Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a El país de origen, uno de los factores más relevantes para los consumidores de pescado españoles

Els consumidors atorguen una importància relativa del 42,96% al país d'origen del peix

El país d'origen, un dels factors més rellevants per als consumidors de peix espanyols

David Pou25/01/2013

En què es fixa més el consumidor espanyol a l'hora de comprar un peix: en el seu preu, el país d'origen, si és fresc o congelat, o si és salvatge o de criança? El consumidor mitjà espanyol prefereix, sobretot, que procedeixi del seu país, segons un estudi realitzat per el Irta i publicat per la revista Food Quality and Preference. Espanya és el major productor de peix de la Unió Europea, però en els últims anys el seu consum intern s'ha reduït, especialment el del marisc.

Prèviament a la realització d'aquest estudi, que va comptar amb una mostra de 900 consumidors, es van dur a terme diversos grups de discussió en les mateixes comunitats autònomes (Andalucia, Astúries, Illes Balears, Illes Canàries, Cantàbria, Catalunya, Galícia, Madrid i Múrcia) amb la finalitat d'investigar quins eren els aspectes més rellevants per als consumidors a l'hora de seleccionar el peix. Els participants van afirmar tenir en compte factors relacionats amb la qualitat i la seguretat del peix com serien el seu aspecte o les recomanacions del pescadero. No obstant això, a causa de la dificultat d'incloure aquests aspectes en l'anàlisi conjunta realitzada els factors que es van tenir en compte van ser el país d'origen (Espanya, el Marroc, Noruega), el mètode d'obtenció (pesca extractiva, aqüicultura), el mètode de conservació (fresc, congelat) i el preu (6/kg, 12/kg, 18/kg).

Els resultats revelen que, entre els factors estudiats, el lloc de procedència –Espanya, en aquest cas– és el factor que més valoren els compradors a l'hora de triar el peix. Les anàlisis estadístiques assenyalen que la importància relativa del país d'origen és de 42,96%, mentre que les altres tres variables suposen menys de la meitat: 20,58% les condicions d'emmagatzematge, 19,13% el preu i 18,01% el mètode d'obtenció.

“El fet d'haver escollit Espanya, el Marroc i Noruega, països amb una imatge molt diferent, poden haver influït sens dubte els resultats. En aquest sentit, Espanya és un país en el qual el sector pesquer posseeix una tradició profundament arrelada. El subministrament de peix fresc, gairebé diàriament, als punts de venda i la confiança i qualitat que la frescor d'aquests productes confereix als consumidors podria explicar la preferència generalitzada pel peix autòcton. Altres aspectes que poden afavorir la preferència pel peix autòcton podrien relacionar-se amb el paper que juga el sector pesquer en la generació d'ocupació i en el desenvolupament local. Respecte als altres dos països d'origen estudiats es va observar que el peix procedent de països més desenvolupats sol transmetre una major imatge de seguretat i control al consumidor”, afirma Anna Claret, una de les coautoras del treball.

Anna Claret, investigadora de l'Irta, i una de les coautoras del treball.

L'estudi també reflecteix l'existència de 5 segments de consumidors amb perfils diferenciats. “És important destacar que encara que no va ser possible definir-los sobre la base de les seves característiques demogràfiques sí es van observar algunes diferències entre CC AA, sent Balears i Cantàbria les comunitats que major importància atorgaven al país d'origen i Canàries la que menys. Així mateix, Canàries i Balears van ser les comunitats que van donar major i menor importància respectivament al mètode d'obtenció. Quant a gènere no es van observar diferències importants entre homes i dones. Probablement altres aspectes com el coneixement objectiu i les creences sobre peix tenen un major efecte sobre la percepció i les preferències dels consumidors que les variables soci demogràfiques”, afegeix la investigadora de l'Irta.

El peix salvatge per davant del de piscifactoria

Anna Claret també destaca el fet que la majoria dels enquestats es decantin pel peix salvatge en lloc del de criança: “La informació juga un paper clau en l'acceptació de qualsevol producte i, per descomptat, també del peix de criança. Si bé la cria d'animals està ben acceptada en animals terrestres no ocorre el mateix en els animals aquàtics. L'acceptació de productes procedents de l'aqüicultura passa sens dubte per oferir al consumidor major informació sobre les condicions en què es crían els peixos, l'alimentació que reben i la qualitat dels seus productes (propietats nutricionals, controls sanitaris, benestar animal, etc.). En aquest sentit, l'estudi dut a terme conclou que és necessari dissenyar estratègies efectives d'informació dirigides al públic en general que potenciïn el consum de peix de criança i que redueixin d'aquesta forma l'impacte que certes pràctiques de pesca insostenibles posseeixen sobre els recursos marins naturals”.

I afegeix sobre aquest tema: “Segons el Real Reial decret 121/2004, de 23 de Gener de 2004, sobre la identificació dels productes de la pesca, de l'aqüicultura i del marisqueo les etiquetes en els punts de venda dels productes frescos sense envasar han de contenir com a mínim la següent informació: nom de l'espècie, mètode d'obtenció, zona de cria o de captura, manera de presentació i/o tractament i la identificació del primer centre d'expedició. Evidentment, encara que el Reial decret no inclou el preu, aquest també és un factor d'especial importància des de la perspectiva del consumidor. De totes maneres, sí és cert que, tal com apunten alguns estudis, s'han observat certes manques en l'etiquetaje de productes pesquers en els punts de venda el que tampoc contribueix a informar adequadament als consumidors”.

En el nostre entorn s'han fet estudis que, segons la investigadora, llancen resultats similars. “Existeixen estudis, encara que amb un enfocament diferent, en països tant comunitaris, com a extra-comunitaris. Aquests indiquen també una major preferència pel peix fresc, autòcton i salvatge. L'efecte del preu, en aquests estudis més concrets, té molt a veure amb l'espècie concreta de la qual es tracti. Alguns d'aquests treballs se centren, com és el cas de part del projecte finançat per la Jacumar 'Caracterització de la qualitat del peix de criança', en el qual s'emmarca el nostre estudi, a determinar la percepció que té el consumidor sobre els productes de l'aqüicultura en relació als productes de pesca extractiva”, apunta.

Menys pescat i més car

Les dades de Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient així ho confirmen. El consum de peix a Espanya va baixar dels 1.254 milions de quilograms en 2010 als 1.230,2 en 2011, un descens de l'1,9%. Cauen, sobretot, els mariscs (un 4,3%) i solament s'observa creixement en la compra de conserves (1,8%).

No obstant això, les llars espanyoles van gastar 9.001,4 milions d'euros en productes pesquers durant 2011 enfront dels 8.750,4 milions de l'any anterior. El perfil del comprador mitjà és una persona de més de 50 anys, de classe acomodada i amb fills mitjans o majors, o ben parelles sense fills o jubilats. Encara que no consumen molt peix, els joves independents són els que més han incrementat l'adquisició d'aquest aliment, amb un creixement del 6,6% entre octubre de 2011 i 2012.

Per comunitats autònomes, les majors consumidores de productes de la pesca durant aquest període han estat Castella i Lleó, Galícia i Cantàbria, i les que menys, Extremadura i, curiosament, els dos arxipèlags: Balears i Canàries.