Noves tecnologies de reg per a la viticultura europea

Sota el títol “ Noves tecnologies en viticultura. Perspectives de Futur”, s'ha desenvolupat a València, Espanya, organitzat per AVA- ASAJA en col·laboració amb les empreses Indústries Químiques del Vallés, Netafim i el seu representant a Espanya, Regs Iberia Regaber, una jornada d'anàlisi i fonamentació sobre l'aplicació del reg localitzat en el cultiu de la vinya.

Sota el títol “ Noves tecnologies en viticultura. Perspectives de Futur”, s'ha desenvolupat a València, Espanya, organitzat per AVA- ASAJA en col·laboració amb les empreses Indústries Químiques del Vallés, Netafim i el seu representant a Espanya, Regs Iberia Regaber, una jornada d'anàlisi i fonamentació sobre l'aplicació del reg localitzat en el cultiu de la vinya per a la producció de vins de màxima qualitat en el context europeu enfront de noves zones vitivinícolas emergents que conformen el nou món del vi.

El nou món del vi

Segons dades aportades pel departament tècnic de Regaber en la intervenció de J. José Bellod delegat d'aquesta signatura en Llevant, la superfície total a Europa, dedicada a la vitivinicultura és de 3.935.000 Ha. de les quals 231.500 Ha. estan regades amb sistemes de reg localitzat el que significa menys d'un 7%. Per entendre aquestes xifres hem de conèixer que el “nou món del vi” constituït per paises com Xile amb 70. 000 Ha., Argentina amb 260. 000 Ha., EE.UU amb 120.000 Ha., Sud-àfrica amb 120.000 Ha. i Austràlia amb 130. 000 Ha., destinen en conjunt unes 700.000 Ha. de cultiu de les quals 580. 000 Ha. estan baix reg el que representa un 83 %.

Cultiu modern de vinya per vinificación en espatllera amb sistema lateral penjoll de reg localitzat.

J. José Bellod, tècnic de Regaber delegat d'aquesta signatura en Llevant

Al país amb major superfície del món, Espanya, es dediquen al cultiu 1.300.000 Ha. que representa al voltant d'un 30% de la producció europea de les quals només 100.000 Ha. (7%) són regades amb sistemes de reg localitzat enfront de països com Argentina que dediquen 260.000 Ha de les quals es reguen 250.000 Ha. superant el 95 % de superfície total.

Segons Bellod, tècnic de Regaber i viticultor, la indústria del vi a Espanya està molt infuenciada per les tradicions que estigmatitzen el reg com un element tabú. Va ser a partir del 1986 quan es comença a canviar aquesta mentalitat amb la incorporació d'Espanya a la CEE ocasionant dos efectes al sector vinícola: d'una banda la matoría de les empreses vinícoles ha de realitzar esforços inversors per presentar els seus vins al mercat i, per una altra, perquè es modifiquin els conceptes generals de qualitat adequant-los als criteris imperants al mercat internacional.

Els viticultores europeus enfront de la competència creixent del nou món del vi (Xile, Argentina, Sud-àfrica,..) han d'aprofitar el reg localitzat de forma intel·ligent per potenciar la qualitat al costat de la diferenciació de varietats autòctones com garnacha, bobal, tempranillo, monastrell, etc. enfront de l'estandardització d'altres varietats com cabernet, merlot, sirah, etc. que es troben a tot arreu del món amb uns preus molt competitius al mercat.

Una visió del model mediterrani

El model minifundista de la zona mediterrània és excel·lent per fer vins de qualitat afirma Josep  Lluís Pérez, prestigiós enólogo i biòleg investigador, artífex de l'esplendor de la D.O Priorat a Tarragona. Existeixen arguments científics en defensa del reg en afirmar que la planta de la vinya, a 35º C de temperatura ambienti, deixa de vegetar, és a dir, deté la sintetización de sucres a través de la funció clorofíl·lica. Això es veu agreujat per la falta d'aigua ja que la planta no traspira i per tant no es refrigera fent pujar la temperatura en les  fulles fins a 8º C.

