Una investigació concep el benestar animal com a “oportunitat de negoci i de valor afegit”

Ja falta menys perquè finalitzi la moratòria concedida per a l'adaptació de les granges porcines a la Llei de Benestar Animal. Si ben el tema segueix aixecant butllofes, sobretot entre el sector productor, a causa de la possible inversió econòmica que implica l'adequació de les explotacions a la normativa, sorprenen testimoniatges com el del doctor i director del subprograma de Benestar Animal de l'IRTA, Antonio Velarde, responsable a més del projecto ‘Marcadors i emoció animal’ o ANEMOMA (per les seves sigles en anglès). “La nostra idea és que el productor no percebi el benestar animal com una càrrega imposada per la legislació, sinó que ho vegi com un valor afegit. Unes pràctiques de maneig diferents, que facilitin el contacte dels operadors amb els animals, els tranquil·litza i aquest estat d'ànim es transmet fins i tot quan se'ls trasllada als escorxadors. Tot això influeix en la qualitat de la carn”.

Que el benestar animal no s'interpreti com una càrrega econòmica és un dels propòsits d'aquest projecte, però no l'únic. El principal és estudiar i avaluar la relació entre el benestar del porc, tant en granja com en escorxador, i la qualitat de la seva carn, basant-se en el comportament i els biomarcadores fisiològics de l'animal, en viu, i també a la pròpia canal, ja sacrificat. En aquest sentit, es considera una recerca pionera, que intenta cobrir les llacunes existents sobre com l'estat emocional, i especialment l'estrès, influeixen en el benestar del bestiar porcí. “Fins ara, les mesures que s'empraven, en matèria de benestar animal, eren indirectes: no avaluaven a l'exemplar en si. Es tenien en compte factors ambientals, densitat per granja, instal·lacions suficientment condicionades… El motiu és senzill. Aquestes mesures són més fàcils d'avaluar i arribar a una conclusió única. Però en realitat, no reflecteixen el benestar de l'animal, sinó les condicions en les quals viu”, explica Velarde. El problema amb el qual ensopegaven quan mesuraven densitat i temperatura era la variabilitat, segons el responsable del projecte ANEMOMA. “Com succeeix amb els éssers humans, no tots els animals reaccionen de la mateixa manera davant una temperatura determinada. No tots tenim la mateixa sensibilitat al fred o a la calor. El que pretenem és aprofundir en indicadors més directes, relacionats amb l'exemplar”.

Encara que el projecte ANEMOMA es va iniciar aquest any, venia precedit d'altres estudis de menor envergadura que pretenien validar i identificar als porcs en funció del seu estat emocional. O almenys així ho relata el director del subprograma de Benestar Animal de l'Irta: “Vam fer estudis de paràmetres bioquímics i cel·lulars i comprovem que havien marcadors que, segons el grau d'estrès de l'animal podien canviar. Parlem de les hormones típiques de l'estrès, com el cortisol, que es disparen si l'animal està estressat o ha de fer front a algun problema. Ens proposàvem trobar alguna metodologia que ens permetés diferenciar entre animals amb estats emocionals diversos”. Això succeïa tres anys enrere. Ara el projecte actual pretén avaluar l'efecte del sexe, del genotip, de les condicions ambientals i de maneig en el biaix cognitiu i identificar biomarcadores d'estrès abans i després del sacrifici en la sang, saliva, cervell, intestí i múscul de la canal. I esbrinar si això té relació amb el comportament del bestiar porcí quan arriba a l'escorxador i també sobre la qualitat de la carn.

A més de l'IRTA, el projecte ANEMOMA, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, compta amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Servei Regional de Recerca i Desenvolupament Agroalimentari d'Astúries (SERIDA) i la Universitat d'Oviedo. Malgrat el nombre d'integrants, la col·laboració no va ser complexa perquè “va sorgir d'un interès comú”. “En l'IRTA, juntament amb el grup d'etologia i benestar animal de la Facultat de Veterinària de la UAB, buscàvem metodologies que avaluessin l'estat emocional en animals vius; la resta treballaven a trobar biomarcadores en fluids fisiològics i en la carn de l'animal. Decidim conjuminar disciplines i fixar un objectiu conjunt”.

La recerca ha pres com a model al bestiar porcí encara que, a tenor dels resultats, es podria extrapolar al boví i les aus de posada, per així “veure com afecta a la seva productivitat”. “Hem triat al porc per diversos motius. En primer lloc, és una de les espècies amb les quals més treballem; en segon lloc, hem observat com diferents graus de maneig poden afectar a la seva productivitat. Per això, volíem comprovar fins a quin punt l'estat emocional podia influir en la mateixa”.

-Facilitar uns indicadors més objectius i vàlids que expliquin millor el benestar animal i determinar a quines parts de la producció animal se li pot donar un valor afegit.

-Millor qualitat de la carn, arran de la implantació de bones pràctiques de maneig, formació i capacitació del personal.

-Identificar els períodes més crítics de l'animal en la producció porcina, quant a benestar animal, i prestar-li una major atenció. Establir, doncs, els factors que provoquen major o menor estrès.

-Valorar tot l'anterior com una oportunitat de negoci, que augmenta els índexs de producció. “Igual que el consumidor demana una carn que compleixi els requisits sanitaris exigits, també assumeix que els animals que produïm tinguin unes condicions de benestar correctes”.