Entrevista a Josep Maria Monfort, director general de l'Irta

Entrar a la direcció general del Irta ha suposat prendre ple contacte amb l'autèntica dimensió i potència que té i representa el Irta dins del món agroalimentari, tant a nivell del propi Irta com amb les amplíssimes relacions que mantenim amb institucions, centres de recerca, administracions i empreses del nostre país i de tot el món.

La nostra capacitat científica i l'estructura de centres, estacions experimentals i centres consorciats formen una xarxa d'I + D + i que abasta gairebé tots els àmbits del sector agroalimentari i ens permet establir sinergies que es tradueix en un enorme potencial i capacitat investigadora amb especialistes en cada àrea de treball. En la combinació d'ambdues rau la nostra força i possibilita mantenir un servei de recerca per al sector i la societat caracteritzada per l'excel • lència dels treballs que duem a terme per a empreses i administracions, tant a nivell nacional com internacional.

Clarament no. El pes de la investigació que sorgeix a partir de fons nacionals és un fidel reflex de la invisibilitat que el sector agroalimentari ha tingut fins ara. El sector agroalimentari és la primera indústria del mercat espanyol i sembla invisible. Hem hagut de trobar amb una situació d'escassetat de matèries primeres i preus desorbitats a conseqüència d'especulacions en mercats de futurs per revisualizar la importància de la indústria agroalimentària del nostre país. Tant de bo el concepte actual perduri i es vegi reflectit en aquella part dels plans nacionals d'I + D + i de l'àmbit agroalimentari.

En recerca, som un país molt competitiu tal com indiquen les ràtios de publicacions dels nostres investigadors en revistes científiques que ens situen en un nivell molt alt. El problema és de transferència, és a dir, de com aquest coneixement va més enllà del mer cercle de la publicació científica.

Pel que fa al tema de la clonació per a la producció d'aliments, la Comissió Europea ja s'ha pronunciat sobre la mateixa com una tècnica no adequada per a aquesta finalitat. La nostra institució no farà més que donar suport a aquesta conclusió i les evidències científiques que a això existeixen.

Sobre el tema dels transgènics, la posició del Irta també és clara i es basa en els mateixos principis legals i científics que per al cas de la clonació, encara que en aquest cas l'Agència Europea de Seguretat Alimentària ha fet un informe favorable a la seva utilització i compta amb el suport d'organitzacions com la FAO o l'OMS, entre d'altres.

En temes de benestar animal el Irta porta treballant en diversos projectes sobre el benestar dels animals en granja, durant el transport i en el sacrifici. Referent a això, els treballs d'investigació sobre benestar animal que ja es realitzen es veuran ampliats amb la recent adquisició d'una granja experimental a la localitat lleidatana d'Alcarràs i en què està previst dedicar un espai exclusiu per a la seva recerca.

També li dediquem un notable esforç en moltes àrees. En primer lloc disposem d'un centre consorciat com és el Giro CT (Gestió Integral de Residus Orgànics), en el qual es treballa exclusivament aquesta temàtica per minimitzar l'impacte de les activitats agroramaderes sobre el medi. També dediquem esforços en investigació a través de la nostra unitat d'Ecosistemes Aquàtics, que s'han especialitzat en temàtiques com l'ecologia fluvial o la recuperació d'espècies en perill d'extinció. Finalment, hi ha altres centres que, si bé no es troben tan especialitzats com els anteriorment esmentats, si treballen sobre aspectes relacionats amb el medi ambient. És el cas, per posar alguns exemples, de les investigacions sobre biocombustibles a partir de cereals, oleaginoses o algues, o dels estudis per compostatge de la fracció orgànica dels residus domèstics.

Les necessitats logístiques per a la comercialització dels productes esmentats obliguen a fer recol primerenques en les quals l'hortalissa o el fruit no ha passat el temps suficient en la planta o l'arbre, i per aquest motiu pugui ressentir el seu sabor. D'altra banda, els consumidors actuals, en general, prioritzen més una presentació impecable del producte que el seu sabor. Aquesta és una via que haurien d'aprofitar els productes locals que poden oferir ambdues qualitats, és a dir, bones presentacions de producte i immediatesa des de la seva recollida fins arribar als consumidors.

D'altra banda, hi ha les investigacions encaminades a poder oferir una major cobertura en el grau de conservació dels aliments vegetals, bé mitjançant nous tractaments postcollita, bé mitjançant disseny de nous envasos i atmosferes protectores. Aquest és un camp de recerca al qual el Irta dedica no pocs esforços i investigadors i que poden contribuir a millorar aquest aspecte.

