concretament, la Llei del Sector Elèctric, en la seva disposició transitòria sisena, reconeix l'existència d'uns costos de transició al règim de mercat competitiu a les societats titulars d'instal·lacions de producció que, a 31 de desembre de 1997, estiguessin incloses en l'àmbit d'aplicació del RD 1538/1987. Es reconeixia a aquestes societats una compensació —diferencia entre 3,6 c/kWh i el preu final mitjà del mercat— per cada quilowatt hora produït i incorporat al mercat. En cas que el preu del mercat fos superior als 3,6 cèntims, haurien de retornar l'excés entre el preu de mercat i aquesta quantitat. La devolució d'aquesta diferència suposaria 970 milions d'euros que haurien de destinar-se íntegrament a la reducció del dèficit tarifari.

Addicionalment, el Reial decret-llei 6/2009 estableix que els extracostes dels sistemes extrapeninsulares i insulars han de traspassar-se als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). L'aplicació de la Llei traslladaria aquest cost als PGE. En relació amb les ajudes al carbó, aquestes ajudes no tenen sentit en un escenari d'excés de potència i generació, clarament s'engloben en ajudes socials – en aquest cas al sector miner – i haurien de repercutir-se en els PGE. Tots dos conceptes suposen 1.900 milions d'euros anuals (1.500 els sistemes extrapeninsulares i insulars i 400 les ajudes al carbó) que està suportant el sistema elèctric de manera injusta.

Finalment, la Directiva Europea 2009/29/CE estableix l'obligació de subhastar els drets d'emissió de CO2. Després de la finalització – en 2012 – del segon pla d'assignació nacional, la Unió Europea recomana que, almenys, el 50% dels ingressos es dediquin a la lluita contra el canvi climàtic. Segons les dades de la Comissió Europea i les principals agències, aquestes subhastes aportarien 1.500 milions d'euros a partir de 2013.

Taxa als ‘beneficis caiguts del cel’ de centrals amortitzades

Les centrals de generació nuclear i de gran hidràulica, acolliments al marc anterior a l'1 de gener de 1998, van acceptar la xifra de 3,6 c/kWh com a valor mínim amb el qual serien rendibles en acollir-se al nou sistema. Aquesta xifra es va calcular sobre la base d'una vida útil residual mitjana de 5,91 anys. Això indica que aquestes centrals, ja estarien amortitzades en 2004. Segons l'informe de la CNE de maig de 2008 sobre els costos marginals de les diferents tecnologies de generació, aquestes centrals han obtingut uns beneficis excessius. L'establiment d'una taxa per a aquelles centrals de generació nuclear i de gran hidràulica adscrites al règim ordinari podria reduir en 2.800 milions d'euros anuals el dèficit tarifari.

Els objectius vinculants compromesos amb Brussel·les sobre el percentatge d'energies renovables en el consum d'energia final (20% de renovables en 2020) no se circumscriuen únicament al sector elèctric. No obstant això, és el sector elèctric el que més esforços està suportant per arribar als objectius de renovables. Per tant, és necessari que tots els sectors amb un fort consum d'hidrocarburs d'origen fòssil (transport, industrial, climatització, etc.) contribueixin a la consecució dels objectius, ben complint la seva quota corresponent d'energia renovable, bé amb l'aplicació d'una contribució econòmica, “cèntim verd”, que permeti distribuir els costos dels objectius entre tots els sectors energètics. Aquest concepte podria suposar 655 milions d'euros, xifra que augmentaria si s'apliqués també al consum de gas natural.

Moltes de les mesures proposades per APPA no tenen un impacte econòmic comptabilitzat però facilitarien la competència i produirien, a mitjà termini, un abaratiment del sistema elèctric. Algunes d'aquestes mesures són la revisió de les subhastes CESUR, on el preu del mercat s'incrementa de l'ordre del 10% abans de la subhasta per, posteriorment, tornar a caure. La revisió dels serveis d'ajust del sistema o diferents mesures que reflecteixin l'actual escenari d'excés de potència instal·lada a Espanya. Aquí cal ressaltar els costos associats a pagaments per capacitat, que van augmentar en 2011 un 100% sense que existeixi cap raó que ho justifiqui.

Finalment, s'insta a la Comissió Nacional d'Energia al fet que proposi mesurades que suposin una separació efectiva i real de les activitats de generació, distribució i comercialització d'energia elèctrica. En l'actualitat no hi ha una separació efectiva de les diferents activitats, la qual cosa ha produït determinades posicions de poder.