Els beneficis econòmics de les energies renovables són molt superiors als seus costos
L'Estudi recull, per quart any consecutiu, la influència de les energies renovables de règim especial en termes econòmics i socials. Realitzant una compilació de les principals dades macroeconòmiques d'aquestes tecnologies com la generació d'ocupació, l'impacte en el PIB, la balança comercial, les cosines rebudes o els estalvis generats.
Contribució al PIB
Durant l'any 2011, el sector de les energies renovables ha experimentat un estancament en la seva contribució al PIB. L'aportació total es va situar en els 10.244 milions d'euros, un augment del 0,6% respecte a 2010. La contribució directa ha experimentat un lleu descens (-2%) fins a situar-se en 6.760 milions d'euros. Aquesta reducció ha estat compensada per la contribució induïda en altres sectors que ha augmentat (+6%) fins als 3.484 milions.
Les energies renovables van representar en 2011 el 0,95% del Producte Interior Brut nacional. Si bé continua el creixement del sector, es tracta del menor augment experimentat des de 2007.
Lleu repunt de l'ocupació pels llocs de treball induïts
Per primera vegada des de l'any 2008, el sector de les energies renovables ha creat ocupacions al nostre país. En 2011 es van crear 5.983 nous llocs de treball. Aquest repunt es va produir, principalment, per les ocupacions induïdes degudes a la construcció de noves centrals. Les ocupacions del sector es van dividir en 54.193 ocupacions generades de forma directa i 64.464 ocupacions induïdes en altres sectors d'activitat.
Per tecnologies, la solar termoelèctrica, amb 9.711 noves ocupacions, i la biomassa, amb 1.360, són les que més ocupacions han creat. En el costat contrari, l'energia eòlica i els biocarburants van destruir ocupació en 2011 (3.638 i 1.375, respectivament). En el cas dels biocarburants aquesta dada és encara més preocupant si cap en representar un percentatge major respecte a les ocupacions totals d'aquesta tecnologia. El major consum de biocarburants en el transport no s'ha traduït en major activitat de les plantes de producció espanyoles, per la importació massiva.
Balança comercial i fiscal
El sector de les energies renovables no solament contribueix a reduir la dependència energètica; en ser un sector netament exportador ajuda a equilibrar la nostra balança comercial. Des que es recullen dades per a l'Estudi, tots els anys han superat les exportacions de béns i serveis a les importacions. L'any 2008, quan es va produir una gran incorporació de potència fotovoltaica al sistema, es va experimentar el major saldo exportador registrat.
En 2011, el sector va produir exportacions de béns i serveis per valor de 3.362 milions d'euros i les importacions van aconseguir els 2.632 milions. El saldo net exportador va ser de 730 milions. Aquesta dada és més important si cap quan tenim en compte el que suposen les importacions energètiques per a la nostra economia. L'any contemplat, la balança comercial total va llançar un saldo importador de 46.338 milions d'euros. Les importacions d'hidrocarburs van suposar 39.933 milions, el 86% del total.
Referent a la balança fiscal, el sector ha estat contribuidor fiscal net en tots els exercicis contemplats. Durant 2011, es van pagar prop de 675 milions d'euros en impostos i es van percebre al voltant de 12 milions d'euros en subvencions. El saldo, positiu per a l'Estat, va anar de 663 milions recaptats.
Lleu disminució de l'electricitat generada
Durant 2011 es van instal·lar 2.286 megavats d'energies renovables de règim especial fins a situar-se en 29.097 MW. L'eòlica (1.349 nous megavats), solar termoelèctrica (467 MW), solar fotovoltaica (409 MW) i la biomassa (61 MW) van ser les tecnologies que més potència van instal·lar en 2011.
L'augment de potència experimentada no es va traduir en major generació. Per contra, es va reduir lleument la generació elèctrica renovable fins als 59.990 GWh generats. Aquesta reducció es va deure a la diferència enfront de l'any 2010, excepcionalment bo per a l'energia eòlica i hidràulica. Les energies renovables de règim especial van cobrir el 22,2% de la demanda elèctrica en 2011. Si es comptabilitzen també les renovables del règim ordinari el percentatge augmenta fins al 29,7%.
