Eficiència energètica i avantguarda tecnològica en la Galeria d'Innovació de Genera 2012

El sistema Fahemar, presentat per Faher, Enginyeria i Projectes, té com a finalitat l'aprofitament de l'energia present en les ones (energia undimotriz) transformant-la en energia elèctrica, utilitzant per a això un mòdul convertidor d'energia undimotriz. Essencialment aquest mòdul es compon, almenys, de boia, barra de generació i càmera de flotabilitat, ancorada al fons marí. I tots aquests elements configurats de manera que la boia, que forma part del conjunt motriu del mòdul i que es mou en sentit vertical, tenint com a eix la barra de generació, crea un flux d'energia mecànica que arrossega, amb moviment lineal un element magnetizado, l'oscil·lador el camp magnètic del qual comptarà amb un conjunt de bobines de material conductor sobre les quals induirà un corrent elèctric, convertint-se, d'aquesta forma l'energia undimotriz, primer en energia mecànica i, aquesta, posteriorment en energia elèctrica.

La tecnologia de la producció de microalgas es troba actualment a nivell de laboratori i d'instal·lacions de gran superfície però de baixa capacitat i productivitat. Ara com ara no existeix un procés industrial optimitzat per a la seva producció a gran escala. No obstant això, See-nergy té entre els seus principals objectius establir una primera instal·lació comercial a escala industrial per a producció de microalgas (fitoplàncton) amb tecnologia desenvolupada i patentada pròpia, la qual pot incrementar en més de 10 vegades la productivitat aconseguida amb les tecnologies actuals. Aquesta instal·lació serà la base de la comercialització ulterior del sistema de FotoBioReactores amb il·luminació híbrida de See-nergy en instal·lacions industrials de gran capacitat de producció de microalgas. Amb aquesta tecnologia es fa rendible la producció massiva de biodiesel, proteïnes, principis farmacèutics i oxigen entre altres subproductes, i simultàniament es capturen enormes quantitats de CO_2, evitant així la seva emissió a l'atmosfera.

Some-ressò (sound meterological environmental correlacion) és un projecte pioner en el camp de l'energia eòlica que té com a objectiu resoldre els problemes actuals de caracterització i previsió del soroll de fons exterior. La seva finalitat és correlacionar el soroll de fons amb les variables meteorològiques d'un lloc de característiques concretes i quantificar la correlació del soroll de fons mesurat a curt termini amb el seu valor equivalent a llarg termini. Liderat per ICR, Enginyeria per al Control del Soroll, amb la col·laboració d'Aemet, Agència Estatal de Meteorologia, reformula els mètodes actuals per al mesurament del soroll de fons i aporta, per primera vegada, dades representatives per garantir mesuraments i previsions del soroll de fons més reals. Les dades obtingudes pretenen optimitzar al màxim el rendiment econòmic de la inversió inicial, ajustar la potència instal·lada i les estratègies de funcionament d'un parc eòlic.

Es tracta d'una planta d'autolavado situat en una gasolinera en la Costa del Sol Occidental en funcionament 24 hores al dia amb 12 departaments de llances d'aigua a pressió i dos carrils-túnel de rentat automàtic per 6 cotxes simultàniament. El proveïment d'aigua ha de mantenir una temperatura constant de 60 °C per a una millor dissolució del detergent. El projecte, desenvolupat per Ibèrica de Geotermia (Promogeo), consisteix a reduir els consums de les seves calderes mitjançant un estudi analític de la demanda energètica necessària per al seu funcionament, reduir les emissions de C0₂ abocades a l'atmosfera i substituir la caldera actual per una energia renovable. En aquest cas s'ha triat la geotermia, on no existeix l'impacte mediambiental, és més neta, econòmica i segura en el treball a realitzar.

El projecte Natur-Sun, d'Enginyeria de Compostos, proposa el disseny de nous materials compostos renovables i biodegradables per al disseny i desenvolupament d'un col·lector solar de baixa temperatura. Aquesta proposta es defineix com una alternativa ambiciosa i suposa a més, un repte tecnològic i científic: l'aplicació de fibres naturals funcionalizadas en el procés de fabricació de composites en substitució de fibres tècniques sintètiques com les fibres de vidre; i l'ús de materials d'origen renovable com a matriu polimèrica. Amb això es pretén aconseguir desenvolupar materials més respectuosos amb el medi ambient, reduir el seu pes i cost de processament sense alterar les seves prestacions i aplicabilitat.

