Entrevista a Ángel Ortega, president de l'Associació Ibèrica de Tecnologia Sense Rasa (IbSTT)
11 de novembre de 2011
Què creu significarà per al nostre país i per a l'enfortiment de l'obra pública la celebració d'aquest congrés? Què pot aportar?
En l'actual conjuntura econòmica global d'ajust pressupostari en tots els àmbits, la clau està a replantejar les inversions previstes i focalitzar-les cap a àmbits de desenvolupament per un futur sostenible. El congrés pot aportar el desenvolupament de l'obra civil com a motor i dinamitzador econòmic. Que la IbSTT hagi guanyat la candidatura perquè Madrid sigui la seu oficial de la trentè segona edició de l'International No Dig 2014, Congrés Mundial Anual i Exposició Universal sobre la Tecnologia Sense Rasa, va a suposar un revulsiu econòmic per a les empreses espanyoles, membres i patrocinadores de l'esdeveniment, alhora que enfortirà la imatge de les nostres empreses com a líders en tecnologia sense rasa.
Som un país amb tradició en la tecnologia sense rases? Creu que està suficientment estesa al nostre país? En quin percentatge, pel que fa a altres mètodes?
Desgraciadament, no. El 80% de les obres podrien fer-se sense aixecar el paviment ni molestar als veïns. Des de fa més de 20 anys existeixen tecnologies que no necessiten obrir rasa, que només requereixen d'un parell de perforacions, però lamentablement, finalitzant ja 2011, aquestes tecnologies són encara desconegudes per a uns i no utilitzades per uns altres. Bé sigui per la desconfiança motivada per la llegenda que persegueix a aquestes tecnologies que són cares en comparació de les tecnologies tradicionals o bé, diguem-ho així, per mandra, per comportaments ancorats que en la situació actual en la qual ens trobem no poden seguir donant-se.
Protagonisme internacional
La ISTT (International Society for Trenchless Technology) organitza anualment aquest esdeveniment des de fa més de 30 anys, en alguna de les ciutats calmi de les 26 STT, societats nacionals de tecnologia sense rasa homòlogues a la IbSTT.
La celebració d'aquest esdeveniment a Madrid serà “una primícia al nostre país i reunirà a la nostra ciutat a experts internacionals de reconegut prestigi, professionals i empresaris de tot el món, administracions i organismes públics, que analitzaran i debatran una completa mostra de les tecnologies d'última generació; les millors solucions i aplicacions a casos concrets, convertint-nos en aparador de tot el món”, explica Ortega.
“Sabem i confiem que som capaces de demostrar al món que a Espanya es realitzen les coses a consciència, donant la imatge als assistents, en tot moment d'unitat, en definitiva de tecnologies sense rasa capaces de substituir pels seus molts avantatges, a les tecnologies més convencionals”, sosté el president d'IbSTT.
Un congrés per l'esperança
Des del coneixement dels sectors implicats (maquinària per a obra civil, infraestructures, sanejament, proveïment, gas, electricitat o telecomunicacions), i l'experiència en la realització de jornades internacionals, aquest esdeveniment singular i absolutament diferent, neix amb l'objectiu de crear una plataforma comercial per a tots els seus assistents. No Dig 2014 serà un fòrum internacional de coneixement i d'intercanvi d'informació que atorgui als expositors, empreses i organismes patrocinadors, el protagonisme necessari per poder superar amb esperança de futur la situació actual en què es troben.
I què es pot fer per evitar aquestes situacions?
Una de les solucions és apostar per una major professionalització de tècnics i gestors municipals. Estem lluny d'altres països, com Alemanya, on ja es rehabiliten milers de quilòmetres d'infraestructures amb tecnologia sense rasa.
Al seu entendre, què futur li espera a aquesta tecnologia?
Tot. Les tecnologies sense rasa són el futur. Estan aprovades per l'ONU com unes tecnologies ecològicament racionals i ambientalment sostenibles, abasten sistemes i productes que presenten el potencial d'oferir un rendiment mediambientalment millorat en comparació d'altres tecnologies a les quals substitueixen. (*)
(*) Agenda 21, Capítol 34:
“…Les tecnologies sense rasa protegeixen el medi ambient, són menys contaminants, utilitzen els recursos de forma més sostenible i tracten els residus de forma més acceptable que les tecnologies que han vingut a substituir…”.