Renovables i dèficit de tarifa
L'Estudi desmunta algunes de les acusacions que es realitzen sobre les energies renovables. La comparació interessada entre cosines i dèficit tarifari oblida els múltiples beneficis que tenen les energies renovables en la nostra economia i que han de tenir-se en compte en una anàlisi econòmica dels seus impactes.
Durant 2011, les energies renovables van estalviar 3.352 milions d'euros a causa que aquestes tecnologies entren a preu zero al mercat diari d'OMEL, desplaçant a unitats de generació que haurien marcat preus més alts al nostre mercat marginalista. Per cada MWh adquirit al mercat, les energies renovables del règim especial van reduir el seu preu en 15,67 euros.
Per primera vegada des que es realitza l'Estudi, les cosines a les energies renovables es van reduir en 2011 fins als 5.023 milions d'euros. Aquesta reducció es va deure a una menor producció eòlica i minihidráulica i a les retallades retroactives de 2010 a l'energia fotovoltaica que van limitar el nombre d'hores amb dret a cosina d'aquesta tecnologia.
En el període 2005-2011, els estalvis que les energies renovables han suposat al mercat diari, 28.482 milions d'euros, han estat superiors a les cosines rebudes, 20.875 milions d'euros. La diferència acumulada entre els estalvis al mercat i les cosines rebudes va ser de 7.606 milions d'euros. Si les renovables de règim especial no haguessin existit, ni les cosines ni els estalvis, l'electricitat s'hauria generat a un preu major. Les renovables no solament no han estat les causants del dèficit tarifari sinó que ho han reduït.
Importacions de combustibles i emissions evitades
Durant l'any 2011, les energies renovables van evitar més emissions de CO2 que en 2010. No obstant això, a causa de la reducció del preu de la tona de CO2, els estalvis per aquest concepte van ser menors. L'any contemplat es va evitar l'emissió de 33,4 milions de tones de CO2 que van suposar un estalvi total de 429 milions d'euros. La utilització de biocarburants en el transport va evitar l'emissió de 4,5 milions de tones de CO2 a l'atmosfera.
Les energies netes també van evitar l'emissió d'altres gasos, potser menys coneguts però més nocius per a la salut. En 2011, es va evitar l'emissió de 27,6 milions de tones de NOx i 45,3 milions de tones de SOTA2.
La menor generació renovable i l'obligatorietat d'utilitzar carbó nacional van fer que, durant 2011, es reduïssin un 6,8% les importacions d'hidrocarburs fòssils evitades. En l'exercici, les energies renovables van evitar la importació d'11,7 milions de tones equivalents de petroli, valorades en 2.101 milions d'euros.
Objectius de les energies renovables
Referent als objectius marcats per tecnologies en el Pla d'Energies Renovables (PER) 2005-2010, l'eòlica va superar en 2011 els objectius que tenia marcats per 2010, les tecnologies solars els van excedir àmpliament i tecnologies com minihidráulica i biomassa no els van aconseguir. Referent als objectius globals, els únics objectius que es van aconseguir van ser les emissions de CO2 evitades i el consum de biocarburants en termes energètics. En 2011 no es van complir els objectius que marcava la Llei per 2010, ni en percentatge d'energia primària ni en producció elèctrica.
A la vista que els objectius marcats per 2010 no s'han complert encara, és necessari contemplar en quina mesura s'està complint la senda per aconseguir els objectius compromesos amb Brussel·les i recollits en la Directiva europea 2009/28/CE.
