Entrevista a Stoian Markov, administrador d'Hidromek West i president del Comitè Organitzador de Smopyc
La història de Stoian Markov i de l'empresa a la qual representa, Hidromek, és una història de superació. Malgrat haver obert una filial a Espanya pocs mesos abans d'iniciar-se la major crisi al mercat de maquinària de construcció i obres públiques de la nostra història, Hidromek ha saldat aquests últims set anys amb un constant creixement, basat sobretot en la prudència. A dia d'avui, Stoian Markov i el seu equip no només han col·locat la marca Hidromek com un dels grans referents del mercat espanyol, sinó que també dirigeix des d'aquesta filial les operacions del Grup a Europa Occidental, incloent Portugal, França i Itàlia. La seva gran labor al capdavant d'aquesta base, així com la passió que mostra diàriament pel mercat de maquinària, li ha valgut a més para, des de fa uns mesos, ser el president del Comitè Organitzador de la principal fira sectorial espanyola, Smopyc.
Quin balanç fa de la implantació d'Hidromek a Espanya? Com ha estat l'evolució de la companyia des de la seva creació a Gavà (Barcelona)?
Com bé sap, des de l'any 2002 Hidromek ha venut maquinària a Espanya, però no va ser fins a finals de 2006 i principis de 2007, quan decidim obrir una base pròpia. Evidentment aquesta iniciativa va tenir lloc pocs mesos abans de la irrupció de la crisi, però aquesta caiguda del mercat no és alguna cosa que ens hagi afectat especialment ja que Hidromek compta amb una llarga experiència a sobreviure a les crisis.
I com es manifesta això?
En primer lloc és important saber que Hidromek és una companyia que es finança majoritàriament amb recursos propis. I en el cas concret d'Espanya, hem actuat sempre amb la màxima prudència. Quan arrenquem la nostra activitat no ho vam fer amb els recursos que exigia una situació de mercat com la viscuda a la fi de 2006 i principis de 2007, sinó que ho vam fer amb els treballadors que justament necessitàvem, amb un alt nivell tots ells de professionalitat, i amb la intenció d'anar creixent a poc a poc, d'acord a l'evolució que seguís el propi mercat.
Per tant, la crisi no ens ha enxampat en velocitat de creuer sinó en una fase d'enlairament, que ens ha permès ajustar la velocitat a les condicions del sector. Podem dir que en aquests set anys hem augmentat progressivament en instal·lacions, en personal, en facturació i en nombre de màquines lliurades… i tot això malgrat la crisi.
També han crescut en xarxa de distribució? Com ha evolucionat la seva xarxa comercial?
Hem pres decisions que ens han permès comptar amb una estructura de distribució molt més sòlida, amb uns concessionaris millor preparats, coneixedors del producte i molt més resistents. La veritat és que amb la crisi han estat molt pocs els concessionaris d'Hidromek que han tancat i en els casos que s'ha produït aquesta situació, ens han sortit dos o tres candidats alternatius molt bons que ens han creat moltes dificultats a l'hora de triar entre l'un i l'altre. És alguna cosa que ens fa sentir orgullosos perquè és fruit del treball que venim desenvolupant durant els últims anys.
Entenc, per tant, que el mercat espanyol i més en general Hidromek West s'ha erigit en un referent per al Grup, no és així?
Efectivament. És indubtable que la marca cada dia està més present al mercat i és més visible. A més, es pot dir que el producte Hidromek també ha crescut gràcies a les indicacions i recomanacions que hem vingut fent des d'aquesta filial durant els últims anys. La fàbrica ha realitzat canvis en el desenvolupament de moltes de les seves màquines d'acord a les necessitats que ens plantejaven els nostres clients i que nosaltres traslladàvem posteriorment als centres de producció.
Considera que el producte turc està millor valorat ara que fa uns anys? Ja no existeix tant prejudici davant el 'Made in Turkey’? Creo, de fet, que ara Hidromek empra el concepte de ‘Turquality’ per posar en valor la seva aposta per la qualitat...
