Entrevista a Horaci Javier Salavagione, investigador del CSIC
7 de maig de 2012
El seu treball millora les propietats del PVC amb nanotecnologia. Com?
De dues maneres. Primer, mitjançant la preparació de nanocompuestos, en lloc de materials compostos tradicionals. En aquests últims, que contenen un component, habitualment inorgànic no nanoestructurado, existeix una separació clara a escala macroscòpica entre les fases orgànica i inorgànica i on l'alt contingut de la càrrega condueix a una alta densitat, tot això en detriment de les propietats i de la millora del compost final. En el nostre cas l'ús de reforzantes amb dimensions nanométricas fa que s'aconsegueixin importants millores en les propietats macroscòpiques de les matrius amb quantitats molt petites de reforzante, la qual cosa fa que la densitat del material no canviï.
I en què consisteix el segon aspecte nanotecnológico?
L'estudi de la interfase polímer/nanocarga a nivell molecular. El treball consisteix a dissenyar experiments orientats a aconseguir una interfase més forta que es tradueixi en un material amb propietats superiors.
Què material resulta després de la seva manipulació a escala nano? Quin noves propietats aporta?
El material resultant és un nanocompuesto polimèric amb molt baix contingut en nanocarga però que té millors propietats, impossibles d'obtenir mitjançant l'ús de càrregues tradicionals. En el nostre cas, desenvolupem mètodes de modificació de la interfase que consisteix en unió covalent amb el polímer i/o barrejat del polímer amb el material carbonoso modificat.
Quines aplicacions podria tenir el nou material?
Totes aquelles aplicacions en les quals es requereixin materials amb molt bones propietats mecàniques i estabilitat tèrmica. El nostre treball es basa en l'estudi de les propietats i les aplicacions que es desprenen de l'estudi són potencials i requereixen el seu desenvolupament i escalat en l'àmbit industrial. Tenint en compte les millores obtingudes, el material pot trobar aplicació en construcció.
Els nanocompuestos que desenvolupem poden, igualment, emprar-se en membranes ja que la presència de nanotubos de carboni i grafeno actua com a barrera per a gasos. Una aplicació potencial d'aquests materials, però que ha de desenvolupar-se, seria en contenidors de líquids biològics.
I alguna d'aquestes aplicacions té sortida comercial?
Sí, però les aplicacions potencials necessiten investigar-se per tenir una idea de la relació cost-beneficio i analitzar la possibilitat que tenen aquests materials de competir amb aquells que ja existeixen al mercat.
Poden aprofitar-se els fruits de la seva investigació per a la millora d'altres polímers?
Per descomptat que sí, sense cap dubte. El nostre treball segueix una estratègia general orientada a diferents matrius polimèriques. La clau està en l'estudi detallat de la informació que tenim per a una determinada matriu polimèrica i en el disseny imaginatiu de noves estratègies sintètiques per aconseguir una transferència efectiva de les propietats des de la nanocarga a la matriu.
Com se sent un investigador del CSIC quan llegeix o escolta els atacs al PVC amb poc o cap fonament científic?
Com a investigador, la meva filosofia es basa a estudiar els sistemes existents, determinar els seus avantatges i desavantatges i tractar de millorar aquestes, dissenyant i preparant materials millors.
Llavors, no les té en compte?
Les crítiques han de tenir-se en compte, però depenent de les bases en les quals se sustenten. Algunes d'elles vénen originades pel mer desconeixement, unes altres poden originar-se com a conseqüència de determinats interessos particulars i, moltes altres, poden tenir fonaments científic/experimentals consistents. De totes maneres, és evident que les característiques que aquests materials han de reunir per a la seva comercialització estan perfectament regulades per la legislació.
El PVC és un dels polímers que més s'ha emprat al llarg dels anys, tal vegada ara menys que abans. En qualsevol cas, és un material bastant tradicional en les seves aplicacions. L'ús de la nanotecnologia canviarà molt la seva forma d'aplicar-se?
Decididament, sí. La nanotecnologia està tenint una creixent importància en àrees com la ciència de materials i, especialment, en el cas dels materials polimèrics.
I creu que la nanotecnologia aplicada al PVC pot influir d'alguna manera a facilitar el seu accés a aplicacions en contacte amb aliments?
Sí, encara que, com apuntava, portar els resultats obtinguts en el laboratori a aplicacions directes requereix del corresponent desenvolupament. De totes maneres, els resultats mostren que els nanocompuestos que hem preparat tenen major efecte barrera, la qual cosa tindria incidència directa en la seva aplicació com a envasos per a aliments.
D'altra banda, algun dels nostres nanocompuestos mostren un augment significatiu en l'elongació a trencament, un efecte que en PVC comercial s'atribueix als plastificantes usats, molts d'ells vists amb recel des del punt de vista toxicológico. Per tant, si els nostres nanocompuestos presenten aquest efecte, la concentració de plastificantes hauria de ser molt baixa o nul·la el que milloraria la biocompatibilidad.
Una investigació de premi
El treball sobre la millora de les propietats del PVC a través de la nanotecnologia li ha fet mereixedor a Horaci Javier Salavagione de el IX Premio Fòrum Ibèric del PVC al millor treball de recerca sobre PVC en 2011.
El guardó, el lliurament del qual va fer efectiva Beatriz Meunier, secretària general del Fòrum Ibèric del PVC, el passat 28 de març a Terrassa (Barcelona), és per Salavagione “un al·licient i un incentiu”. El projecte va començar a executar-se l'1 de gener de 2010, encara que anteriorment l'equip ja treballava en línies d'investigació relacionades. Així, segons explica el científic, les investigacions amb nanotubos de carboni/grafeno i nanocompuestos polimèrics es van iniciar fa més de quatre anys.
“Personalment agraeixo al Fòrum Ibèric del PVC (Plastic Europe) i al Centri Català del Plàstic per mantenir aquest premi en la mesura que contribueix a estimular el treball de joves investigadors. Moltes vegades el treball d'aquests últims no es valora en la seva justa mesura. D'altra banda, sorprèn que encara sigui necessari recordar la necessitat de prioritzar la investigació, el desenvolupament i la innovació com el motor de creixement i desenvolupament dels països”, explica l'investigador del CSIC.
