El CSIC lidera el major projecte de superconductores de la UE

Eurotapes (acrònim d'European development of Superconducting Tapis), busca impulsar la indústria europea de la superconductivitat. “Es tracta d'aconseguir que les cintes superconductoras, els cables, els generadors i altres components superconductores siguin suficientment competitius i econòmics perquè el seu ús s'estengui”, explica l'investigador del CSIC Xavier Obradors, director de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona i líder del consorci.

Els altres socis participants d'Espanya són la Universitat Autònoma de Barcelona, el centre tecnològic Leitat i les empreses Lafarga Lacambra i Oxolutia. Aquesta última és una ‘spin-off’ de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona i serà la responsable de convertir en innovació els resultats científics que s'obtinguin en aquest centre.

“Després de més de 25 anys del descobriment dels superconductores d'alta temperatura, les perspectives d'aplicacions d'aquests materials són diverses i prometedores. No obstant això, la producció a nivell industrial segueix sent costosa, la qual cosa impedeix la seva aplicació generalitzada”, afegeix l'investigador del CSIC.

Superar aquest escull és el principal objectiu d'Eurotapes. Per a això, els laboratoris participants, pioners a Europa en el desenvolupament dels materials superconductores, treballaran per obtenir materials superconductores amb millors prestacions elèctriques i a menor cost. Ho faran mitjançant estratègies diverses, com modificar l'estructura de les cintes superconductoras o implementar noves metodologies de la seva producció.

Els materials conductors que es desenvoluparan en Eurotapes s'utilitzen en diverses aplicacions: cables per a la distribució i transport eficient de l'energia elèctrica en xarxes més segures i menys invasives; generadors per a l'energia elèctrica renovable (eòlica en particular); imants de camps magnètics elevats per a la biomedicina (diagnòstic mitjançant ressonància magnètica i disseny molecular) i per a instal·lacions científiques (acceleradors i generació elèctrica per fusió).

Tal com explica Obradors, “si se substituïssin els generadors convencionals per superconductores, amb un sol molí eòlic s'aconseguiria l'energia equivalent a la de dues o tres. O, la qual cosa és el mateix, enfront d'un generador convencional de 4 Megavats de potència, un generador superconductor similar en pes i grandària aconseguiria de 10 a 12 Megavats”.

En el camp de la distribució, el projecte persegueix augmentar les prestacions elèctriques, magnètiques i mecàniques de les cintes superconductoras introduint nous desenvolupaments científics basats en la nanotecnologia. L'objectiu és aconseguir augmentar el corrent elèctric que es pot transportar, sense pèrdues, fins i tot sota camps magnètics elevats.