J. Lluis Pérez de Mas Martinet.

El reg localitzat segons va afirmar Pérez, és una tècnica favorable com recolzo en els períodes més secs de l'estiu, eliminant la situació de stress i millorant la transpiració i refrigeració en la planta. Enfront d'aquest reg de suport, els regs excessius, provoquen crecimentos desmesurats i el raïm no acaba de madurar ni d'aconseguir el grau i el color adequats. Per aquest motiu l'equilibri del reg sigui tan important per a l'òptim desenvolupament vegetatiu, fructificación i maduració dels raïms.

Al centre Experimental Vitícola, Mes Martinet del Priorat, s'estan duent a terme estudis amb l'aplicació de sensors d'última generació i transmissió de dades efectives per poder obtenir resultats pràctics sobre la resposta del reg aplicables a tot el sector vitivinícola.

Tendències del reg a Europa

Ami Charitain, enginyer agrònom de Netafim.

En opinió d'Ami Charitain, assessor agronómico de Netafim, hauria de bandejar-se d'una vegada per sempre el principal mite de la viticultura europea que afirma que la vinya no s'ha de regar. És normal que el reg es considerés tabú a Europa abans de l'aparició del reg per degoteig, ja que el reg per inundació no permet aportar l'aigua necessària en moments de stress hidríco. Avui seria absurd ignorar-ho. Si apliquem noves tecnologies de poda, recol·lecció, producció,...per què no podem fer-ho amb el reg?.

Quant als sistemes més adequats es van tractar les característiques tècniques del degoteig superficial, el lateral penjat i el degoteig subterrani (SDI) més eficaç per la seva aplicació eficient de l'aigua i nutrients així com la disminució de males herbes.

Necessitats hídriques del cultiu

Des de la plantació i desenvolupament dels primers estadis de la vinya fins al control d'aportacions hídriques en vinyers de plena producció es fa necessari un seguiment exhaustiu de les necessitats hídriques del cultiu va assenyalar l'enginyer agrònom Pinny Sarig col·laborador de Netafim. Les noves tecnologies de reg permeten el control detallat de la collita i els viticultores amb l'ajuda de mitjans tècnics de mesurament i control (tensiòmetres, dendrómetros,..)  han d'habituar-se a aquest nou paràmetre si desitgen incrementar efectivament la qualitat del seu raïm com a element principal de la qualitat final del vi.

Com a conclusió es deriva que cal adequar la política de reg al tipus de sòl, a la quantitat de raïm que porti la planta i a la zona de cultiu, encara que, en general, s'assegura que, en moltes de les situacions vitivinícolas espanyoles, utilitzar el reg a l'agost i principis de setembre pot suposar una millorança en la qualitat dels raïms i per tant dels vins.

Actualment molts consells reguladors D.O, prohiben a Espanya el reg per degoteig de la vinya després de l'envero del raïm, és a dir, a partir de finals de juliol. Segons es desprèn de les opinions recollides en aquest fòrum s'ha de deixar que la vinya esgoti les reserves hídriques de les pluges de primavera quan floreix i quan creixen els raïms, amb el que se sol aconseguir l'estrès just perquè ni les bayas ni els racimos creixin indegudament, i després, a mitjan agost, quan les altes temperatures provoquen bloquejos de maduració, s'aplica degudament el degoteig –estudiant l'evapotranspiración i donant a la planta just l'aigua necessària– per aconseguir que el procés vegetatiu continuï i el raïm pugui arribar a la seva maduresa fenòlica.

Com a final de la jornada, es realitzo un tast de vins seleccionats de la D.O València i la D.O Utiel- Requena amb la participació de Fernando Banacloy i J. Lluis Pérez.

Per a més informació: www.regaber.com