Segons la senda d'implantació de renovables del PER 2011-2020, cap tecnologia ha aconseguit la potència instal·lada prevista per 2011. Hi ha un retard generalitzat en totes les tecnologies tèrmiques, elèctriques o de transport. L'únic objectiu que s'està complint és el percentatge de consum d'energia final brut, 15,9% sobre un 14,7% per 2011. Aquest percentatge s'ha aconseguit per la caiguda de la demanda i no perquè la producció renovable hagi estat superior a la prevista: 54.715 GWh d'electricitat renovable enfront de 58.642 GWh previstos per 2011 i 1.670 ktep de biocarburants enfront de 2.048 previstos.
Les energies renovables són una oportunitat per a Espanya
El sector de les energies renovables ha crescut lleument durant 2011 malgrat la crisi. El seu pes dins del PIB nacional, proper al 1% li consolida com un dels pilars sobre els quals sustentar la recuperació econòmica. No obstant això, les decisions dels dos últims governs s'han mostrat contràries al desenvolupament de les energies renovables.
Espanya està obligada a complir els objectius recollits en la Directiva 2009/28/CE. Tal com reconeix el propi PER 2011-2020 i com s'albira en l'anàlisi econòmica de l'aportació actual d'aquestes energies, el compliment dels objectius serà positiu per a la nostra economia, atès que els beneficis són àmpliament superiors als costos.
La capacitat de generació d'ocupació, el seu caràcter autòcton i la seva corba de preus, especialment quan la comparem amb les alternatives fòssils, fan de les energies renovables una gran inversió per al nostre país. Per aprofitar tot el seu potencial serà necessària una regulació estable i a llarg termini.
José Miguel Villarig, president d'APPA, va aprofitar la presentació de el ‘Estudi de l'Impacte Macroeconòmic de les Energies Renovables a Espanya en 2011’ per fer balanç de les últimes mesures adoptades pel Govern en matèria energètica. Per al president d'APPA, reconeixent que el nou Executiu es va trobar amb una situació complicada pel dèficit de tarifa acumulat i per l'excés de potència existent, els passos que ha vingut donant no han estat els adequats per corregir la situació. Després d'una primera moratòria a les renovables, que des d'APPA es va acollir amb “escepticisme”, la redacció de l'esborrany sobre la Llei de Mesures Fiscals per a la Sostenibilitat Energètica va tallar d'arrel tot besllum d'esperança. “Es tracta d'una llei impregnada d'improvisació, com és habitual durant els últims anys, sense una estratègia a llarg termini que doti al sector energètic de la seguretat jurídica que requereix per atreure inversions”, assenyalava José Miguel Villarig.
El president d'APPA indicava a més que el dèficit de tarifa que es pretén eliminar amb aquesta nova normativa pot ser el problema més urgent de solucionar, però no el més greu per al sistema energètic espanyol, que té el seu origen en una alta dependència de les importacions d'hidrocarburs.
Des d'APPA s'acusa a més al Govern de “falta de rigor” a l'hora de responsabilitzar a les energies renovables del dèficit de tarifa, atribuint-li costos que no són reals mentre que no actua en factors que des de diferents àmbits s'apunten com a claus en aquest dèficit com són la falta de competitivitat i la sobreretribución que reben altres tecnologies.
A més, des de l'associació s'assenyala al regulador com el responsable de no haver repercutit en la tarifa durant els últims anys uns costos que estaven totalment reconeguts, i de no haver esperat a la plena maduresa de certes tecnologies, amb la seva conseqüent reducció de costos, per fomentar el seu desenvolupament.
Per tot això, i després de mostrar una vegada més el seu rebuig a la nova Llei de Mesures Fiscals per a la Sostenibilitat Energètica per no aplicar una limitació temporal i per marcar la mateixa taxa impositiva a tecnologies madures i a tecnologies més recents, José Miguel Villarig concloïa que, enfront del que es vol fer veure des de diferents àmbits interessats a frenar el desenvolupament de les energies renovables, cal considerar aquestes tecnologies com una gran oportunitat per acabar amb la dependència energètica que té la nostra economia de les importacions d'hidrocarburs, i amb això generar ocupació, guanyar en competitivitat, millorar les nostres exportacions i potenciar nostra R+D.
