Els biocombustibles basats en productes agraris competeixen amb el cultiu per consum

Però més enllà del caràcter 'verd' que s'atribueix als biocombustibles, altres motius han influït també en la seva creixent producció global des de fa uns anys. Per exemple, que els preus del cru hagin arribat a màxims històrics, a més de la prohibició de l'ús del Eter Metil tert-butil (MTBE, per les seves sigles en anglès) com additiu de la gasolina als Estats Units i la major rellevància de les polítiques relacionades amb la seguretat energètica i el canvi climàtic. Actualment, s'utilitzen matèries primeres agràries alimentàries com el blat de moro, la soja i la canya de sucre en la generació d'aquests biocombustibles, la qual cosa provoca una major demanda d'aquestes cultius per produir aquesta font d'energia renovable. Tanmateix, no cal oblidar que aquestes matèries primeres també es conreen per alimentació humana i del bestiar. Una competència directa que provoca malestar social sobre les conseqüències dels biocombustibles en els preus dels aliments.

Amb el propòsit de llançar llum sobre aquestes qüestions, un grup d'investigadors del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (Creda) porta a terme un projecte amb el títol 'Transmissió de preus entre els mercats energètics i d'aliments: l'efecte dels biocombustibles '. Utilitzant models economètrics, els científics d'aquesta fundació privada, creada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (Irta) pretenen quantificar la relació entre els preus del cru, dels biocombustibles i dels aliments tant als Estats Units com al Brasil (els principals productors mundials de biocombustibles), però també a Espanya. A més, aquest projecte pretén estudiar les preferències socials pels biocombustibles i determinar les seves implicacions socioeconòmiques.

Durant el primer any d'execució del projecte, el treball s'ha centrat fonamentalment en el mercat de l'etanol a Estats Units, el primer productor a nivell mundial d'aquest tipus d'alcohol d'alt octanatge elaborat amb blat de moro. Encara que l'etanol representi en l'actualitat el biocombustible líquid més produït a tot el món, pràcticament no existeixen estudis empírics que quantifiquin la relació entre els preus de l'etanol i del blat de moro.

L'estudi, realitzat pel Creda, ha revelat que la variació dels preus del blat de moro, l'etanol, del cru i de la gasolina, al llarg de les dues últimes dècades, ha seguit patrons comuns. La primera fase d'estudi ha demostrat, de fet, que un increment dels preus de l'energia genera un augment dels preus del blat de moro. Això suggereix que encara que l'expansió de la indústria de l'etanol als Estats Units té impactes positius sobre les comunitats rurals, també pot causar un descontrol de la inflació en el preu dels aliments. En aquest sentit, les segones generacions de biocombustibles com les algues, les deixalles forestals i agrícoles o un altre tipus de residus, que suposen menor competència amb la producció d'aliments, representen una alternativa, econòmicament atractiva, als combustibles fòssils.

Els biocombustibles de segona generació a base d'algues, deixalles forestals i agrícoles, entre altres, són una alternativa a considerar per evitar l'abús dels preus sobre matèries primeres agràries. Foto: Benjamin Earwicker.

Així mateix, els investigadors del Creda també han observat que un increment del preu de l'etanol podria causar un encariment del preu de la benzina. D'aquesta manera, les refineries de petroli traslladen la inflació originada en un mercat energètic relativament petit, el de l'etanol, al mercat de la gasolina. En la situació oposada, la pujada del preu de la gasolina provoca reduccions en el preu de mercat de l'etanol, de manera que els experts destaquen el potencial econòmic d'aquest carburant ja que una major o menor producció contribuiria a controlar la inflació en el mercat d'els combustibles líquids.

La segona fase de l'estudi preveu analitzar la situació de la producció d'etanol en el mercat brasiler, seguint una metodologia que permeti analitzar tant les relacions dels preus com la seva volatilitat. Per tal d'obtenir una visió més àmplia de les implicacions socials dels biocombustibles, actualment es dissenya un experiment d'elecció per a analitzar, en una fase posterior, les preferències socials pels biocombustibles.

En definitiva, el treball realitzat representa una contribució important als debats actuals sobre els impactes dels biocombustibles en els preus dels aliments. Les conclusions obtingudes pel Creda resulten molt rellevants tant per al disseny de noves polítiques com per als agents econòmics relacionats amb el mercat d'etanol.

A part de la naturalesa finita o renovable, la diferència substancial entre un combustible fòssil i un biocombustible és el paper que cadascun d'ells juga en l'equilibri del planeta. Si per una banda, fer servir els derivats del petroli és sinònim de sobreproducció de carboni en l'atmosfera (que a cada minut eleva el termòstat de la Terra), de l'altra, la biomassa utilitzable com a font d'energia és capaç de capturar i convertir-lo en oxigen, contribuint a la salvaguarda del medi ambient.