Info

Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a Un breve repaso a nuestra historia industrial

Un breu repàs a la nostra història industrial

30/04/1999
El passat dia 16 de desembre va ser inaugurat el primer i únic museu dedicat a la màquina-eina a Espanya. A continuació publiquem el discurs pronunciat per Patxi Aldabaldetrecu, president de la Fundació Museu Màquina-Eina, on fa un breu repàs de les fites més destacats en la tradició industrial de Elgoibar.
El museu de màquina-eina s'entén i justifica per raó de la rellevància d'Elgoibar en la fabricació de màquines-eina, sustentada en la tradició metal·lúrgica i mecànica de la comarca del Baix Deba. Per aquesta raó i per la seva connexió amb la realitat actual, faré un breu repàs a la nostra història industrial.
L'experiència de producció de ferro a la nostra comarca es remunta a l'època dels antics molins de vent situats a les muntanyes, introduïts a Euskal Herria cap al segle V a. C. En Mendaro existeixen petits jaciments de mineral de ferro i residus d'escòries, pendents d'analitzar, de manera que hi ha la possibilitat d'investigar si, abans de la instal lació, al voltant del segle XII, de les fargues hidràuliques costat dels nostres rius, va existir una indústria anterior al ferro.
Els productes de les nostres fargues, transformats a partir de totxos, en barres i perfils diversos, van fer possible el desenvolupament d'una florent indústria metalúrgica. Armes blanques, de foc, eines de conreu, estris de cuina, ferramentes, clavaó, verjería, etc. van ser elaborats durant segles pel nostre forjadors. La via fluvial Alzola-Deba va ser utilitzada per a l'entrada de mineral i la sortida dels nostres productes cap a Europa, i colònies espanyoles d'Amèrica, via Sevilla, a partir del segle XVI.
A mitjans del segle XVI es va posar de manifest l'escassa qualitat d'alguns productes fabricats amb mineral d'inferior qualitat, creant confusió entre les fargues de la nostra zona. Per aquesta raó, amb autorització de les juntes generals, les fargues del Baix Deba, van aplicar un segell de qualitat, identificant amb la lletra M de Mendaro, en garantia que els seus productes procedien de ferro llaurat a partir de mineral de Muskiz.
La forta producció d'armes obtingudes en fargues i tallers de la nostra comarca va obligar al segle XVI a la creació de les "Reials Fàbriques d'Armes de Placencia", consistent en una organització gremial en la qual estaven concentrats els serveis d'examen, probatori i emmagatzematge que abasta, entre altres, els tallers de Placencia, Elgoibar i Eibar.
El procés de fabricació d'armes va exigir l'aprenentatge del mecanitzat, maneig del burí, llima, ajust i altres habilitats que han perdurat fins als nostres dies, tot i que a partir de mitjans del segle XVIII, evoluciona la tecnologia de producció del ferro i les nostres fargues van desapareixent. A finals del segle XVIII només quedaven en Guipuzkoa 73 fargues que produeixen 63.000 quintars de ferro, dels quals una mica més del 10% es produïa en la nostra zona.
Durant el segle XIX es van desenvolupar successivament nous sistemes de producció de ferro: el forn alt de carbó vegetal, el sistema Bessemer, etc., El que fa que el 1870 no quedi una sola farga a Guipúscoa, abandonant l'antiquíssim procés de producció de ferro a partir de la massa semi-metàlic anomenada "AGOA", producte brut que transformat en totxos de ferro s'aconseguia a les nostres fargues.
En aquest moment es produeix el relleu amb la incorporació de nous processos metal·lúrgics, com succeeix a Elgoibar. En una vega, al costat del riu Deba, en un lloc conegut per Lamiko Potzua, Romualdo García instal la fàbrica de Sant Pere, inaugurada el 29 de juny de 1877. Allà es produirà ferro en forns alts de carbó vegetal que transformen els seus trens de laminació en perfils comercials de diverses formes i mides. El proveïment de mineral de ferro, seguint la tradició, procedeix de Biscaia i entra pel port de Deba transportat en els vapors Rufina i Albertito, ambdós propietat de la fàbrica.
El 1899, en aquesta fàbrica es va posar en funcionament el primer forn Martín Siemens instal·lat a Espanya. La fàbrica de Sant Pere va ser el lloc de formació en mecànica de Eulogio Estarta, on va arribar a ser responsable de manteniment mecànic. Aquesta responsabilitat li va permetre adquirir suficients coneixements i experiències per iniciar, al costat de José León Ciarán, la fabricació de trepants de columna i sobretaula en un taller que van instal·lar l'any 1913 al carrer Sant Francesc, en els baixos de la casa de Joan Irusta , que actualment es conserva. Aquest és l'origen de la construcció de màquines-eina a Elgoibar.