Sincerament, a dia d'avui, no crec que hi hagi cap diferència, quant a qualitat, a l'hora de fabricar en un país o en un altre. Estem en un procés de globalització en el qual el concepte d'origen de la màquina ha passat a la història. De fet, avui és molt complicat saber on s'ha fabricat una màquina perquè està formada per components la procedència de les quals és d'allò més diversa.
Des de fa anys a Turquia es fabrica amb els majors estàndards de qualitat i a més és un país molt bé posicionat geogràficament com a encreuament de subministrament de diferents àrees del món. Mentre a Europa s'han abandonat molts treballs de caldereria, mecanitzat i fosa, a Turquia aquestes labors segueixen tenint un pes molt alt, amb cada vegada major qualitat.
Antigament Hidromek era conegut únicament per les seves mixtes però al llarg dels últims anys han anat creixent tant en gamma de productes (excavadores i, més recentment, motoniveladoras) com en aplicacions. Els ha donat això una major visibilitat al mercat?
Per descomptat. Precisament aquesta versatilitat de les nostres màquines té buna parteix del seu origen en el creixement que hem experimentat a Europa. En tenir un contacte més directe amb els professionals d'aquests mercats més madurs hem pogut escoltar les necessitats dels usuaris. Hem pogut comprovar en primera persona com els propietaris de les màquines aposten cada vegada més per la polivalència, per equips que puguin fer diferents treballs únicament canviant l'implemento o l'accessori. Tot això ens ha permès lliurar cada vegada més màquines per a aplicacions de reciclatge, de túnels, d'abast llarg, treballs especials…
Ha captat el mercat aquesta aposta d'Hidromek per expandir la seva gamma de solucions?
Un dels nostres principals objectius en matèria de comunicació és aquest precisament, que el mercat ens vegi com un proveïdor d'una àmplia gamma de solucions. Evidentment l'origen de la companyia és la fabricació de mixtes, però no és menys cert que ara mateix la major part de la facturació de la companyia procedeix de la venda de maquinària pesada i especialitzada.
Una de les últimes iniciatives que ha pres Hidromek ha estat l'adquisició del negoci de motoniveladoras de Mitsubishi, la qual cosa els permet explicar ja amb una nova gamma de productes amb potències entre 115 a 210 CV. Què suposa per a Vostès aquest acord?
Aquesta operació no només ha suposat adquirir la fàbrica que Mitsubishi té a Tailàndia sinó també tota l'enginyeria i el know how de la companyia. Ja tenim prop de 170 empleats desplaçats allí i, a més de fomentar el creixement d'aquestes màquines al mercat asiàtic, la nostra intenció és introduir alguns canvis en el procés de fabricació d'aquests models per adaptar-los igualment a les necessitats del mercat europeu.
Mitsubishi té un concepte de màquina com el qual tenia Hidromek deu anys abans: molt robusta, molt productiva, molt econòmica… però amb poca estètica i ergonomia. Això té una bona acceptació en alguns mercats, però en els més desenvolupats, inclòs Turquia, per poder entrar amb aquest producte, es requereix una major cura del disseny i la substitució d'alguns components. En aquest procés estem ara i gràcies a la bona relació que tenim amb alguns fabricants europeus i nord-americans de components, anem a donar el salt amb una nova i innovadora generació de motoniveladoras.
Canviant de terç, com a nou president del Comitè Organitzador de Smopyc, com creu que està evolucionant el mercat espanyol en els últims mesos?
Anem als fets. Què ha passat en els últims anys a Espanya? Que l'economia espanyola i més concretament el sector de la construcció s'ha sobrecalentado per dos motius: per la construcció residencial i pel sobregasto de les Administracions públiques. Això ha tingut, entre altres conseqüències, que el percentatge d'ocupació en la construcció sobre el total hagi passat d'un 14% a un 2% en amb prou feines uns anys, quan el punt òptim està en el 6-7%. I un altre dels grans damnificats per aquesta caiguda ha estat lògicament el mercat de maquinària de construcció i obres públiques, amb descensos que en alguns casos arriben al 95-98%.