Quin tipus d'equips s'empren en aquesta tecnologia?
Per a la localització de serveis enterrats amb tècniques electromagnètiques s'usen georradares, localizadores de línies metàl·liques o localizadores de línies no metàl·liques, mentre que la inspecció de canonades i sanejaments es realitza a través de sistemes robotitzats de televisió en circuit tancat. També són útils les tecnologies per a la instal·lació de conductes i canonades sense obertura de rasa i les tecnologies per a la reparació de conduccions existents.
Pot emprar-se aquesta tecnologia en qualsevol tipus d'obra que impliqui una rasa? En quins casos pot resultar útil?
Poden usar-se en un 80% de les obres subterrànies. No només és millor de cara al ciutadà sinó que, amb ajuda dels professionals adequats, resulta més econòmic que l'obra convencional amb obertura de rasa.
Aquest any, Berlín
L'edició d'aquest any, No Dig 2011, XXIX Congrés i Exposició Universal sobre la Tecnologia Sense Rasa, es va celebrar entre el 2 i el 5 de maig, i va aconseguir reunir en el recinte firal de la capital germana al voltant de 28.000 visitants professionals de tot el món. A més, va acollir a 700 expositors de 35 països que van ocupar una superfície de 49.000 metres quadrats i que van mostrar els últims productes i serveis en tecnologies sense rasa.
Però plantejarà potser més dificultats tècniques que els mètodes tradicionals?
Al contrari, sempre que es compti amb bons professionals.
“Deu ajuntaments han signat ja
la Carta de la Ciutat Sense Rases”
Vostès representen a una de les 26 associacions mundials d'àmbit nacional de la tecnologia sense rasa. En què consisteix la seva labor?
La labor de l'associació consisteix bàsicament a promoure la utilització de tecnologies sense rasa i col·laborar amb les administracions en matèria de legislació i normalització. La promoció d'una tecnologia requereix, abans de res, informar. La IbSTT té aquest com a objectiu prioritari. Informar inclou presentar les tecnologies disponibles i mostrar casos pràctics sobre la seva utilització; donar a conèixer els diferents criteris de selecció entre les diferents tecnologies aplicables; oferir informació sobre normativa internacional o nacional sobre aquest tema, i sobre criteris de disseny i projecte. Finalment, proporcionar una informació puntual sobre tecnologies en fase de desenvolupament.
Mitjançant la promoció es pretén desenvolupar la utilització de les tecnologies sense rasa. Amb el benentès que la informació proporciona coneixements, resulta també evident que els coneixements empenyeran el desenvolupament.
I el seu treball haurà donat els seus fruits…
Fins a deu ajuntaments han signat ja la Carta de la Ciutat Sense Rases, l'últim d'ells el passat 20 d'octubre: Roc Muñoz, alcalde de La Canonja (Tarragona) i el director europeu d'Investigació de Dow, Felip Vidiella, en una jornada sobre instal·lacions sense rasa de canonades plàstiques organitzada per Plomyplas i celebrada en les instal·lacions de Dow Tarragona. Després de l'experiència acumulada durant 15 anys realitzant jornades internacionals i veient l'interès que susciten les tecnologies sense rasa al nostre país, creiem que la IbSTT, Espanya i, en concret, Madrid estan preparades per primera vegada per tenir l'oportunitat de celebrar el No Dig 2014.
Les 10 raons de les tecnologies sense rasa
1. N'hi ha prou de soroll
Les rases impliquen en primer lloc molèsties sonores. Les tecnologies sense rasa limiten, a l'estrictament necessari, l'ús del martell pneumàtic així com d'altres màquines. Les tecnologies sense rasa, especialment en el cas de la rehabilitació de canalitzacions subterrànies, no requereixen cap excavació. De mitjana, s'estima que les tecnologies sense rasa permeten dividir per deu l'ús d'aquests procediments sorollosos.