Patrimoni industrial d'incalculable valor

Entrant en la història de la creació del museu, recordo que el 1982, durant l'acte de presentació a Elgoibar del llibre Història Tècnica i Econòmica de la Màquina-Eina, finalizábamos l'exposició dient: "volem que aquest llibre serveixi per prendre consciència de la importància que té per al nostre país la recuperació de màquines antigues en general, i en concret dels models més representatius fabricats pels nostres pioners de principis de segle. Encara hi som a temps de recuperar moltes d'aquestes màquines de manera que guardades en un museu constitueixin un patrimoni industrial d'incalculable valor en el futur ". Aquest suggeriment, expressada amb més desig que esperança de rebre una resposta positiva, la vam fer perquè després d'haver emprat tant de temps en l'elaboració del llibre, basat en visites als més importants museus de la tècnica i en dades recollides a tot el món , sentíem l'obligació moral de fer-la.
Afortunadament algú va recollir la idea i amb el temps, en el moment oportú, va començar a posar-la en marxa. Cap a 1990, l'Institut de Màquina-Eina, representat en la persona de José Rejo, motor d'aquest museu, assumeix la responsabilitat de la seva creació, uneix voluntats, parla amb l'ajuntament, de qui rep suport, i el 1991 s'elabora un esbós del que podria ser el contingut del museu.
Però calia reflexionar, actuar serenament i amb tacte. La nova revolució industrial que s'estava produint en els últims anys obligava a la renovació immediata del parc de màquines. Així que aquesta va ser la raó que ens va portar en primer lloc a orientar la nostra activitat en una primera fase, consistent en la recuperació de màquines-eina, instruments i estris que, al nostre parer, era la base necessària i imprescindible per crear un museu de màquina-eina. Durant diversos anys aquesta va ser la principal missió de Pere Ortuondo, que va realitzar un treball especialment difícil. Recolzat per una comissió promotora, formada per José Rejo, José Zabala, Alberto Ortueta, José Julio Carreras, Patxi Aldabaldetrecu i moltes altres persones que han col·laborat incondicionalment. Pedro Ortuondo ha pogut recuperar nombroses màquines, algunes d'extraordinari valor, i material divers.
El 1996, coberta la primera etapa de recollida del material, comptant sempre amb el suport de l'IMH i de l'ajuntament d'Elgoibar, es va contactar amb empreses, entitats financeres i persones físiques per tal d'exposar el projecte. Després d'aquests contactes es va veure la possibilitat de finançar una segona fase per a la construcció definitiva del museu que consistia en la construcció d'un edifici, la reparació, la instal lació i la posada en funcionament de la maquinària.
El novembre de 1997, amb l'assessorament jurídic de José Ramón Recalde, es formalitza una relació de socis fundadors que recolzaven econòmicament el projecte. Es constitueix així Erreminta Makinaren Museu Fundazioa, la Fundació Museu Màquina-Eina. A continuació es forma el Patronat de la Fundació, que tinc l'honor de presidir i que està compost, a més, per Guillermo Garate, alcalde d'Elgoibar, Antxon López Usoz, del Grup Danobat, Alberto Ortueta, director general de l'Associació Espanyola de Fabricants de Màquines-Eina, Karmel Onaindia, d'Ona Electroerosió, José Rejo, de la Fundació per a la Formació Tècnica de Màquines-Eina. Els col·laboradors adjunts al patronat són Pedro Ortuondo, director del museu, Juan Recalde, assessor jurídic i José Julio Carreras, assessor tècnic.
S'estableix com a principi que la creació d'aquest museu respongui al desig de recordar la nostra història industrial i als homes i dones que la van viure i van protagonitzar i com a objectius recuperar i conservar el patrimoni relacionat amb la màquina-eina, presentant el material disponible amb un sentit pedagògic i divulgatiu, i mostrant l'evolució tecnològica perquè serveixi de coneixement i formació de les presents i noves generacions a través d'una exposició permanent de la realitat actual i històrica de la màquina-eina.
Tenint en compte aquestes premisses, aquest museu, ubicat dins del recinte de l'IMH, va iniciar la segona fase amb la construcció d'un edifici nou realitzat sota projecte del prestigiós arquitecte Santiago Ceciaga. És una construcció que tracta d'imitar o recrear un edifici industrial de principis del segle XX, format per una nau central i dos laterals. La nau central porta una coberta a dues aigües, sostinguda per cridaneres cintres de fusta de les quals pengen els suports i eixos de transmissió amb els seus politges que accionen un conjunt de màquines que puguin veure's en funcionament de forma real, de la mateixa manera que treballaven fa cent anys. La posada a punt d'aquestes màquines i la instal lació de les transmissions ha estat possible gràcies al coneixement i treball dels experts mecànics, Pedro Artola i Valentín Larrañaga, que han comptat en tot moment amb el valuós suport i ajuda de l'equip de manteniment de l'IMH .
A les parets laterals de la nau central s'han col · locar dotze retrats dels nostres pioners, entre altres, el dels primers fabricants, Ramon Illarramendi d'Errenteria, Creu Ochoa d'Eibar, Lleó Ciaran i Eulogi Estarta d'Elgoibar.
En una nau les naus laterals, on s'ha respectat l'existència d'un teix, símbol de la història de Guipúscoa, s'ha instal lat una ferreria amb tots els estris necessaris per a la fabricació de productes diversos en record de les antigues ferreries o fargues de la comarca. I cal destacar que allí mateix es pot veure una de les poques mostres que existeixen de la massa semi-metàlic "AGOA" que es produïa en la nostra fargues i la tecnologia de producció s'ha perdut.
En l'altra nau lateral s'ha organitzat una exposició amb màquines medievals i vitrines amb eines i mecanismes diversos. A les parets s'ha posat una dotzena de panells explicatius amb més de dues-centes fotografies i dibuixos de la història de la màquina-eina, amb el que es persegueix un objectiu didàctic i divulgatiu.
A la nau central, en un lloc preferent, el patronat del museu a col·locat un panell amb la relació de tots els que han contribuït amb la seva aportació econòmica a què aquest museu sigui avui una realitat. Aquest agraïment volem fer-ho extensiu a una llarga llista d'empreses, homes i dones que durant aquests anys han col·laborat perquè aquest museu, el primer en funcionament de la comarca, hagi pogut ser inaugurat.