A aquest descens d'activitat també s'ha sumat un altre factor important, el creixent pes que ha tingut la venda de maquinària usada, sobretot a través dels bancs que van acumular un gran parc i que es van convertir durant uns anys en altres agents del mercat. Crec que això ja ha desaparegut, ja és molt difícil trobar màquines amb poques hores de vida a preus molt econòmics. Considerem que ja s'ha tornat als nivells de màquina usada d'abans de la crisi, i que el que hi ha actualment disponible al mercat ja no resulta tan atractiu.
S'ha arribat per tant al punt d'inflexió? S'ha tocat fons?
Des del meu punt de vista, sí. Estic convençut que quan comenci a moure's el treball, hi haurà necessitat de maquinària nova. El mercat tornarà als nivells d'una crisi general, com els quals tenen els països del nostre entorn, perquè els que hem tingut en aquests últims anys estaven molt per sota del que pot considerar-se una caiguda normal d'activitat.
Cal veure també com respon l'Administració davant les properes eleccions, si decideix invertir novament en infraestructures, i l'evolució que segueixi l'accés al crèdit. Encara que en aquest sentit sí puc dir que, després de parlar amb persones d'alt nivell del sector bancari, tot sembla indicar que des de 2013 ja s'aprecien alguns símptomes de millora. Tenint en compte la importància que segueix tenint el turisme a Espanya, la conservació de les infraestructures jugarà un paper clau en els propers anys, i a més caldrà acabar els projectes que avui estan en desenvolupament.
Per tot el que s'ha dit, considero que el mercat de maquinària d'obra pública gaudirà d'una lleugera millora durant aquest any, encara que les millors expectatives estan en els anys 2015 i 2016.
Hidromek ha renovat profundament tota la seva gamma de maquinària.
Finalment, què suposa per a Un. ser el president del Comitè Organitzador de Smopyc?
Quan rebobino, no puc sentir-me d'una altra forma que no sigui orgullós de l'assolit en aquests anys. Hidromek va venir per primera vegada a Smopyc l'any 2005 i en aquests nou anys l'evolució ha estat molt positiva. I a nivell personal, m'omple de satisfacció l'ocupar el lloc de president del Comitè Organitzador de la fira. Em vaig incorporar molt tarda a aquesta nova funció però des d'aquí vull donar les gràcies a l'anterior president i a la junta que han treballat per fer possible aquesta edició. Una fira la fan els expositors i Espanya mereix una gran fira de maquinària de construcció i obra pública. Si tinc l'honor de seguir com a president i em respecta la salut, li puc assegurar que treballarem perquè Smopyc sigui cada vegada més reconeguda i perquè estigui millor posicionada al mercat. Entre tots hem d'aprofitar el potencial que encara té aquesta fira, sobretot en matèria d'internacionalització. Les empreses espanyoles cada vegada exporten més i hem d'aprofitar Smopyc perquè puguin obrir-se pas o potenciar la seva presència en diferents mercats internacionals. En aquest sentit, creo sincerament que es pot aprofitar molt més el potencial de Smopyc a Sud-amèrica. Molta gent pensa que Espanya té prioritat al mercat llatinoamericà per temes culturals i lingüístics, la qual cosa és cert, però aquest avantatge cal desenvolupar-la. No pel fet de ser espanyol va a venir aquí la gent per comprar-te, cal fomentar i potenciar aquestes relacions.
En aquesta línia, un dels aspectes clau en l'èxit d'Hidromek és l'haver-se fixat objectius i anar a per ells insistint, insistint i insistint. Hem d'actuar de la mateixa forma perquè Smopyc pugui desenvolupar tot el seu potencial.