Biomassa Forestal Primària, una quimera?

Anomenem Biomassa Forestal Primària (BFP) a la fracció biodegradable dels productes generats en les muntanyes i que són processats amb finalitats energètiques. En els nostres boscos, els d'Europa, està formada per materials vegetals procedents de les operacions silvícoles: podes, aclarides, selecció de brots, control de la vegetació espontània i curtes fitosanitàries. Quan tenim un aprofitament fuster, siguin curtes intermèdies o finals, es generen branques, raberones i soques, entre altres productes. Passa el mateix amb altres muntanyes com ara els destinats a llenyes, a reforestació, espais forestals de muntanya baixa, etc. Recentment apareix l'anomenat Cultiu Energètic Forestal i el tret distintiu és que serà destinat exclusivament per a ús energètic, sense dependre de la durada del seu cicle de producció.

Aquest concepte porta implícit el de Biomassa Forestal Secundària (BFS) que és la matèria orgànica residual generada en els processos de la indústria de transformació de la fusta: fàbriques de cel lulosa, fàbriques de taulers i contraxapats, serradores, fusteries i indústries del moble. Aquest grup l'integren: els lleixius negres, els costaners, tacs, serradures, etc. En el grup de BFS han d'entrar les restes de fusta o massa vegetal en general que resulta d'altres activitats industrials o de residus urbans, com poden ser els palets i els embalatges.

Per situar-nos hem de recordar alguns fets. Des de l'origen del control del foc per l'home, s'ha utilitzat de forma natural el que ara anomenem BFP, per tractar del primer material utilitzat per satisfer la seva demanda d'energia. Així va ser fins fa mig segle en que es feien servir les llenyes i els carbons vegetals de forma habitual. Coincidint amb l'ús d'altres materials energètics, no autòctons, es va desplaçar el seu ús i queda en una situació de relíquia. Paradoxalment s'ha reduït en la mesura que era eclipsada per l'esplendor del 'desenvolupament'. Igual que ha ocorregut en centelleigs temporals del passat, a poc a poc la societat ha anat sent conscient d'aquesta realitat tossuda de l'entorn en què vivim i tant hem de cuidar. Aquest moment va arribar amb les diferents crisis energètiques.

El 27 de novembre de 1997, data en què va ser publicada la Llei 54/97, el sector elèctric deixa de ser patrimoni exclusiu de les empreses elèctriques clàssiques. Des d'aquest moment s'introdueixen, a poc a poc, normes de diferent rang, que permeten l'entrada al sector a entitats noves i alienes a la cadena de producció, transport i distribució d'electricitat.

Els primers passos, en aquesta direcció, ja l'havien donat els cogeneradors. Aquests es poden definir com aquelles indústries que tenen la possibilitat de lliurar a la xarxa de distribució, l'energia que els 'sobra' en els seus processos d'autogeneració, bàsicament destinada a la seva demanda interna. També tenen la possibilitat d'aprofitament de sobrants: calor, gasos, residus orgànics, etc., Que transformats en energia elèctrica es venen a la xarxa.

Progressivament pren cos la idea que si algú té alguna substància que serveixi de combustible, o algun artefacte que pugui generar electricitat, aquest també pot ser productor d'energia elèctrica. Solen ser empreses de serveis, que treballen sovint per les companyies elèctriques i estan familiaritzats amb el sector.

Paral·lelament a aquest procés 'liberalitzador' del sector elèctric, pren cos la idea de desenvolupar noves fonts d'energia, alternatives i 'renovables'. Aquestes fonts han de complir el difícil paper de proporcionar l'energia que es necessita sense deteriorar, més del que està, el medi ambient. Fins i tot alguns optimistes creuen que es podrien anular els efectes perniciosos d'altres existents. El denominador comú de totes elles era que eren 'mediambientalment sostenibles', amb l'avantatge de ser autòctones.

Són les conseqüències dels compromisos del Protocol de Kyoto, obligant als estats a adoptar mesures que aconsegueixin reduir el canvi climàtic. Una de les mesures més conegudes és la de reducció en l'emissió de gasos hivernacle (CO _2). Amb això entraríem en el canvi climàtic i tots els seus problemes, dels que l'ús de la Biomassa Forestal Primària i una Gestió Forestal Sostenible serien algunes de les armes més poderoses per millorar la situació.