2. No a la reducció de l'activitat local
Les rases que obstaculitzen el lliure accés als comerços animen als clients a abandonar els centres de les ciutats. La instal·lació de conductes i cables pot realitzar-se sense aquest inconvenient gràcies a les tecnologies sense rasa.
3. Protegim l'aigua
Les canonades que transporten l'aigua fins a les nostres aixetes així com les que condueixen l'aigua de la pluja o les aigües residuals a les estacionis depuradores no sempre són estances. Per això, l'aigua potable i les aigües residuals poden perdre's en el subsòl… Les conseqüències negatives afecten tant al mitjà aquàtic com a l'aigua potable. Les tecnologies sense rasa possibiliten la inspecció, el diagnòstic i la reparació de canonades subterrànies mitjançant procediments ràpids, discrets i poc costosos.
4. Respirem un aire sense pols
Descartem les males pràctiques de les obres contaminants. Les obres urbanes contaminen l'aire a conseqüència de la pols i les fuites dels motors de la maquinària que accentuen els riscos derivats de la contaminació urbana: bronquitis, catarros, asma o càncer, que amenacen principalment a la població més fràgil, els nens i ancians. Les obres sense rasa minimitzen aquests perjudicis i tenen en compte la salut dels usuaris.
5. Respectem els entorns naturals
Els rius i les reserves naturals són especialment sensibles a les rases, que amenacen el seu equilibri natural. Les tecnologies sense rasa permeten evitar les fortes agressions que sofreixen la flora, la fauna i l'aigua que es filtra cap a les capes freàtiques com a conseqüència de les obres amb rasa.
6. Centre urbà: circular i contaminar menys
Les rases estrenyen les vies de circulació al llarg de grans distàncies. Els embusos derivats d'aquestes obres, a més de causar descontent i contaminar, suposen una pèrdua important de temps, ja sigui de treball o d'oci. Els vehicles dels serveis d'urgències i els transports públics també es veuen afectats. Les tecnologies sense rasa alliberen el centre de les ciutats.
7. Aconseguim pressupost per al condicionament de la ciutat
Per moltes precaucions que es prenguin, les rases sempre deixen marques en la calçada. La deterioració de les mateixes s'accelera i això té un elevat cost per a la població. Les filtracions d'aigua, les fissures i els estancaments afecten inevitablement a la solidesa de la calçada i comprometen la comoditat de l'usuari. Finalment, l'única solució és reparar i reparar de nou fins a acabar construint una nova calçada. El municipi paga i els veïns queden descontents. Fer obres sense rasa allibera finançament per a altres millores de la ciutat.
8. Rases: ull amb la seguretat
Les obres de reparació o instal·lació de xarxes són una font d'inseguretat per a usuaris i operaris. Malgrat la vigilància de les zones en obres, les rases profundes presenten un risc major de cara als accidents laborals. S'estima que en les obres amb rasa hi ha una mort al mes. La seguretat és major en el cas de les obres sense rasa.
9. Guardem els materials nobles per al nostre patrimoni
Quan es cava una rasa el volum ha de ser emplenat amb materials dels anomenats nobles. Es tracta de recursos naturals extrets de les pedreres. Dites materials no només presenten un cost elevat, sinó que són cada vegada més escassos. Es produeix, per tant, d'un balafiament de les nostres riqueses. Amb les tecnologies sense rasa, desapareix, gairebé per complet, la necessitat de materials nobles.
10. Minimitzem els enderrocs
Quan s'excava una rasa, es produeix un volum de terra considerable en proporció a la reduïda quantitat de canalització o cable soterrat. Ara bé, aquest volum de terra es considera automàticament un residu. Aquests enderrocs passen a ser evacuats a un lloc d'emmagatzematge temporal i després són transformats per a la seva reutilització. Una vegada acabat aquest procés són enviats a un altre lloc per a un nou ús. Aquest procés és costós i contaminant. Les tecnologies sense rasa permeten dividir per deu el volum d'enderrocs.