L'objectiu principal d'aquest projecte és l'aplicació d'un nou sistema de transmissió de potència d'alt rendiment a cotxes elèctrics. Aquesta tecnologia, denominada CVP (Continuously Variable Powertrain) ha estat desenvolupada i patentada per l'empresa espanyola Powertrack. El CVP és un sistema de transmissió mecànic i infinitament continu que permet al vehicle desplaçar-se des de marxa enrere, aturat, iniciar la marxa i aconseguir ‘overdrive’, mantenint el motor en tot moment a règim de gir constant (punt òptim de disseny), sense necessitat d'embragatges, frens interns ni sistemes de control electrònic, oferint un parell motor constant per a qualsevol velocitat del vehicle. Aquest nou concepte de ‘transmissió verda’ ofereix nombrosos avantatges en matèria econòmica, tècnica i mediambiental.

L'ascensor sostenible Synergy, presentat ThyssenKrupp Elevator Manufacturing Spain, es troba en fase de comercialització amb contínues adaptacions a les necessitats del mercat i a les noves tecnologies, totes elles centrades a aconseguir el major estalvi energètic en el cicle de vida complet de l'ascensor, que faci viable el projecte, així com facilitar l'accessibilitat a persones discapacitades. És un ascensor en contínua evolució que s'adapta a les necessitats que sorgeixen tant al mercat nacional com d'exportació. Aquestes poden ser: aplicació de normatives de països diferents al desenvolupament inicial, personalització per a clients, aplicació de nous sistemes per afavorir l'estalvi energètic, ampliar el seu camp d'aplicació per afavorir i augmentar l'exportació o adequació de requisits d'accessibilitat.

Intigis (Ciemat) és una aplicació SIG dissenyada per donar resposta a problemes d'electrificació rural i generació descentralitzada d'electricitat. Sobre la base d'un SIG de propòsit general com Arcgis, l'aplicació es desenvolupa en llenguatge NET utilitzant arcobjects. El seu objectiu és comparar diferents sistemes, renovables i convencionals basant-se en el seu cost d'electrificació equivalent o LEC. S'avalua en primer lloc si es tracta d'instal·lacions aïllades i després es combinen diferents variables geogràfiques amb paràmetres tècnics i econòmics a través dels algorismes de càlcul específic de LEC de cada tecnologia a comparar. Així s'obtenen tant els valors numèrics com a cartogràfics de cadascuna de les tecnologies de generació elèctrica estudiada, la qual cosa millora el resultat en cada punt de demanda. Addicionalment, l'aplicació permet realitzar una anàlisi de sensibilitat espacial que serveix per avaluar el pes de cada variable en el cas d'estudi, analitzar l'estabilitat del resultat i realitzar diferents escenaris en funció de la variabilitat dels paràmetres.

Els fangs són el principal subproducte dels processos de depuració i la seva gestió pot arribar a suposar fins a un 50% dels costos totals d'operació. En un context de costos creixents, tant en el subministrament elèctric com en la gestió de llots de depuració, resulta necessari el desenvolupament de sistemes innovadors capaços de reduir la factura energètica i la factura per residus de les EDAR aprofitant el potencial energètic dels propis llots. La racionalització energètica en el funcionament d'una EDAR ha d'aconseguir-se mitjançant la combinació de solucions que maximitzin l'eficiència energètica en els processos desenvolupats en l'EDAR i el desenvolupament de processos amb un màxim aprofitament energètic a partir de la matèria orgànica present en els llots de depuració. El projecte Sludge4Energy, de la Societat de Foment Agrícola Castellonenc, té com a objectiu principal l'optimització de la producció d'energia a partir de la digestió anaeròbia dels llots generats en les EDAR. El nou procés que es pretén desenvolupar emprarà la combinació de tecnologies com l'ozonización i la digestió anaeròbia en fases de temperatura, com a nova solució tecnològica per incrementar la producció de biogàs.