En tot aquest temps els propietaris de muntanyes han estat observant, com es desenvolupen els esdeveniments, amb la falsa esperança que es reconegués la seva tasca. Tots sabem, que en aquest país, la immensa majoria del territori forestal és de titularitat privada i està gestionada per milions de silvicultors. No hem d'oblidar que no hi ha cap racó que no hagi estat intervingut per la mà de l'home, és a dir que tots els espais forestals que existeixen al nostre entorn són el resultat de l'acció de l'home.

En altres paraules, tot allò que està recollit com a espai protegit, les explotacions forestals, les deveses, etc., Són el resultat d'una tasca dels nostres pares. El que ara anomenem una Gestió Forestal Sostenible i l'adequat aprofitament de la Biomassa Forestal Primària és canviar el nom i adaptar als temps actuals la tasca reeixida de segles de treball, realitzada pels silvicultors de sempre. Per contrast tenim l'exemple clar d'aquelles zones que han estat exhaurides per gent no silvicultors, a sobreexplotar zones de manera irresponsable.

En l'actualitat els silvicultors europeus estan organitzats en una estructura confederada i la Confederació d'Organitzacions de Silvicultors d'Espanya (Coses) està formada per setze organitzacions forestals d'àmbit autonòmic, i el representant espanyol davant la Confederació de Propietaris Forestals Europeus (CEPF). Amb aquesta eina els propietaris de muntanyes poden participar en fòrums d'àmbit autonòmic, estatal i internacional.

Com se suggereix en el meu discurs des de la propietat privada se sent una mena de frustració davant alguna cosa que no acaba de quallar. Malauradament som un sector que no té molta influència en el producte interior brut (PIB) i això es tradueix en poc poder polític. Curiosament contrasta amb l'anhel de la societat en els últims temps, demanda els espais no urbans, no industrials, els espais forestals que ara s'engloba en el 'rural'.

Des del nostre balcó forestal observem amb preocupació que una cosa que pot representar un valor inestimable es pugui quedar en un bell somni, sumint-se en un fracàs més dels últims temps.

Atès el nostre tarannà constructiu i de lluita davant la dificultat, ens atrevim a donar alguns suggeriments, la major part d'elles estan proposades per altres components del sector forestal, però les defensem com si fossin pròpies i en diem bones pràctiques:

• Minimitzar els riscos i els impactes negatius, planificant els treballs d'aprofitament de la biomassa d'una forma correcta.
• Mantenir la biodiversitat, assegurant la permanència dels recursos existents en els boscos. Aquests recursos són renovables, ja que el seu aprofitament garanteix la seva regeneració.
• Respectar les espècies vegetals protegides, rares o que per la seva escassetat hagin de ser conservades per afavorir la biodiversitat.
• Evitar comprometre l'hàbitat i fauna silvestres.
• No extreure la biomassa forestal en zones d'elevada pendent o amb insuficient profunditat del sòl, on el risc d'erosió és més gran.
• Evitar l'ús de maquinària pesada en llocs on hi hagi problemes de compactació del sòl.
• Deixar a la muntanya la major quantitat de fulles i branquetes fines que permetin mantenir continguts de matèria orgànica en els sòls.
• En els sòls pobres en nutrients s'ha de contemplar un programa de restitució.
• Aplicar tècniques silvícoles que afavoreixin la presència de nutrients: aclarides, prolongació de rotacions i plantacions mixtes, quan sigui tècnicament viable.
• Fer el seguiment de la regeneració natural després de la retirada de les restes d'explotació. En cas necessari de ha de procedir a la reforestació de l'àrea.
• Minimitzar els impactes negatius produïts pels carregadors o parcs d'emmagatzematge de la biomassa, procurant la seva integració en el paisatge.
• Impulsar la instal lació de centrals de generació d'energia a partir de la BFP, el més prop possible dels boscos generadors del recurs, evitant llargs desplaçaments de transport.
• Promoure la reincorporació en els sòls de les cendres generades en la combustió de biomassa forestal, filtrant prèviament les possibles substàncies tòxiques.
• Promoure processos tecnològics que respectin els cicles de l'aigua a les zones d'instal lació de les centrals de generació d'energia.
• Promoure polítiques de suport perquè la cadena retributiva sigui homogènia en tots els seus baules. Augmentant així el valor de tot el procés.
• Promoure la diversitat de processos impedint les pràctiques monopolistes i respectant els usos tradicionals de la fusta.