El comportament tèrmic en els tancaments dels edificis

La termografia és un sistema que s'utilitza ja des de fa temps en altres camps com l'electrònica, la mecànica, la medicina, etc. Ara, Reynaers, incorpora aquesta avançada tecnologia per al control dels comportaments tant dels seus sistemes de fusteries i murs cortina, com per als elements que els envolten.

Les càmeres termogràfiques capten els senyals infraroges que emet l'objecte a analitzar, assignant a cadascuna d'aquestes senyals un color diferent per tal de mostrar una imatge de colors on cada color indica una temperatura. En aquest tipus d'imatges no es requereix llum natural, el que implica poder usar aquestes càmeres tant de nit com de dia.

Aquest sistema complementa els estudis d'isotermes que s'utilitzen, habitualment, d'una manera simulada per establir una aproximació del comportament tèrmic dels tancaments. Si en aquests gràfics s'obtenen uns valors aproximats, amb la termografia s'acaba de perfeccionar i ajustar els resultats segons les característiques específiques de cada fusteria o tancament de l'edifici. Amb una visualització real, fiable i centrant-se en el que afecta directament el comportament tèrmic ia la temperatura de les superfícies, les imatges mostren els diferents valors calorífics als quals estem exposats fora i dins d'un edifici.

Amb aquesta tecnologia es pot analitzar d'una manera segura qualsevol tipus de fuga energètica en una façana, una cosa que no pot ser apreciat a simple vista per l'ull humà i sense interferir ni crear molèsties en el dia a dia dels usuaris.

Els camps d'aplicació d'aquesta tecnologia a les façanes són diversos i podríem desatacar els següents:

- Anàlisi del comportament general de les façanes.

- Comparació de temperatures dels diferents elements de la façana, tant exterior com interior.

- Comprovació de l'eficiència dels aïllaments de la façana.

- Comprovació de la correcta aplicació dels elements aïllants de la façana.

- Detecció dels ponts tèrmics.

- Comparativa entre zones i / o tancaments més o menys aïllats.

- Comprovació de la correcta unió entre marc i obra.

- Comprovació de la correcta fabricació i instal·lació de les finestres i portes (fuites d'aire, ponts tèrmics, ...).

- Detecció de fissures i filtracions en façanes.

- Detecció de canalitzacions interiors de murs o zones opaques.

- Repercussió de les canalitzacions en els murs.

- Investigació i desenvolupament de nous materials o noves composicions de materials.

- Estudis de fluxos de calor.

- Ajuda per establir i optimitzar els costos, la col locació i l'efectivitat dels equips de climatització.

- Estudi de refractaris.

- Predicció dels possibles moviments deguts a les dilatacions.

- Disminució de les actuacions de manteniment i reducció del temps de reparació.

1. La finestra és el primer i el més elemental dels col·lectors solars de qualsevol edifici. No obstant això, la finestra, el buit, a la façana es converteix, generalment, en l'element més feble pel que fa a les pèrdues tèrmiques. Aquesta dada és molt important i amb la termografia es pot valorar les repercussions que té el buit en el consum energètic durant la vida útil de l'edifici.

Actualment, i centrant-se en els edificis d'habitatges es poden citar les despeses d'energia d'un habitatge segons la seva proporció:

- Climatització (46%).

- Usos electrodomèstics (21%).

- Producció d'aigua calenta (18%).

- Cocció d'aliments (8%).

- Il·luminació (7%).

2. Una finestra no es comporta igual en tot el seu perímetre. El pas d'energia a través del buit no és uniforme en totes les seccions de la finestra. Les diferències no són menyspreables i és un valor a tenir en compte.

3. És important complementar els buits amb mecanismes de control de la radiació que ajudin a controlar al llarg del cicle solar per tot l'any, com per exemple, amb sistemes de lames en volada o amb 'brise soleils' verticals de lames mòbils o fixes .

4. És primordial tenir en compte el disseny de les finestres o de les parts que permeten l'entrada de la radiació solar. Els buits en els murs han d'estar correctament dissenyats (dimensions, formes, ...) i orientats. Igual que la massa on incideix la radiació (com col lector i com radiador d'energia), en funció del que aporten cadascuna de les orientacions, s'ha d'intentar una distribució d'espais interiors que les tingui en compte i que aprofiti al màxim les característiques de les obertures a les façanes.