És una pregunta de difícil resposta ja que en el Irta estem portant a terme més de 250 projectes de recerca a l'any. Potser més que estudis destacaria els projectes més immediats que tenim previst dur a terme, com és el cas del Fruitcentre, que es dedicarà a la investigació en la cadena de valor de la fruita, des dels temes agronòmics, genètics, de collita i postcollita, presentació, valorització de subproductes, etc. O de la nova estació experimental, als quals podríem afegir els de l'ampliació del nostre centre d'aqüicultura, de l'Estació Experimental de l'Ebre, o de Torre Marimon a Caldes de Montbui, futura seu del Irta i que acollirà una part del Parc de Investigació de la UAB. També són destacables l'inici de construcció del Centre de Recerca en Agrogenòmica CSIC-Irta-UAB-UB al Campus de Bellaterra o el Taller de Cuina Experimental que inaugurarem a finals d'aquest mes a Gimenells (Lleida).

Existeixen, en matèria alimentària, un gran nombre de projectes de recerca, a quin més interessant, i que afectaran tant a l'oferta comercial de productes com a la seva presentació. Per destacar algun d'ells assenyalaria els treballs que s'estan duent a terme en conservació en fresc de la carn de boví (ProsafeBeef), el de l'obtenció de pernils amb baix contingut en sal (Truefood), l'estudi de les fonts de contaminació en productes carnis crus picats i preparats de carn, l'aplicació de les nanotecnologies en matèria alimentària, les noves tecnologies d'elaboració i processament d'aliments per a l'obtenció de nous aliments o la millora del seu processament, emmagatzematge i crioconservació (Cenit-Futural) o la obtenció de salaons, escabetxos, marinats i patés a base de sardines, entre altres.

Aquests són només alguns dels exemples de la nostra frenètica activitat en el camp agroalimentari i que es traduiran en un futur pròxim en noves presentacions o gammes d'aliments per als consumidors.

Un dels projectes més rellevants que s'estan duent a terme en el camp agrícola és l'anomenat Fruit Futur, una Agrupació d'Interès Econòmic conformada per quatre entitats (Actel, Nufri, Poma de Girona, i Fruits de Ponent) i el Irta, com soci tecnològic. Constituïda el 2003 té com a finalitat obtenir noves varietats de poma, pera, préssec i nectarina, adaptades a les condicions de producció locals.

Aquesta agrupació treballa en dues línies de recerca, una per a l'obtenció de llavors de noves varietats de poma i pera, mitjançant acord amb HortResearch de Nova Zelanda, i la segona, per obtenir noves varietats de préssec i nectarines, conjuntament amb ASF. És un projecte ambiciós que el que pretén és buscar varietats que agradin fonamentalment al consumidor. Des dels seus inicis, el projecte ha estat treballant amb 100.000 varietats de fruita de les quals només 10 o 20 seran les que acabaran prosperant i sortint al mercat. A més, aquest projecte té una vinculació directa amb el Fruitcentre que es realitzarà al Parc de Gardeny, a Lleida, que també pretén que el sector orienti totes les investigacions que es realitzen al voltant de la cadena de valors de la fruita.

Està previst que les primeres varietats de préssec i nectarines puguin iniciar la seva comercialització a partir del 2009-2010, i les de poma i pera a partir del 2011-2012.

Tant si parlem a curt, mitjà o llarg termini, el primer que cal fer és superar l'actual crisi econòmica sense perdre talent. És a dir, sense perdre allò que és el nostre capital, i que no és altre que el capital humà, vist com a capacitat intel lectual. És el nostre principal actiu i que hem de mantenir per no perdre capacitat científica.

D'altra banda, hem de consolidar com a element de referència en el sector, el qual ha de veure'ns com el seu soci tecnològic. Volem que les empreses, productors, cooperatives i indústries de transformació, quan pensin en recerca i innovació, pensin en l'Irta.

El tercer repte és el de la nostra internacionalització. Hem d'estar presents fora com a mitjà per absorbir tecnologia, noves idees i generar dependència tecnològica.

Perfil

Josep Maria Monfort (Barcelona, 1954) és doctor en Ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona, Investigador A + de l'Irta i, fins al moment actual, Director de l'àmbit de Tecnologia dels Aliments del Irta. Director de la Xarxa de Referència en Tecnologia dels Aliments de la Generalitat de Catalunya, Director-coordinador de la Xarxa estatal Centre de Competència en Productes Transformats de la Carn, vicepresident primer del Patronat de la Fundació Centa-Centre Tecnològic (Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris), representant de l'Irta a la Junta Directiva de l'Safe Consortium, membre del Consell Rector de la Plataforma espanyola Food for Life, coordinador científic del projecte Zenit Futural i Vice-Investigador principal del projecte Consolider Carnisenusa. Ha estat també professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i actualment és professor de la Universitat de Girona. Ha col·laborat en cursos de màsters amb 11 universitats espanyoles i és autor de més de 100 articles i ponències científiques.