Beneficis energètics gràcies a la protecció solar

Les funcions de la protecció solar són diverses. En l'àmbit energètic, ha d'evitar escalfaments excessius en èpoques càlides i alhora permetre certs aportacions tèrmics en èpoques fredes. Pel que fa a il luminació es refereix, evitarà els enlluernaments però sense reduir la il luminació interior a nivells inacceptables. Per aconseguir-ho és necessari analitzar com es comporta la protecció sota la radiació solar.

Els raigs del Sol, un cop hagin incidit sobre l'element, seguiran tres camins diferents: una part es reflectirà i no arribarà més que en forma de llum difusa a l'interior de l'edifici; altra banda, depenent del grau d'opacitat de la protecció, la travessarà i es transmetrà directament a l'interior de l'edifici, i la resta serà absorbit per la pròpia protecció, augmentant la seva temperatura i convertint-la en un nou radiador que emetrà energia en totes direccions. La proporció entre aquests tres fenòmens dependrà de la ubicació i el disseny de la protecció.

Una protecció situada a la cara interior del tancament radiarà l'energia absorbida dins de l'edifici. Aquesta energia, atrapada després dels vidres per un mecanisme similar al de l'efecte hivernacle, no podrà transmetre de nou al exterior i escalfarà l'interior de l'estada.

En canvi, si la protecció està situada a l'exterior, la radiació emesa no passarà a l'interior, bloquejada en part pels vidres del tancament i alleujada pel pas d'aire entre tancament i protecció. Una ubicació exterior per a la protecció serà la més adequada quan la protecció estigui formada per elements que tinguin una certa quantitat de massa, com és el cas d'unes lames.

Un altre factor a tenir en compte és el color de la protecció, que definirà la proporció entre energia reflectida i absorbida. Els colors clars i brillants reflectir una major quantitat de llum, evitant que aquesta arribi directament a l'interior però proporcionant una llum difusa i sense enlluernaments.

Finalment, la possibilitat d'orientar la protecció permetrà dosificar les aportacions segons l'hora del dia o l'època de l'any. Si addicionalment la protecció pot arribar a tancar completament l'obertura, minimitzarà les pèrdues tèrmiques que tenen lloc a la nit.

Industrial Gradhermetic ha realitzat un estudi energètic modelitzant les seves pròpies oficines i analitzant els resultats obtinguts considerant diferents proteccions i el cas d'absència de protecció. L'estudi s'ha dut a terme emprant el programa Líder, reconegut pel CTE.

Aquest programari, després de la corresponent entrada de dades que defineixen la ubicació i orientació de l'edifici, les seves dimensions i les característiques dels seus tancaments, compara l'edifici modelitzat amb un edifici generat pel propi programa que compleix amb els requisits mínims que exigeix el CTE . Aquest edifici rep el nom d'edifici de referència. El consum de l'edifici modelitzat complirà amb les exigències del CTE si es manté per sota dels consums de l'edifici de referència. En aquest cas es comparen els resultats obtinguts sense protecció amb els extrets simulant l'existència de persianes de tipus Supergradhermetic.

En la simulació sense protecció solar, la demanda de refrigeració supera la màxima de referència en un 61%, mentre que la demanda de calefacció està lluny del màxim permès.

L'explicació és senzilla, un edifici sense protecció solar inevitablement tindrà uns guanys tèrmiques molt altes, que encara que redueixin el consum de calefacció, incrementaran el de refrigeració. En simular la incorporació de protecció solar, el consum de calefacció augmenta però sense arribar a superar els límits màxims, i la refrigeració es situa en un valor acceptable.

En simulacions realitzades amb gelosies de lames del tipus Gradpanel 120 i Gradpanel-R els resultats són semblants. Queda clar que la incorporació de protecció solar millora el comportament energètic de l'edifici. No obstant això hi ha alguns aspectes que cal matisar.

El programa Líder presenta algunes limitacions pel que fa a la modelització es refereix. El programa no pot simular les diferents orientacions que poden adoptar les lames durant el dia, de manera que realitza els seus càlculs per orientacions fixes, menyspreant possibles majors aportacions a l'hivern i una major protecció a l'estiu. El programa tampoc pot simular la completa desaparició de la protecció durant el dia a l'hivern, ni pot simular el seu tancament en hores nocturnes.

No obstant això, el comportament de l'edifici millora amb la protecció solar, aconseguint un estalvi energètic mitjà aproximat del 44%, i no és desgavellat deduir que milloraria encara més si la protecció no es considera fixa, encara que actualment no pugui quantificar aquesta millora.

Finalment, afegir que la millora en el consum de calefacció i refrigeració fa escalar llocs en la qualificació energètica de l'edifici.