Schüco s'anticipa amb noves alternatives a les demandes de l'arquitectura del present i del futur

“L'arquitectura, l'energia i l'economia estan íntimament vinculades. Fer compatible els interessos econòmics, la qualitat de vida i la protecció del medi ambient suposa una important oportunitat de negoci que no hem de desaprofitar”. Aquesta és la principal conclusió de nova edició de l'Energy Innovation-Days 2013 organitzat per Schüco, que es va celebrar el passat 22 de maig i al que van assistir més de 150 arquitectes i professionals del sector. L'Hotel Casa Fuster, que va ser construït en 1908 per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, va acollir l'III Gran Debat de l'Arquitectura del Matí en el qual es van abordar temes tan actuals com a quina arquitectura cal fer en l'Europa actual, futur immediat de l'arquitectura sostenible, relació entre disseny, confort, seguretat i energia, i què necessita l'arquitectura de la tecnologia.

Per Schüco, el canvi climàtic és un dels reptes globals més importants del nostre temps. Els recursos naturals disminueixen i, en canvi, les emissions nocives augmenten. Els països estan desenvolupant o ampliant els seus objectius quant a la protecció del clima; no obstant això, aquest projecte requereix molt esforç i temps.

En aquest context el terme sostenibilitat marca el treball polític, empresarial i social. La sostenibilitat està molt lligada a la capacitat de ser previsor des d'etapes primerenques, a més de tenir bona voluntat per actuar. El model dels tres pilars de la sostenibilitat es basa, a més d'en la sostenibilitat econòmica i sociocultural, en la sostenibilitat ecològica. L'objectiu principal d'aquesta última és conservar la naturalesa i el medi ambient per a les generacions esdevenidores, la qual cosa inclou també la protecció global del clima, que és molt més que un assumpte particular.

En aquesta ocasió, Schüco va seleccionar a un complet planter de professionals que van donar el seu punt de vista sobre un concepte tan actual com la sostenibilitat i la seva relació amb l'arquitectura o que van exposar com afectarà la normativa que ultima el Govern en el sector de l'edificació.

Al debat col·loqui, el lema del qual ha estat ‘Naturalesa Persones Tecnologia’, van participar Coc Claret (arquitecte i professor de l'Escola Superior d'Arquitectura Etsav-Upc de Sant Cugat), Xavier Ferrés (arquitecte de Ferrés Arquitectes i Consultors), Francesc Pla (arquitecte de l'Estudi Bopbaa) i Alberto Veiga (arquitecte de l'Estudi Barozzi Veiga) al costat d'Ángel Funcia, director tècnic de Schüco. A més, l'acte va comptar amb la presència de Manuel Del Pi, director general de Schüco Iberia, que es va encarregar de donar la benvinguda als assistents i de clausurar aquest acte, moderat per la coneguda comunicadora Claudia Garrido.

“En Schüco hem plantejat aquest Debat com un espai de reflexió en el qual els ponents, procedents de diferents àmbits i amb diverses experiències, realitzaran una contribució decisiva per conscienciar-nos encara més si cap, de la necessitat d'abordar els projectes arquitectònics amb diferents criteris en els quals entre l'arquitectura, la tecnologia, i les persones”, declara Manuel Del Pi, director general de Schüco Iberia.

No obstant això, i tal com va afirmar Coc Claret “l'arquitectura no és sostenible, no és un atribut de l'arquitectura. Som les persones les que hem de fer un ús sostenible dels edificis. Pensar que la sostenibilitat és un atribut de l'arquitectura és un dels grans errors. Del que hem de parlar és d'arquitectura i sostenibilitat”.

Sobre la relació entre l'Arquitectura i el dèficit energètic, Francesc Pla va manifestar que “cal reestructurar l'edifici perquè es proveeixi seguint una altra lògica a l'actual. Hem de tendir als serveis centralitzats i fer una labor de pedagogia entre els usuaris dels edificis per fer-los entendre que compartir sistemes i espais és molt més eficient energèticament”.

Amb ell van coincidir la resta d'integrants de la taula rodona: “Utilitzar bé l'envolupant, la pell de l'edifici és fonamental. L'ésser humà és l'únic ser de la creació que és conscient que ha de tractar la seva pell, i aquest concepte ho amplia a la seva pell més immediata que és la del seu recer. Per això durant segles la gent ha ventilat, ha abrigat, ha sabut orientar les estades. Amb els anys hem anat fent arquitectures cada vegada més automàtiques però no hem après a i utilitzar-les”, va apuntar Xavier Ferrés.

Un altre focus de debat va ser la rehabilitació energètica com a oportunitat de negoci. Segons Coc Claret, “la rehabilitació té sentit perquè en la construcció d'edificis s'inverteix molta energia. Els edificis són patrimoni energètic per això no cal derrocar gairebé mai ja que porten molta energia incorporada (energia que gastem en els materials, extreure'ls, muntar l'obra, a transportar-los, transformar-los, aplicar-los). Allargar la vida útil dels edificis és la gran oportunitat”.

Alberto Veiga va opinar que “actualment ens resulta més fàcil comprar alguna cosa nou que reutilitzar-ho o reparar-ho. El ciutadà té una responsabilitat pròpia a part de la pedagogia de l'arquitecte. Hem de posar els mitjans per rehabilitar de forma eficient però els usuaris també contribueixen consumint energia de forma responsable”.

També Xavier Ferrés es mostra contundent “Etiquetar per si mateix no és la solució sinó la racionalització en l'ús dels sistemes també quan es rehabiliten edificis”.

“Efectivament, l'arquitecte ha de fer una reflexió abans de decidir per què innovacions tecnològiques apostar”, van ser les paraules de Francesc Pla.

Tots els participants al debat van insistir en nombroses ocasions en la necessitat de generar una cultura social i l'acostament de la figura de l'arquitecte a la societat.