Principals entitats i empreses patrocinadores del museu de màquina-eina

  • Institut Màquina-Eina (IMH)
  • Grup Danobat
  • Ajuntament d'Elgoibar
  • Kutxa
  • BBK
  • Caja Laboral
  • Danobat S. Coop.
  • Diputació de Guipúscoa
  • Soraluce, S. Coop.
  • Fagor Automation, S. Coop.
  • Ona Electroerosió
  • Grup Ulman, S. Coop.
  • Associació Espanyola de Fabricants de Màquines-Eina (AFM)

Empreses o entitats relacionades

Asociación Española de Fabricantes de Máquinas-herramienta, Accesorios, Componentes y Herramientas, AFM
Danobat, S.Coop.
Fagor Automation, S.Coop.
Fundación Museo de Máquina-Herramienta
Imh - Instituto Máquina Herramienta
Ona Electroerosión, S.A. | Ona EDM
Siemens, S.A. - Smart Infrastructure
Soraluce, S.Coop.

Suscríbase a nuestra Newsletter - Ver ejemplo

Contrasenya

Marcar todos

Autorizo el envío de newsletters y avisos informativos personalizados de interempresas.net

Autorizo el envío de comunicaciones de terceros vía interempresas.net

He leído y acepto el Avís legal y la Política de protecció de dades

Responsable: Interempresas Media, S.L.U. Finalidades: Suscripción a nuestra(s) newsletter(s). Gestión de cuenta de usuario. Envío de emails relacionados con la misma o relativos a intereses similares o asociados.Conservación: mientras dure la relación con Ud., o mientras sea necesario para llevar a cabo las finalidades especificadasCesión: Los datos pueden cederse a otras empresas del grupo por motivos de gestión interna.Derechos: Acceso, rectificación, oposición, supresión, portabilidad, limitación del tratatamiento y decisiones automatizadas: contacte con nuestro DPD. Si considera que el tratamiento no se ajusta a la normativa vigente, puede presentar reclamación ante la AEPD. Más información: Política de protecció de dades